L'IEC renova el conveni amb l'Institut Cartogràfic de Catalunya per continuar els estudis de recerca sismològica
L'Institut d'Estudis Catalans ha renovat el conveni de col·laboració amb l'Institut Cartogràfic de Catalunya per a continuar els estudis de recerca sismològica que aquesta entitat porta a terme des de 1985.

El Servei Geològic de Catalunya manté una xarxa sísmica regional amb l'objectiu de controlar la sismicitat de Catalunya i àrees veïnes (Pirineus Orientals i Mar Mediterrània).

La xarxa ha incrementat el nombre d'estacions progresivament des de l'any 1985 que va començar amb estacions analògiques. Ha passat a 12 estacions de curt període 8 anys després, amb diferents sistemes de comunicacions i d'enregistrament digital.

L'any 1996 un nou concepte de xarxa sísmica va ser dissenyat i planejat amb l'objectiu d'assolir dos principals objectius: proveïr d'informació ràpida als serveis de Protecció Civil i a la societat en general, i obtenir sistemàticament dades de qualitat per a la comunitat científica.

Alumnes de l'Institut Jaume Salvador i Pedrol visiten la Casa de Convalescència
L'Institut d'Estudis Catalans va rebre el passat dilluns la visita d'una seixantena d'alumnes de segon de batxillerat de l'Institut d'Estudis Secundaris Jaume Salvador i Pedrol, que van fer un recorregut guiat per la Casa de Convalescència, seu de l'Institut.


Finalitza el termini de presentació de candidatures als premis de l'IEC
Un cop acabat el termini de presentació de candidatures als Premis i les borses d'estudi s'han comptabilitzat 41 candidats que opten a 22 premis generals; 38 candidats per als 13 premis per a estudiants; i, finalment, 20 sol·licituds per als diferents ajuts i borses.

El dia 5 d'abril es faran públics els veredictes, després que el Ple de l'IEC els hagi aprovat. El lliurament dels diferents guardons es farà el 22 d'abril en un acte públic.


Martin Dinges parla de la salut dels homes en un col·loqui organitzat per la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica
El passat dia 17 de desembre, a l'Institut d'Estudis Catalans, el Dr. Martin Dinges va impartir la conferència titulada Què passa amb la salut dels homes? Experiències de salut relacionades amb el gènere en la història moderna, 1500-2000, dins la programació anual dels Col·loquis organitzats per la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica. Dinges és sotsdirector de l'Institut d'Història de la Medicina de la Fundació Robert Bosch, de Stuttgart (Alemanya), i professor d'Història Moderna de la Universitat de Mannheim.

Martin Dinges apuntà que molt sovint es considera que la mala salut dels homes, i també el poc interès que mostren pels assumptes de salut i de la prevenció de les malalties que els afecten, és un fet 'antropològic', en el sentit que és inherent a la naturalesa de l'home, un fet que s'ha mantingut estable al llarg dels segles.

Des de la història, tanmateix, es demostra que, amb el temps, hi ha hagut canvis ben significatius, com ara en l'expectativa de vida d'homes i de dones, o en les actituds dels uns i de les altres envers la salut. Es poden detectar, així mateix, canvis tant en la percepció de les malalties com en els comportaments atribuïts tradicionalment als homes: alcoholisme, suïcidi, conductes de risc, contagis veneris, ús de recursos mèdics, etc.

Això requereix, com feia palès el professor Dinges, la utilització d'una immensa varietat de fonts documentals: des de la literatura mèdica impresa fins a la correspondència personal o les autobiografies.

El Col·loqui abordà, en definitiva, els conflictes entre la mirada 'antropològica' i la històrica pel que fa a la salut dels homes, amb el propòsit de contribuir a una millor comprensió dels límits i les potencialitats de les polítiques actuals envers la promoció de la salut.