1050. A Paulina Crusat1
Barcelona, 7 de gener de 1955
Sra. Paulina Crusat
Sevilla
Benvolguda amiga,
Aquesta nit passada, vaig girar, per una vaga curiositat, la clau de la radio: premi Nadal. Un nom estimat que va sonar en la primera votació ens va sorprendre i ens va retenir. Vam escoltar, amb passió, fins a la cinquena. Després, ja ¿per a què? Vam tancar. Hauria estat tan dolç, tan confortant, que «Historia de un viaje» hagués triomfat! Hauríem pogut llegir que una novel·lista premiada declarava haver estudiat, haver-se informat, haver-se carregat d’experiència humana abans d’escriure. Hauríem pogut cridar a tots els vents: La coneixem, és intel·ligent, sap el que pensa i el que diu, arriba, no es posa tot just a caminar d’esma! Ens hauríem retrobat junts i feliços. Però tanmateix, Paulina, estem junts i no li diré que decebuts, sinó que irritats; sí, permeti’ns aquesta irritació, almenys a nosaltres els amics.2
Acabo de deixar a correus un paquet amb uns gravats: un boix i una punta seca d’Obiols, il·lustracions de la trilogia tebana de Sòfocles (Èdip matant el seu pare i Èdip i Antígona);3 i un plec solt amb el tiratge directe del retrat de Tàpies que V. estima. També l’estimem Clementina i jo; el seu amable projecte ens commou; no podem consentir que V. esguerri el llibre per realitzar-lo.4
Hem rebut la seva afectuosa carta del 3 pp. El llibre de Bollnow havia vingut feia pocs dies.5 Una vegada més V. ha sabut escollir amb coneixença. No tenia aquesta obra. Sóc un lector més aviat desultori; necessito pàgines que m’estimulin més que no pas em «sistematitzin», i aquestes de Bollnow, només de recórrer-les ja sé que ho fan. Gràcies, bona Paulina, estic touché del seu present, que ve després d’aquell graciós dibuix de la seva mà…6
Em pregunta —delicadesa d’aquests dies— per la meva gent. L’àvia va bé: tornarà a servir-se de la seva vista, després de l’acomodació, que és lenta. Té, sense adonar-se’n, una certa eufòria, que alleugerirà l’aire de casa, de vegades una mica carregat per innocent culpa d’ella.7 De néts, estem a 6 + 1 + 2, amb un de nou, de la primera sèrie, en camí.8 El fill gran canvia d’empresa, millorant la seva situació en tots els sentits;9 el segon s’ha passat el bon temps en companyies geològiques, i ara ha d’encarar-se amb les enormes dificultats de trobar un pis a Madrid.10 El gendre metge va també endavant, més a poc a poc, per aquesta Stupidity Street en què una intervenció estatal que vol ésser original ha convertit la seva carrera…11 ¿I V. i els seus? Conti’ns-en coses.
Enviï’m a mi l’article per a Revista.12 Aquest periòdic, dins el qual em sento, encara que no hi col·labori, sembla que guanya solidesa.13
Treballo en el meu poema de «Làtzer el Ressuscitat», que serà més llarg que el dels Reis. El tema exigeix d’ésser tractat per uns altres procediments: li manquen aquelles encantadores implicacions populars; hi vaig amb peus de plom. L’hi enviaré així que estarà llest: potser dins un mes; si no l’esquinço abans, que de vegades me’n vénen ganes.
La seva versió dels «Tres Reis» queda ja ben resolta tota ella: clourà admirablement el nostre recull. Aquest vespre soparem, amb els R[icard] P[ermanyer], els S[antos] T[orroella] i l’impressor. Caldrà prendre ja acords per a una realització pràctica immediata del projecte. S. T. ha acabat la seva revisió de la traducció de les Estances, esforçant-se a unificar el to del conjunt. Insistiré prop de R. P. perquè li enviï la còpia de com ell l’ha deixada.14
Cloc la carta amb el full, mecànicament; continuarà la per mi deliciosa conversa. Amb Clementina, ben afectuosament,
C. Riba
R[icard] P[ermanyer] m’ha contat com li havia enviat l’edició de Salamanca de Salvatge Cor; jo no en sabia res. Vaig trigar a tenir uns poc exemplars que se’n van anar a l’atzar, com sol passar, i més quan es té la promesa de més. Ara disposo d’uns quants de l’edició en fil, on aquest retrat que li plau tant —com a mi mateix— és tirat directament com a aiguafort. Em permetré d’enviar-li’n un, en tímid i afectuós obsequi de Nadal.15
Amb Clementina faig vots perquè Nadal i Any Nou siguin per a V. i els seus plens de tota ventura, a la mesura dels seus mereixements i del nostre afecte;
que és ben ben cordial, ben cordial.
C. Riba
Carta. En poder de les germanes Ana i Reyes de Junco. Agraeixo a Carmen González que m’hagi proporcionat una còpia de l’original i m’hagi ajudat a aclarir els dubtes de la transcripció.
|
|
|