1006.  A Joan Estelrich¹

[Barcelona, final de 1931 o inici de 1932]

Afer CIAP - Riba²
    Que En Sainz Rodriguez (o el liquidador) faci una autorització perquè la llibreria-sucursal de Barcelona em serveixi els llibres que jo demanaré.³
    Aquesta autorització, millor tenir-la immediatament i portar-me-la, que no pas esperar que ells me l’enviïn.

C. Riba

---

Nota. Biblioteca de Catalunya.

1. Nota manuscrita que m’ha pervingut fotocopiada conjuntament amb una carta mecanografiada, sense signar, del 31 de març de 1934 (provinent, segurament, de Barcelona). Ambdós documents m’han estat proporcionats per Manuel Jorba i provenen del Fons Estelrich. Dono per cert, doncs, que el destinatari de la nota ribiana és Joan Estelrich; la data de la carta, en canvi, no hi té res a veure, com explico en la nota 2 d’aquesta mateixa carta.

2. La Compañía Iberoamericana de Publicaciones (CIAP), amb la qual Riba té contractat un llibre, ha fet fallida a Madrid el 30 d’agost de 1931; tanmateix la seva liquidació durarà un parell d’anys (vegeu Miguel A. López Morell, Universitat de Múrcia, i Alfredo Molina Abril, director general de l’Editorial Síntesis, La Compañía Iberoamericana de Publicaciones, primera corporación editorial en castellano, esborrany preliminar, s/d. Consultat en línia el 5 de juny de 2012). No sabem gaires coses més sobre aquesta qüestió, excepte el que aporten les cartes de Josep M. Ruiz Manent a Riba. Ruiz Manent, d’origen menorquí, és advocat i resideix a Madrid, on és vicepresident del Consell de Treball i, més endavant, «Inspector General de Seguros y Ahorros», segons la capçalera de les cartes que formen part del Fons Riba-Arderiu de l’Arxiu Nacional de Catalunya. Responent a una carta de Riba, perduda, Ruiz Manent li manifesta: «Ara rebo la teva [carta] amb la desagradosa notícia d’aquesta lletra de la CIAP. Com que jo sé ben bé el que son 1.400 ptes. pots comptar com valoro i com faré el possible per que les cobris, totes o en la major part» (Madrid, 21 de juliol de 1931). A continuació li diu que escrigui a Enrique Díez Canedo, «ell és d’aqueixa associació d’escriptors de la CIAP que dius» i que ell parlarà amb «Javier Morata, (que és l’home que el Jutjat ha posat a la direcció de la CIAP) perque no es perdin els teus interessos». En les cartes següents, molt seguides, totes des de Madrid, el continua informant del curs de l’afer amb impressions canviants: «Les coses de la CIAP són un desastre» (24 de juliol); «Les noticies recents que tinc de la CIAP son encoratjadores» (19 d’agost). En la carta següent, segons el liquidador judicial l’informa, «segurament cobraràs, però que la espera serà probablement de tres anys […] Me diu —extra-oficialment, es clar, com un favor extra-ordinari— si no te convindría mes anar demanant llibres a la CIAP de Barcelona fins les 1.500 ptes. que acredites [de deute] i colocar-los a la Bernat Metge, a la Biblioteca de Catalunya, etc., i així te faries amb les pessetes penjades. […] El procediment no te comoditat ni juridicitat, però si et convé ja m’ho diràs» (26 d’agost). Tanmateix el 14 de novembre Ruiz Manent l’escriu que «probablement a mitjans del mes que ve quedará resolta la qüestió de la Ibero Americana i cobrareu tots», circumstància que confirma el que li ha escrit el 6 de novembre. Al cap d’uns quants dies, però, Riba, a nom de «Carlos Rivas», per mitjà d’una «Cédula de citación», datada el 16 de novembre, serà informat pel Jutjat de primera instància del districte de Chamberí de Madrid que el 29 d’octubre la CIAP ha estat declarada «en estado de suspensión de pagos, y al propio tiempo en situación de insolvencia provisional», alhora que el convoca com a creditor a la Junta General. Ruiz Manent continua fent gestions: «He hablado con Morata, quien me ha dicho que las condiciones son: el pago completo de lo adeudado por plazos, probablemente y que, puesto que no se publicó tu libro, si lo quieres retirar para publicarlo en otra editorial te lo devolverán en seguida» (21 de novembre). Un mes després, però, hi ha canvis: «Me diu Morata que el que has de fer es demanar tots aquests llibres que pots colocar, fer un pedido, que diem, i després no pagarlo» (23 de desembre). Finalment, en la darrera carta sobre l’afer, Ruiz Manent li escriu: «Content de que ja puguis operar. No et ruboritzis de recordar Plató cultivant clients: jo hi vaig pensar en rebre la primera carta teva parlant-me de l’afer: de l’absolutament bussines» (6 de gener de 1932). Malgrat tota aquesta informació prou detallada, encara queda pendent saber de quin llibre es tractava; probablement una traducció al castellà.

3. Pedro Sainz Rodríguez és conseller i director literari (vegeu Miguel A. López-Morell i Alfredo Molina Abril, a l’obra citada en la nota 2). Tot i ser una empresa creada a Madrid, té un cert ressò a Catalunya. La llibreria porta el nom de «Barcelona»; pel juliol de 1930, un desconegut Balcells proposa a Riba que Josep Obiols la decori «per a la festa del llibre». Vegeu la carta 188 a Cartes de Carles Riba, vol. i, 1910-1938 (Barcelona, Edicions de la Magrana, 1990). Francesc Cambó hi publica la segona edició de Por la concordia (Madrid, s/d [1928]) i Josep M. López-Picó hi escriu, molt lopezpiconianament: «La concòrdia [amb els intel·lectuals castellans] no ha estat sols un acte de polidesa. Mentre Francesc Cambó en desentranyava el sentit, CIAP reclamava la pràctica d’una de les seves possibilitats editorials» («Notes de l’editor», La Revista, any 16 (gener-juny 1930), p. 155).