Les portades dels deu volums publicats fins ara dins la col·lecció	IEC

	Johannes Kepler i Niels Bohr

La influència de l’òptica de Johannes Kepler en els segles XVII i XVIII va ser enorme, com també ho van ser els principis de la mecànica quàntica establerts per Niels Bohr el segle XX. No obstant això, són pocs els textos d’aquests dos físics disponibles en llengua catalana. Ara, però, l’IEC i Eumo Editorial han publicat Paralipòmens a Vitel·lió. Els orígens de l’òptica moderna, de Kepler, i L’estructura i la filosofia dels àtoms, de Bohr. Els volums formen part de la col·lecció «Clàssics de la Ciència», que dirigeix el catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra Antoni Malet i que és fruit d’un projecte conjunt de la Secció de Ciències Biològiques i la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC.

L’objectiu de la col·lecció és acostar els clàssics de la ciència al lector no necessàriament especialitzat en ciència, proporcionar instruments per a l’ensenyament universitari i ampliar els referents en llengua catalana de l’alta cultura científica. «Volem acostar els clàssics del pensament científic al públic culte i incorporar nous referents intel·lectuals de la literatura impresa en català», explica Antoni Malet. El president de la Secció de Ciències Biològiques, Francesc Gonzàlez i Sastre, també destaca aquest doble vessant, pedagògic i històric, de la col·lecció. D’altra banda, David Serrat, president de la Secció de Ciències i Tecnologia, subratlla la importància de tenir en català els textos que han marcat una fita històrica en la ciència. 

Tot i que la col·lecció serveix per a apropar la dimensió històrica de la ciència a molts científics, no s’ha dissenyat exclusivament per a ells. En paraules del director, «la història de la ciència té un interès cultural que depassa l’àmbit estricte dels científics en actiu i es pot col·locar al mateix lloc que la història de l’art o la història de la filosofia». De fet, Malet considera que la història de la filosofia sovint és explicada d’una manera incompleta perquè es marginen, o fins i tot es desvirtuen, els interessos científics dels filòsofs.

La col·lecció inclou obres sobre les principals teories científiques

La col·lecció «Clàssics de la Ciència», que es va posar en marxa el 1999, té previstos vint-i-sis títols. De moment, se n'han publicat deu: La geometria, de Descartes; Escrits fonamentals sobre el segon principi de la termodinàmica, de Carnot, Clausius i Kelvin; De les revolucions de les orbes celestes, de Copèrnic; La teoria de la relativitat i altres textos, d’Einstein (exhaurida però procés de reedició); Discurs sobre els cataclismes del globus terraqüi, de Cuvier; Tractat elemental de química, de Lavoisier; Escrits científics i d’assaig, de Maxwell, i la Filosofia zoològica, de Lamarck. Els llibres de Bohr i de Kepler són el novè i desè de la col·lecció, respectivament.

Gràcies a aquest projecte hi ha obres que fins ara només es podien consultar en altres idiomes i que finalment es podran llegir en català. Un exemple és la Filosofia zoològica de Lamarck, de gran influència en la ciència, la filosofia i el pensament del segle XIX, que ha estat traduïda al castellà més d’una vegada però, segons Malet, «sempre de manera incompleta». L’edició catalana publicada el 2007, en canvi, aporta un aparell crític a l’obra (introducció, notes aclaridores del text original, etc.). I és que els volums de «Clàssics de la Ciència» no són simplement traduccions dels originals, inclouen novetats que situen l’autor i l’obra en el context que els correspon. Són, per tant, edicions rigoroses i, al mateix temps, innovadores.

El proper volum serà El moviment del cor, de William Harvey, una obra publicada el 1628 que demostra el circuit de la sang pel cor i els pulmons. A més, s’està treballant en una selecció de textos sobre filosofia natural, òptica i religió (1670-1690) de Newton que oferirà la versió més esotèrica del científic. Tal com explica Antoni Malet, «ningú no pot discutir les contribucions de Newton a la cosmologia, la mecànica i l’òptica, però al mateix temps el físic va esmerçar una quantitat inimaginable d’energia i de temps en temes que avui trobem incompatibles amb el pensament científic, com l’alquímia». Per tant, el volum també permetrà estudiar de quina manera ha canviat, al llarg del temps, la noció del que és científic i les connexions amb la teologia i les formes de pensament heterodoxes d’avui. La col·lecció també preveu la publicació dels principals textos de Galileu, Huygens, Boyle, Voltaire, Buffon, Dalton, Lyell, Jaule, Helmholtz i Kelvin, Bernard i Claude, Heisenberg i Schrodinger, i Einstein, Hubble i Lemaitre. També es preveu l’edició d’una sèrie especial il·lustrada que incorporarà textos de gran valor iconogràfic, com ara Micrographia, de Robert Hooke.

Els ulls i els àtoms     Esquemes anatòmics de l'ull s. XVI L’òptica de Kepler —que per fidelitat al títol original llatí Ad Vitellionem paralipomena s’ha titulat Paralipòmens a Vitel·lió— només s’havia traduït al francès (1980) i a l’anglès (2000). Conté les aportacions del físic a l’òptica moderna que van capgirar les teories de la llum i de la visió, hegemòniques en els cercles intel·lectuals europeus des de feia quatre-cents anys. Les crítiques de Kepler a les teories de la llum i dels colors d’Aristòtil i les seves tesis van tenir una gran influència en els primers assaigs de Descartes, i és precisament aquest fet el que dóna a l’obra un interès que ultrapassa els límits de la història de l’òptica. Segons Malet, «l’obra de Kepler exigeix molt del lector, però pot aportar moltes sorpreses a qualsevol persona interessada en els grans debats filosòfics del segle xvii». L’estructura i la filosofia dels àtoms, de Niels Bohr (1885-1962), endinsa el lector en la que és la contribució més gran d’aquest científic a la física: la creació i la destrucció del seu model atòmic. Aquest volum permet al lector apropar-se a la trajectòria vital i intel·lectual del científic per mitjà d’un dels millors historiadors de la ciència contemporània, John L. Heilbron, que n’és el curador. S’hi inclouen fragments de la seva correspondència amb familiars i col·legues que il·luminen el procés de creació científica i la dimensió social de la recerca, textos científics, i la mítica discussió amb Einstein sobre els problemes epistemològics de la física atòmica.   Niels Bohr i Albert Einstein     Tanca el volum la carta oberta a l’Organització de les Nacions Unides amb què, el juny de 1950, Bohr va intentar intervenir com a físic en el debat sobre les relacions internacionals en un món que ja no podia ignorar el paper de l’àtom: «Aquest desenvolupament presenta grans oportunitats per a la millora del benestar de la humanitat, però, al mateix temps, en donar a l’home mitjans de destrucció formidables, planteja a la nostra civilització un repte d’allò més seriós». I hi va afegir que «l’única manera d’evitar un futur terrorífic de competició entre nacions per una arma de caràcter tan formidable és un acord universal de plena confiança».