1026. A Marià Manent
Cadaqués, 16 de setembre de 1954
Sr. Marià Manent
Aleixar
Estimat amic:
La notícia que em doneu en la vostra carta del 12, no m’ha sorprès. Tanmateix m’ha amargat. Potser en el fons un se sent alleujat no sap ben bé de què: hauria estat desagradable de tenir una sola revista, aparèixer com un grup privilegiat; perquè més, de moment, no m’havia passat pel cap d’esperar-ho. Ara: és revoltant. No crec que es pugui fer res ignorant què ha passat en realitat; el ministre es va comprometre a portar la cosa al Consell, a res més; si ha complert, li he d’escriure en un to que no tanqui la porta a la seva bona voluntat i als nostres esforços.1 L’endemà de rebre la vostra carta, es va presentar aquí, d’una manera inopinada i per a gran alegria nostra (feia quinze anys que no l’havíem vist) Max Rouquette.2 Venia de Barcelona, on havia deixat un paquet amb 50 exemplars del primer número de Vida Nova, i on havia tingut informació del refús. Vam parlar llargament i veu la nostra acció com l’única raonable. Està amb nosaltres ben de cor i ara més que mai la seva cooperació ens serà útil.
Pensem tornar a Barcelona el 21. Ja ens hi veurem i parlarem. No sé res d’en Foix directament. Hauria pogut anar amb la Rosa3 a Port de la Selva,4 l’altre dia, acompanyant la Profª Grant,5 de Cambridge, que ha estat aquí uns dies amb el seu marit, crec que també útilment per a les nostres coses; però em retingué tancat a casa la redacció urgent del pròleg a la reedició del Diccionari Fabra.6
Amb els millors records de casa a casa,
vostre
C. Riba
Carta. En poder dels hereus del destinatari. |
|
|