Vista actual del Parc Arqueològic de Guissona

La ciutat de Iesso, l’actual Guissona, juntament amb Ilerda (Lleida) i Aeso (Isona), estructurava en l’època romana els territoris de les Terres de Ponent de la Catalunya actual. Avui sabem que en l’època romanorepublicana Iesso tenia uns equipaments relativament modestos, però que va gaudir d’una prosperitat notable durant els primers segles de l’Imperi que li va permetre ampliar-los i incorporar-hi els avenços tècnics més sofisticats, sobretot pel que fa a la gestió hidràulica. Les restes arqueològiques de la ciutat romana de Iesso es poden visitar des del 10 de setembre, dia en què es va inaugurar el Parc Arqueològic de Guissona i el Museu Eduard Camps, que conserva i exposa al públic els objectes arqueològics trobats al jaciment.

Han passat gairebé vuitanta anys des que, el 1933, el Servei d’Investigacions de l’Institut d’Estudis Catalans, dirigit per Joan Colomines, va realitzar les primeres excavacions arqueològiques a Guissona. Tal com va recordar el president de l’IEC, Salvador Giner, durant la inauguració, des dels inicis l’Institut es va comprometre amb la recuperació del patrimoni cultural i artístic del país i, com a exemple, va citar les expedicions per a recuperar els tresors romànics del Pirineu i la promoció d’excavacions arqueològiques com les de Iesso, Empúries o Serinyà. Després de quaranta anys sense excavacions, l’activitat arqueològica va revifar a Guissona, el 1975, arran d’unes troballes en uns camps de conreu. El 1995, el jaciment va ser declarat bé cultural d’interès nacional (BCIN) per la Generalitat de Catalunya i es va constituir el Patronat d’Arqueologia de Guissona, integrat per l’Ajuntament de Guissona, l’Institut d’Estudis Catalans —el qual hi treballa, per mitjà de la Secció Històrico-Arqueològica, amb el projecte Recerca arqueològica de la ciutat romana de Iesso—, el Consell Comarcal de la Segarra, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Diputació de Lleida.

	Els pals de fusta, paral·lels, marquen l'amplada que tenia la muralla romana en aquest punt del Parc Arqueològic de Guissona

Un recorregut per la ciutat romana

El públic que visita el nou Parc Arqueològic de Guissona, de prop de dues hectàrees d’extensió, pot aprofundir en el coneixement de l’antiga Iesso i de la seva història, gràcies a la conservació de totes les troballes realitzades en les excavacions i a l’ordenació de l’espai. El jaciment té diversos punts d’interès per al visitant. Un primer conjunt és constituït per les restes de la muralla i la porta nord de la ciutat amb la torre de defensa, una fortificació de més de tres metres d’amplada, que és un testimoni molt representatiu del moment fundacional de la Iesso romana al voltant de l’any 100 aC.

Un segon punt d’interès són les ruïnes de les termes públiques, amb les restes de l’edifici termal i d’un pati amb una gran natatio, o piscina descoberta, excepcionalment ben conservada. Dins l’edifici termal s’ubicaven diverses sales, entre les quals destaquen el frigidari amb una petita piscina d’aigua freda i, sobretot, les sales dedicades als banys calents, el tepidari i el caldari. Hi són ben visibles les restes del sistema de calefacció que s’utilitzava per a aconseguir que la temperatura d’aquestes estances fos elevada i també per a escalfar l’aigua del bany.

El tercer sector visitable és format per les restes d’una casa senyorial situada a la perifèria de la ciutat. I, finalment, hi ha els vestigis d’un celler d’època visigòtica dels segles v i vi dC, moment en què a Iesso hi havia una comunitat paleocristiana segurament important. Les excavacions continuaran i, tal com va explicar el director del Patronat Arqueològic de Guissona i membre de l’IEC Josep Guitart, «un parc arqueològic és com un laboratori i en aquest encara hi ha feina per a molts anys i moltes troballes per fer, sobretot cases i centres de treball artesanal de l’època».

	El museu Eduard Camps

La museïtzació del Parc Arqueològic ha consistit en la protecció de les restes arqueològiques més vulnerables a les condicions climàtiques extremes i l’ordenació del parc. Aprofitant que ja s’han excavat alguns trams de carrers de la ciutat romana ―i que són una bona mostra de l’urbanisme regular que estructurava el nucli urbà―, el circuit de la visita segueix els principals eixos viaris romans identificats: el cardo maximus, que era el carrer principal que travessava la ciutat de sud a nord; el cardo minor, paral·lel a l’interior i a cent-vint peus romans de distància cap a ponent, i l’intervallum, que era un carrer que resseguia el traçat de la muralla per l’interior. Per a la visita al parc, el visitant disposa d’una audioguia amb una petita pantalla, que utilitza les tècniques de georeferenciació per a fer assequibles els itineraris proposats. En determinats punts del recorregut, els habitants de l’antiga Iesso expliquen quin és el significat de les restes arqueològiques que es poden contemplar al Parc Arqueològic.
Al costat del Parc Arqueològic de Guissona s’ha instal·lat el Museu Eduard Camps, que conserva i exposa al públic els objectes arqueològics trobats al jaciment de Iesso i fa les funcions de centre d’interpretació, ja que ofereix al visitant les claus interpretatives per a entendre la realitat i la significació històrica de l’antiga ciutat romana.
Els treballs de conservació, adequació i museïtzació s’han dut a terme gràcies al suport econòmic del fons FEDER 2007-2013 de la Unió Europea, l’Ajuntament de Guissona, el Patronat d’Arqueologia de Guissona i l’Obra Social de Catalunya Caixa.

Recull de premsa: