|
|
Lynn Margulis visita l'Institut d'Estudis
Catalans
La biòloga nord-americana Lynn Margulis va
visitar el passat dilluns 14 de novembre la seu
de l'Institut d'Estudis Catalans. Margulis va
estar acompanyada pel president de l'IEC,
Salvador Giner, i pel secretari científic, Ricard
Guerrero.
Després de l'entrevista mantinguda amb Giner,
Margulis va signar en el llibre d’honor de l'IEC.
En la dedicatòria, Lynn Margulis expressa la
seva sintonia amb Barcelona, “la meva segona casa”,
ja que n’és una visitant habitual des de fa “més
de 32 anys”.
També va deixar constància
de la seva admiració i estima per Catalunya,
malgrat que “no parlo –encara- l’idioma”.
Margulis és professora de la
Universitat de Massachusetts. Als 16 anys va ser
acceptada al programa de superdotats de la
Universitat de Chicago, on es va llicenciar als
20 anys. Allà va conèixer el popular astrònom i
divulgador científic Carl Sagan, amb qui es va
casar. Del seu pas per la Universitat de
Chicago en va obtenir també un "durador esperit crític".
Després de Chicago, va continuar la seva
formació a la Universitat de Wisconsin com a
alumna d'un màster i professora ajudant. Allà va
conèixer el professor James F. Crow, que la va
influir profundament i l'animà a estudiar
genètica.
Des del començament se sent atreta pel món dels
bacteris. Les seves aportacions a la biologia i
l'evolucionisme són múltiples: va recolzar la
hipòtesi Gaia de Lovelock, a la qual va contribuir des de
la biologia; va descobrir el potencial evolutiu
del món microbià; va formular la seva teoria
sobre la simbiogènesi i la seva importància en
l'evolució, entre molts d'altres treballs.
Entre altres reconeixements, Margulis és membre
de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels EUA,
membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts dels EUA,
medalla nacional de Ciència dels EUA i doctora
honoris causa de setze universitats nord-americanes
i estrangeres.
Salvador Giner ha participat com a ponent de les
III Jornades Memorial
Democràtic a la UPC: El Franquisme fem memòria per
fer futur
La Universitat
Politècnica de Catalunya ha celebrat els dies 16 i
17 les III Jornades Memorial Democràtic a la UPC,
que portaven per títol
El Franquisme fem memòria per fer futur.
Les
jornades, que formaven
part d'un programa dedicat a la recuperació de la
memòria històrica democràtica, han consistit en dues
taules rodones. La primera d'elles, que tractava
sobre La Universitat sota el franquisme, va
tenir lloc ahir i va comptar amb la participació del president de l'IEC,
com a ponent, juntament amb Albert Coromines, vicerector d' Ordenació Acadèmica
de la UPC i delegat de l'antic Sindicat Democràtic
d'Estudiants a l'ETSEIB.
Avui s'ha celebrat la segona taula amb el títol
El franquisme, què va ser i quina herència ens ha
deixat i hi han intervingut, com a ponents,
Carme Molinero Ruíz, professora d'Història Moderna i
Contemporània de la UAB i Eduard Pons Prades,
escriptor, combatent amb l'Exèrcit Republicà i a la
guerrilla antinazi a França.
L'Associació PuntCAT rep el premi Nacional
d'Internet 2005
L' Associació PuntCAT, de la qual l'IEC és una
de les tres institucions fundadores, ha rebut el premi Nacional
d'Internet 2005
per l’èxit assolit amb el reconeixement
internacional per part de
la Internet Corporation for Assigned Names and
Numbers, ICANN, del domini .cat.
L’associació puntCAT es va crear el 23 de novembre
de 2001, i durant tots aquests anys ha treballat per
aconseguir el reconeixement internacional del domini
.cat. Està formada per més de 90 d’entitats de foment de la llengua i la cultura
catalanes, com ara associacions d’escriptors o
d’editors, promotors culturals, associacions
professionals i tecnològiques, col·legis
professionals, empreses, federacions i consorcis de
mitjans de comunicació, casals catalans, entitats
catalanístiques, fundacions culturals... Després de
l’èxit aconseguit, l’associació donarà pas a la
Fundació puntCAT, que gestionarà el registre de dominis
.cat.
El lliurament del premi va tenir lloc el passat 16
de novembre al Palau de Pedralbes en un acte presidit pel conseller primer de la Generalitat,
Josep Bargalló.
Més informació:
www.puntcat.org
La Xarxa de Custòdia del Territori celebra aquest
cap de setmana la IV Reunió de la Xarxa a Cassà
de la Selva
A partir del
dijous dia 17 i durant tot el cap de setmana, se
celebra a Cassà de
la Selva (Gironès) la IV Reunió bianual de la Xarxa de
Custòdia del Territori (XCT), que enguany ha escollit el lema
“Voluntat de conservar”.
Un total de 101.578 hectàrees,
la major part de Catalunya (97.549 ha), integren el
Segon inventari d’acords de custòdia del territori,
mercès a 235 compromisos establerts en finques
privades i públiques, a càrrec de 61 entitats i dels
propietaris respectius. Aquest balanç es fruit
d’iniciatives promogudes per l’associació XCT, integrada per 92
organitzacions i amb la col·laboració de la
Institució Catalana d'Història Natural, filial
de l'IEC.
L’objectiu de les jornades,
que es van presentar oficialment el passat
dimecres a la
seu de l’IEC, a Barcelona, és avançar en la voluntat
social de les entitats i dels propietaris en favor
de la custòdia del territori, per enfortir el
moviment i obrir-lo a nous col·lectius, com les
organitzacions dedicades al medi marí i al patrimoni
cultural.
D’esquerra a dreta, Antoni Baulida, alcalde de
Cassà de la Selva; Rebecca Moreno, responsable
d'iniciatives de custòdia del territori i Jordi
Pietx, biòleg i director de la Xarxa de Custòdia
del Territori /
foto: Elena Sixto
Més informació:
www.custodiaterritori.org/ivreunio
Ha mort a Oxford Robert Pring-Mill, membre
corresponent de la secció de Filosofia i Ciències
Socials de l'IEC.
Estudià
llengües modernes (castellà, francès i català) a la
Universitat d’Oxford, on va ser professor des del 1952.
Pring-Mill va publicar nombrosos treballs sobre el
pensament de Ramon Llull i sobre aspectes estilístics de
la seva obra, entre els quals destaquen El
microcosmos lul·lià (1961) i Ramon Llull y el
número primitivo de las dignidades en el «Arte General»
(1963). Rebé el Premi Pompeu Fabra als Jocs Florals
de la Llengua catalana de Cambridge del 1956 per un
estudi sobre Llull. Va ser editor d’obres de Llull i
d’altres autors, com Lope de Vega, Pablo Neruda i
Ernesto Cardenal. Fou president de la Societat Medieval
de la Universitat d’Oxford (1959-1960) i de la Societat
Anglocatalana (1974-1976).
Robert Pring-Mill
|
