1017.  A Marià Manent

[Barcelona,] dimarts, 4 de juny [de 1946¹]

Estimat Manent,
    Us confirmo això de la lectura de l’Edip per a demà acabat de sopar.² ¿Voldreu dir-ho de part meva a En Bofill?³ He telefonat a la Sra. Andreis⁴, i no hi era. Pensant-hi m’estimaria més que la invitéssiu vós mateix, en nom de la Sra. Crexells⁵ i meu.
    Gràcies per endavant.
    Amb els millors records de casa a casa
    v. afm.

C. Riba

---

Targeta de visita. A l'anvers: «Carles Riba. Av. República Argentina, 163, 2on 1a. Barcelona». En poder dels hereus del destinatari. Publicada, sense notes, per Jaume Medina a «Correspondència entre Carles Riba i Marià Manent», Serra d’Or, núm. 607-608 (juliol-agost 2010), p. 59.

1. Tot i que Medina dóna el 1951 —amb interrogant— com a any, aquest document és de 1946, com justifico a continuació.

2. Una nota de Maurici Serrahima del 5 de juny de 1946 confirma la data: «Havent sopat, a casa de la vídua Creixells, en Carles Riba ens llegeix la traducció de l’Èdip Rei de Sòfocles». Del passat quan era present, I (1940-1947) (Barcelona, Edicions 62, 1972, p. 303).

3. Jaume Bofill i Ferro, que vivia a la mateixa escala que Marià Manent al carrer de Craywinckel, núm. 24, de Barcelona.

4. Segons Albert Manent, «Ester de Andreis, vídua de Mir, [era] una italiana molt culta i refinada, que ja poc després de la guerra, organitzava a la seva vil·la residencial del carrer de Ganduxer reunions, converses i lectures». Vegeu El molí de l’ombra. Dietari polític i retrats, 1946-1975 (Barcelona, Edicions 62, 1986, p. 153).

5. Francesca Pizà, vídua de Joan Crexells, el gran amic de Riba, mort el 1926. El 1938, Riba havia col·laborat en l’evacuació de la vídua Crexells i la seva filla Eugènia, de la qual era tutor (vegeu les cartes 258 i 261, 2n paràgraf, a Cartes de Carles Riba, vol. i, 1910-1938, Barcelona, Edicions de la Magrana, 1990).