Inici Contacte Subscripció Data: 1/12/2005 Butlletí núm. 73

Recomaneu el Butlletí


Crònica corporativa
 

La Societat Catalana de Física i la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica organitzen el sopar de cloenda de l'Any Mundial de la Física
La Societat Catalana de Física i la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, ambdues filials de l'IEC, ha organitzat un sopar de cloenda de l'Any Mundial de la Física sota el títol Einstein Comestible. Durant el sopar, celebrat el passat 30 de novembre, els assistents van poder degustar rareses com els aperitius elèctrics o fruita del temps i de l'espai.


L'acte
ha volgut ser un homenatge i un record la visita d'Einstein a Barcelona l'any 1923 per impartir un curs a l'Institut d'Estudis Catalans. En el sopar, Einstein va tastar plats com les faves a la Lorenz transformades a la catalana, home platònic segons Diògenes amb salsa Michelson o gelat continu euclidià.
 
 
 


Francisco Ruiz Berraquero pronuncia la segona de les conferències magistrals del cicle "Ciència per a la ciutadania. Sapere aude"
El catedràtic emèrit de la Universitat de Sevilla Francisco Ruiz Berraquero ha pronunciat la segona de les conferències magistrals del cicle "Ciència per a la ciutadania. Sapere aude", organitzat per la Secretaria Científica de l'IEC. La conferència duia per títol Microbios y Sociedad.

El proper acte serà el 18 de gener. El director dels Museos Científicos Coruñeses, Ramón Núñez, parlarà de De cómo la ciencia se hace cultura. El caso de A Coruña.

Consulteu el programa de les conferències magistrals per al curs 2005-06



Sessió inaugural del curs 2005-2006 de la Societat Catalana de Filosofia

Nicolas Grimaldi va ser l'encarregat de pronunciar la conferència inaugural del curs 2005-2006 de la Societat Catalana de Filosofia el passat dilluns 28 de novembre. El seu parlament va dur per títol Per a una fenomenologia de l'espera.

Nicolas Grimaldi és catedràtic emèrit de la Sorbona de París i ha escrit 20 llibres, entre els quals destaquen Socrates, le sorcier i Le traité des solitudes.



El director de l'Oficina d'Onomàstica de l'IEC, Josep Moran, pronuncia la conferència Nom propi: significació i determinació
Josep Moran, director de l'Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans, ha pronunciat la conferència Nom propi: significació i determinació a la seu de l'Institut.

Moran és doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, on és professor. Ha publicat textos antics, i ha fet estudis sobre el substrat lingüístic, els primers textos en llengua catalana i el català a les institucions en els segles XVIII i XIX. També ha dut a terme estudis d’onomàstica (antroponímia i toponímia). Ha format part de l’equip català del projecte PatRom (Patronímica Romànica), dirigit per A. M. Badia i Margarit. És membre de la Junta de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’IEC, i del consell de redacció de la revista Llengua & Literatura.


El divendres es presentaran les conclusions de la II Conferència Internacional de Barcelona sobre Ensenyament Superior i de la II Trobada de Premis Nobel
El divendres 2 de desembre, a les 19 h, a la Casa de la Llotja de Mar (Passeig d’Isabel II, numero 1, Barcelona), es faran públiques les conclusions de la II Conferència Internacional de Barcelona sobre Ensenyament Superior, celebrada del 30 de novembre al 2 de desembre a la UPC amb la participació de l'Institut d'Estudis Catalans.

Els nous reptes que ha d'afrontar la universitat en l'àmbit del finançament són el tema central de la conferència, que culminarà amb la presentació del primer informe mundial sobre la situació de l'educació superior al món, titulat L'Ensenyament superior al món 2006. En la seva elaboració hi han treballat un grup d'experts de renom internacional, que ofereixen una nova mirada sobre l'estat del finançament universitari al món, així com de les possibles solucions i implicacions polítiques que comporten.

Quant a la II Trobada de Premis Nobel a Barcelona se celebrarà demà divendres i hi participaran Rigoberta Menchú (Pau, 1980), Carlo Rubbia (Física, 1984), José Saramago (Literatura, 1998), Adolfo Pérez Esquivel (Pau, 1980), Jerom I. Friedman (Física, 1990) i Joseph H. Taylor Jr. (Física, 1993). A l'acte també hi serà present Federico Mayor Zaragoza, president de la Fundació Cultura de Pau i membre corresponent de l'Institut d'Estudis Catalans.


Ha mort Josep Maria Mas i Solench, president de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, des de 1995.
La matinada del dijous 1 de desembre ha mort el jurista Josep Maria Mas i Solench, president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Josep Maria Mas havia nascut l’any 1925 a Santa Coloma de Farners (La Selva), on ha mort aquesta matinada.

El funeral tindrà lloc demà, divendres 2 de desembre, a les 4 de la tarda, a l’església parroquial de la capital de la Selva, amb l’assistència, en representació de l’IEC, del president, Salvador Giner, i de Joan Vila Valentí, president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut, on està adscrita la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, que des de 1995 dirigia Josep Maria Mas.

Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, Josep Maria Mas va compartir durant uns anys l'exercici de l'advocacia amb les tasques de director d'edicions en diverses empreses: Labor, Planeta i Montaner i Simon.

A més d’editor, ha estat autor d’una trentena de llibres, especialment sobre dret català, com ara El Dret civil dels catalans, Mil anys de Dret a Catalunya, El Tribunal de Cassació de Catalunya, Legislació civil del Parlament de Catalunya i Dret Forestal a Catalunya, així com diversos tractats per a la formació de jutges de pau. Darrerament va publicar Ferran Valls i Taberner -jurista historiador i politic- (Proa, 2003).

Paral
·lelament es va interessar per l’estudi d’edificis i monuments singulars, com El Palau de Justícia de Barcelona i El Casal Sant Jordi, seu del Departament de Justícia i va coordinar obres com Guia d'Entitats de Catalunya i Documents Jurídics de la Història de Catalunya. Igualment va publicar biografies de personatges relacionats amb Santa Coloma de Farners i textos de caràcter popular.

Entre les col
·laboracions en diaris i revistes, cal destacar una sèrie de 20 articles al diari Avui sobre «El nostre Ordenament Jurídic» i més de trenta articles dedicats a juristes catalans a la revista Món Jurídic, del Col·egi d'Advocats de Barcelona. Actualment, entre d'altres projectes, coordinava el Diccionari Jurídic Català, en l’elaboració participa la Societat Catalana d’Estudis Jurídics.

Durant el seu mandat com a president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics va promoure la revitalització de la institució i, entre d’altres iniciatives remarcables, va fer possible l’edició de la Revista de Dret Històric Català i la Revista Catalana de Dret Privat.