Els polítics aposten per un model territorial més coherent i sostenible

L’any 2009 va ser fortament marcat per la crisi econòmica. En el context de la recessió de la crisi immobiliària, es mantenen les infraestructures projectades abans de la crisi ―com la línia 9 del metro, la dessaladora d’El Prat o el canal Segarra-Garrigues― mentre que una part important de les actuacions urbanístiques amb finançament privat estan aturades. Aquest període d’alentiment de les actuacions territorials contrasta amb l’augment de la planificació, amb l’objectiu de preparar el territori per al següent període d’expansió econòmica. Dades com aquestes són les que constaten els cent cinquanta temes que recull l’Anuari Territorial de Catalunya 2009, que publica des de fa set anys la Societat Catalana d'Ordenació del Territori (SCOT). La filial de l'IEC analitza any rere any les transformacions, projectes i conflictes territorials més destacats que han tingut lloc a Catalunya, a més de fer-ne un seguiment continu per mitjà del web Territori: Observatori de projectes i debats territorials de Catalunya.

En la introducció de l’Anuari, Jordi Borja, geògraf urbanista i director de l’Àrea de Gestió de la Ciutat i Urbanisme de la Universitat Oberta de Catalunya, afirma que ens trobem en un canvi d’època i que les polítiques territorials hauran de canviar radicalment: «Les pautes urbanitzadores de les darreres dècades, especialment dels darrers vint anys, no es poden mantenir». Borja assegura que són «econòmicament inviables i ambientalment insostenibles» i que han provocat una crisi financera que ha repercutit directament en l’endeutament públic, en l’economia productiva i en les economies familiars. Davant d’aquesta situació, el geògraf afirma que cal desenvolupar «una anàlisi crítica que s’ha de completar amb propostes d’urbanisme alternatiu, de reformes legals i institucionals i de mobilitzacions socials».

Segons la presidenta de la SCOT, Margarita Castañer, davant d’aquest escenari de canvi i amb les eleccions autonòmiques a tocar, era un objectiu obligat d’aquesta entitat analitzar quines haurien de ser les grans línies de futur de l’ordenació territorial. Per això, el mateix dia de la presentació de l’Anuari es va organitzar a l’IEC una taula rodona amb els representants dels partits polítics presents al Parlament de Catalunya. Moderada pel periodista i ambientòleg Xavier Besora, en la taula van participar els diputats Josep Rull, de CiU; Roberto Labandera, del PSC; Pere Vigo, d’ERC; Santi Rodríguez, del PP; Salvador Milà, d’ICV-EUiA, i Koldo Blanco, de Ciutadans.

Cap a un model més sostenible

Margarita Castañer i els representats dels partits polítics	IEC

Durant el primer bloc del debat, en què cada partit va exposar el model territorial desitjat, tots els representants van coincidir en la necessitat d’anar cap a un model més sostenible. Josep Rull, de Convergència i Unió, va parlar d’equilibrar els usos del territori, de la necessitat de cohesió territorial i de crear un model menys intervencionista. Segons Rull, cal fer més competitiu el transport públic, potenciant els corredors que ja existeixen i millorant la velocitat comercial. Roberto Labandera, del Partit Socialista de Catalunya, va avalar el planejament territorial desenvolupat des del 2004 —amb el planejament territorial parcial aprovat per a tot el territori― i va dir que ara cal continuar i finalitzar les inversions estratègiques que assegurin la competitivitat de Catalunya. Pere Vigo, representant d’ERC, va remarcar la necessitat d’incidir en una planificació territorial coherent que s’ajusti a les necessitats reals, que afavoreixi la cohesió social i que garanteixi la sostenibilitat ambiental, i també va dir que caldrà redactar un nou Pla Territorial de Catalunya. Santi Rodríguez, del Partit Popular de Catalunya, va apostar per un model més sostenible des del punt de vista econòmic, social i ambiental, i per la modificació del Pla Territorial General de Catalunya per a d’adaptar-lo a la societat. Segons Salvador Milà, d’ICV-EUiA, Catalunya disposa actualment d’instruments de planejament importants i ara el que cal és abordar un canvi profund de model energètic, productiu, social i d’infraestructures. Per Koldo Blanco, de Ciutadans, és necessari un model territorial més descentralitzat i equilibrat, i no tan concentrat en l’àrea metropolitana, amb unes infraestructures més integrades en tot el territori.

Un planejament insuficient

En el segon bloc del debat, els polítics van posar damunt la taula la pròpia visió sobre el planejament del territori i van coincidir, com a mínim sobre paper, en la necessitat de tendir cap a un model més eficient.

	Es va dir que cal lluitar contra la degradació d'alguns barris	JC

El representant de CiU va afirmar que el planejament territorial ha de ser fruit d’un consens que s’ha de poder mantenir en el temps i va afegir que caldrà modificar els plans directors urbanístics (PDU) per a donar més protagonisme als ajuntaments. El portaveu del PSC va reclamar la necessitat de mantenir el planejament i de fer-ne una revisió contínua. «Volem ciutats i viles de qualitat i hem de fer front a la dispersió urbanística i a la degradació d’alguns barris», va concloure. Segons ERC, des del 2004 s’ha ordenat el territori i el més important és tenir un país més equilibrat en què «no hi hagi ciutadans de primera i de segona». El representant del PPC va apuntar que, en moments de recessió, la prioritat no és modificar planejaments més enllà dels necessaris i va destacar que cal respondre a la necessitat d’infraestructures de comunicació. ICV-EUiA va lloar les polítiques urbanes existents —amb objectius de cohesió i solidaritat urbana— i la Llei de barris i va apuntar que calen estratègies per a contenir la dispersió urbanística periurbana. El diputat de Ciutadans va sentenciar que «més important que el planejament és la gestió» i que sempre s’ha de comptar amb el consens dels habitants.

Un món més verd

La regulació dels espais naturals i agraris va centrar el darrer bloc del debat. «Es crearan nous parcs naturals?» va preguntar el moderador Xavier Basora als polítics. Alguns van remarcar la promesa incomplerta del Parc Natural de Collserola. Pocs dies després de la celebració d’aquest debat a l’Institut, el dia 20 d’octubre, Collserola va passar a ser el catorzè parc natural de Catalunya.

No es veu com a prioritat crear nous parcs naturals	JC

Josep Rull, de CiU, va opinar que s’han de crear parcs però que cal fer-ho a mesura que es generin els recursos econòmics necessaris i va qualificar l’agricultura com una oportunitat per al territori. El PSC tampoc no va posar com a prioritat la creació de més parcs naturals i va alertar, en canvi, del perill de despoblació de les zones rurals: «Hem de dotar aquests nuclis dels elements clau per a continuar-hi vivint». Pere Vigo, d’ERC, va fer una defensa aferrissada de la pagesia perquè, a parer seu, «és l’element indispensable del territori» i va destacar que l’activitat agrària no és incompatible amb la protecció el territori. Santi Rodríguez, del PPC, va dir que hem de ser capaços de determinar els usos dels espais de protecció perquè siguin viables econòmicament. Pel diputat d’ICV-EUiA, Salvador Milà, s’hauria d’acabar amb la distinció entre els espais protegits i els espais agraris i caldria fer compatibles els valors socials, productius i ambientals del territori. En darrer lloc, Koldo Blanco, de Ciutadans, va afirmar que s’han de defensar els parcs que ja existeixen i va proposar fer un pla territorial de connectors ecològics i una xarxa de vies verdes que uneixin tots els nuclis importants de població.

El contingut íntegre de la taula rodona es pot veure a la videoteca de l’IEC

Les vegueries, un camí fràgil     El conseller durant la conferència IEC El mateix 13 d’octubre, una altra filial de l’IEC, la Societat Catalana de Geografia (SCG), va celebrar el setanta-cinquè aniversari amb la presentació d’un número monogràfic de Treballs de la Societat Catalana de Geografia dedicat a l’organització territorial i una conferència a càrrec de Jordi Ausàs, conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya, titulada «Vers una nova organització territorial de Catalunya. Les lleis de vegueries i de l’àrea metropolitana de Barcelona». Ausàs va assegurar que la Llei de vegueries segueix el seu curs tot i que va destacar la fragilitat introduïda per la Sentència del Tribunal Constitucional ja que «el seu articulat ofereix escletxes suficients com per endegar-ne la regulació jurídica, les competències electorals i les finances pròpies». El conseller va recordar que la clau d’establiment recau en una estratègia d’implantació i transformació gradual en l’organització territorial. No obstant això, no va amagar que caldrà un esforç considerable de la classe política i dels catalans «per a reeixir en la comesa, la qual es justifica per l’equilibri territorial i la simplificació de l’administració pública que introduirà, i pel que comporta d’afirmació de sobirania nacional».