|
Crònica
corporativa |
|
|
L'historiador
de l'art Francesc Fontbona disserta sobre
la figura i l'obra del pintor Josep Amat
D’esquerra
a dreta, Joan Amat, president de la Fundació Amat; Salvador Giner, president
de l’IEC, i el conferenciant i membre de l’IEC, Francesc Fontbona
/ fotos: Montse Catalan
Francesc
Fontbona, membre de la Secció Històrico-Arqueològica
de l'IEC, va glossar dilluns passat la figura
del pintor Josep Amat durant un acte d'homenatge
que se li va retre a la seu de l'Institut. El
president de l'Institut,
Salvador Giner, va recordar, en l’obertura
de la sessió, que
el dimarts, dia 17 de gener, es van complir 15
anys de la mort d'Amat.
|
Resum de
la intervenció de
Francesc Fontbona
|
|
"Josep
Amat (1901-1991) fou un pintor dels més
joves de l'anomenada "Generació del
1917". Es donà a conèixer
al públic els primers anys vint en
una exposició d'estudiants en la
qual guanyà un premi, i un altre
premi de la mateixa exposició el
guanyà Salvador Dalí.
Després,
però, en lloc de continuar pels camins
de l'Avantguardisme, tingué una gran
veneració per Joaquim Mir, cosa que
s'adverteix en el seu estil del decenni dels
vint.
Cal
insistir en el poc ressò que desperten
en el món cultural nostre les figures
de l'art que no varen optar pel camí
de l'Avantguarda. Comença a ser hora
que valorem els artistes pel que diuen més
que per si ho diuen de manera trencadora.
No és cap obligació ser trencador
en art. Es pot ser un trencador infumable
i en canvi un pintor tècnicament
tranquil exquisit. I tinc molt dubtes que
avui per avui siguem capaços de valorar
la qualitat d'un pintor si no va avalada
per una posada en escena sacsejadora.
L’esclat
de Josep Amat amb personalitat pròpia
es produeix els anys trenta. S'ha dit d'ell
que era un impressionista, però no és
gaire exacte, ja que l'impressionisme és
un estil d'un altre moment històric
anterior i més basat en la vibració de
la pinzellada, mentre que Amat tendeix més
a pintar amb taques més amples de
color. Amat, essent un independent, més
aviat se'l pot relacionar amb el Fauvisme,
i de fet va ser molt amic d'un dels grans
representants d'aquest estil, Raoul Dufy.
Els
temes d'Amat, tot i que també feia
figures, interiors i flors, són
paisatges, i encara dins els paisatges els
més característics dels seus
quadres són els de temàtica
urbana. Va ser un gran intèrpret
de Barcelona i més concretament de
Sant Gervasi de Cassoles, on va viure molts
anys; també destaquen molt les seves
vistes de Sant Feliu de Guíxols on
hi tenia casa, però potser les obres
més atractives de la seva producció
siguin les vistes urbanes de París,
ciutat on anà diversos cops, tant
abans com després de la Guerra Civil
espanyola. Es pot ben dir que Amat és
un dels grans retratistes de la capital
de França. " |
|
|
S'obre
el cicle
de conferències en
commemoració del
40 aniversari de l'inici de les escoles
de la Fundació Escoles Garbí
El
dimarts es va iniciar a l'IEC el cicle "L'educació
en un món en canvi", en commemoració
del 40 aniversari de la fundació de les Escoles
Garbí.
La primera sessió
va tractar L'educació a Catalunya
de Pere Vergés a avui, amb intervencions
a càrrec
de Josep
González-Agàpito, catedràtic
d'Història de la Pedagogia i membre
de la Secció de Filosofia i Ciències
Socials de l'IEC, Montserrat Morales, professora
de l'Escola Garbí, i Martí Teixidó,
Inspector d'Educació, professor de
Pedagogia de la Universitat Autònoma
de Barcelona, i vicepresident de la Societat
Catalana de Pedagogia.
Van obrir l'acte: Lluís
Busquets, president de la Societat Catalana
de Pedagogia, i Olga Serra, presidenta executiva
de la Fundació
Escoles Garbí.
Un moment de la conferència, durant el parlament
de Josep González-Agàpito
Aquest any se celebra el 40
aniversari de les Escoles Garbí, que
fundà el pedagog Pere Vergés.
Creador i director de l'Escola del Mar, Vergés
és un dels pedagogs emblemàtics
de la renovació pedagògica a Catalunya.
Durant la dictadura, molts d'aquests pedagogs
hagueren de crear escoles privades per poder
seguir exercint el seu mestratge. Així
sorgiren força escoles que perpetuaren
la doble intencionalitat d'aquests pedagogs:
fer una escola de qualitat pedagògica
i fer una escola catalana.
El director dels Museus Científics d'A
Coruña, Ramón Núñez,
explica a l'IEC Cómo la ciencia se
hace cultura
El director dels Museus Científics d'A
Coruña, Ramón Núñez,
va impartir dimecres una conferència
a l'IEC que s'inscriu en el Cicle de Conferències
Magistrals del curs 2005-2006. En el seu parlament,
Núñez va explicar Cómo
la ciencia se hace cultura. El caso de A Coruña.
Ramón Núñez (a la dreta) conversa amb Salvador
Giner,
president de l'IEC, i Ricard Guerrero, secretari
científic
Al mes de novembre de 2005 es va celebrar a
A Coruña el congrés de comunicació
científica sota el lema "Sense ciència
no hi ha cultura". A les cinc tertúlies
programades participaren escriptors, filòsofs,
historiadors, economistes, periodistes i científics,
tots els quals posaren de manifest el fet que
la separació de les dues cultures, denunciada
per C.P. Snow, continua vigent.
Tot i això, segons Núñez,
hi ha indicis de canvis i "n'és
una prova que l'Ajuntament d' A Coruña
assignés per primer cop l'any 1984 part
del seu pressupost a despeses de divulgació
científica", va afegir.
|
|
|
|