1008.  A Enric Roig i Querol

Avinyó, 7 de febrer de 1939

Sr. Enric Roig
Perpinyà

Estimat amic:
    Entre ahir i avui he rebut el vostre mandat de 5.000 fr i la vostra lletra.¹ En nom propi i dels meus i d’En Pous² us envio l’expressió de la nostra gratitud: preneu-ne Vós la part que us correspon, transmeteu-ne, us ho prego, a qui sigui de més amunt la part que li correspongui a ell.
    Naturalment, per bé que el meu projecte és d’establir-me a París, no he pensat mai d’emprendre res d’això sense haver establert, potser caldria dir sense haver renovat, acord sobre aquest punt amb En Pi i Sunyer.³ Com que no sé on és de moment, aquesta tarda he demanat telegràficament al Dr. Bosch Gimpera (a la seva adreça de Perpinyà) que em concerti una entrevista amb ell. Faria —i si no jo En Pous i Pagès— una escapada a Perpinyà o a Tolosa per parlar llargament, no sols de mi, sinó de tot d’altres coses afectant el departament de cultura, la feina dels intel·lectuals a França etc. Us prego, amic Roig,⁴ que, per evitar qualsevol retard degut al laconisme del meu telegrama,⁵ veiéssiu el Dr. Bosch, li aclaríssiu, si cal, el que jo li demanava, us informéssiu de què ha fet a propòsit, i, en tot cas, de la manera més ràpida possible, em féssiu saber on i quan puc entrevistar-me amb En Pi i Sunyer. Hi ha moltes raons per a aquesta entrevista i per a aquesta pressa; entre altres, que la nostra situació ací a Avinyó, precisament per la delicadesa amb què hem estat acollits, no pot prolongar-se ni un dia més del que sigui estrictament necessari.⁶
    Espero, doncs, impacientment resposta.

    Us abraça

C. Riba

    P. S. El fill del Dr. Bosch va escriure a En Pous que el dia 4 m’havia enviat una carta. Aquesta carta no ha arribat.⁷ Digueu-li-ho, us ho prego.

---

Carta. Arxiu Nacional de Catalunya.

1. Carta perduda.

2. Josep Pous i Pagès, president de la Institució de les Lletres Catalanes, amb el qual ha passat la frontera camí de l’exili. Vegeu la carta 913 i les notes a Cartes de Carles Riba, vol. iv, Apèndix 1916-1959 (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2005).

3. Ja el pot escriure dos dies més tard, el 9 de febrer, i també l’11. Vegeu les cartes 269 i 270 a Cartes de Carles Riba, vol. ii, 1939-1952 (Barcelona, Edicions de la Magrana, 1991). En la darrera l’informa que «En Roig van [sic] executar, el seu temps, el vostre encàrrec», al qual al·ludeix en el primer paràgraf d’aquesta carta, i li agraeix la intervenció.

4. Per la informació de què disposo, Enric Roig i Querol (Barcelona, 1901 - Créteil, 1989), almenys des del juliol de 1938, residia a París i gestionava determinats fons de la Generalitat, fet que explicaria la rapidesa amb què disposa de recursos econòmics per a atendre les necessitats dels exiliats catalans; en aquest cas, la família Riba i Josep Pous i Pagès. Així ho puc afirmar per dues cartes de Roig que figuren al Fons Riba-Arderiu de l’Arxiu Nacional de Catalunya, amb la capçalera següent impresa: Enric Roïg [sic] i Querol («4, rue Mignard. Paris – 16e – Tél. Tro. 30-02»), totes dues cartes de l’11 de juliol de 1938, en una de les quals, «que podríem qualificar d’oficial» segons escriu el mateix Roig en l’altra, informa Riba que, «de conformitat amb les instruccions rebudes de Barcelona, m’és grat manifestar-vos que amb aquesta mateixa data us he tramès per “mandat-carte”, la quantitat de: Frs. 3.000’— (tres mil Francs francesos), per a les vostres despeses d’estada al Migdia de França, en viatge de propaganda com a membre de la Institució de les Lletres Catalanes de la Generalitat de Catalunya». En l’altra, més personal, l’informa que «de Barcelona m’han dit simplement que us faciliti els francs que us calguin, però no m’han precisat la quantitat. / En tot cas quan sereu a París, ja em direu si necessiteu alguna cosa, o bé si pel camí us trobeu amb dificultats, una conferència telefònica, un telegrama, etc. i la solució seria immediata». Ambdues, crec que enviades alhora, estan adreçades a Avinyó, Hôtel du Relais des Papes. Però no serà fins al 16 de febrer de 1939, uns quants dies després d’aquesta carta i de la tramesa del mandat-carte que «va ésser convocat a París el “Centre d’Aide aux Intellectuels Catalans” —després “Centre d’Aide aux Intellectuels d’Espagne” […] del qual era tresorer el senyor Enric Roig, professor de Català i funcionari de la Delegació general de la “Fundació Ramon Llull”». Vegeu «Fundació Ramon Llull. Memòria de la Delegació General. París, gener del 1940», redactat pel seu delegat general, Antoni M. Sbert, a Josep Massot i Muntaner, Antoni M. Sbert. Agitador, polític i promotor cultural (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000, p. 306). Fet que confirma la meva hipòtesi, però sobre el qual no he sabut trobar cap altra informació. Finalment, vegeu també la carta 270 a Cartes de Carles Riba, vol. ii, 1939-1952 (Barcelona, Edicions de la Magrana, 1991).

5. Telegrama perdut.

6. «Som ara a Avinyó, a reposar-nos», ha escrit a Ferran Soldevila el 3 de febrer. Vegeu la carta 909, notes 1 i 9, a Cartes de Carles Riba, vol. iv, Apèndix 1916-1959 (Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2005).

7. Carta perduda.