Ferran Requejo, Joaquim Torres, Salvador Giner, Isidor Marí, Antoni Milian i Francesc Xavier Vila	IEC

«La Sentència del Tribunal Constitucional ha provocat una sèrie de disfuncions i l’IEC no en pot ser aliè». Així ho manifestava el president de l’Institut, Salvador Giner, en l’inici de l’acte «La llengua catalana i la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut. Anàlisi i perspectives», que es va celebrar el 8 de setembre a la Casa de Convalescència, organitzat per l’IEC, la Secció Filològica i la filial Societat Catalana de Sociolingüística (SOCS), amb la col·laboració d’Òmnium Cultural. Tres experts van analitzar de manera «lúcida i reveladora», tal com va dir el mateix president, l’impacte de la Sentència del Tribunal Constitucional sobre la llengua des de diferents punts de vista: Antoni Milian, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona, ho va fer des del vessant jurídic; Francesc Xavier Vila, professor de sociolingüística de la Universitat de Barcelona, es va centrar en la llengua i l’ensenyament, mentre que Ferran Requejo, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra, en va fer una anàlisi des de la ciència política.

	El Tribunal Constitucional	ACN

«La Sentència posa una forta limitació a la llengua catalana, que queda molt desafavorida i no té cap valor en l’àmbit estatal, i això és molt greu», va afirmar Antoni Milian. Segons el professor, la Sentència del Tribunal Constitucional declara inconstitucional l’article 6.1 de l’Estatut, en què es diu que «el català és la llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics». Per contra, els magistrats de l’alt òrgan de l’Estat van declarar que sempre hi ha d’haver un ús equitatiu del català i de l’espanyol, i que tan normal és l’ús d’una llengua com de l’altra. Pel que fa al terme llengua pròpia, el ponent va explicar que només vol dir que es parla a Catalunya, una idea que el catedràtic de dret va qualificar, durant la conferència, de «penosa».

En aquesta línia, Milian va exposar que la Sentència declara inconstitucional el «deure» de conèixer el català i que hi ha la presumpció que tothom conegui l’espanyol. Amb relació al model lingüístic escolar, va recordar que l’Estatut afirma que «totes les persones tenen dret a rebre l’ensenyament en català» i que «s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament universitari i en el no universitari». El professor va apuntar que el model educatiu anterior ja era constitucional i que, tot i que l’actual ho continua sent, «el Tribunal Constitucional potser en retocarà algun punt quan arribi la llei d’ensenyament».

Una constitució obsoleta

El catedràtic de Dret va assegurar que el Tribunal Constitucional «de vegades és ambigu volent» i que ha tingut «poc pudor» a l’hora de fer interpretacions. També va denunciar el fort i greu desgast envers el català que comporta la Sentència i va assegurar que els conceptes jurídics que hi apareixen «són molt poc elaborats». Milian també va afirmar amb rotunditat que «si aquest és l’espai que hi ha a la Constitució espanyola en matèria de llengua, és obsoleta». Per això va reclamar com a solucions reformar la Constitució o sortir-ne «perquè ofega la llengua catalana».

Els tres ponents van subratllar les contradiccions i les ambigüitats de la Sentència, el canvi d’escenari que comporta i també la necessitat d’actuar i prendre decisions. D’altra banda, el professor de sociolingüística de la Universitat de Barcelona Francesc Xavier Vila va denunciar que la Sentència «soscava la legitimitat del català i intenta reforçar la presència del castellà a Catalunya». També va lamentar que «liquida» el concepte de preferència aplicat al català i que «juga ambiguament amb el concepte de normalitat». Segons el professor, la Sentència és «tortuosa i afirma coses contradictòries» i fa «una interpretació abusiva del concepte d’oficialitat», ja que «fonamenta l’obligatorietat d’utilitzar una llengua vehicular en la seva oficialitat». No obstant això, va assegurar que «podria haver estat pitjor, ja que les demandes eren més restrictives».

Per Francesc Xavier Vila, el model lingüístic educatiu ha quedat tocat i caldrà trobar una via alternativa «perquè continuaran collant en aquest aspecte». En aquest sentit, va explicar que hi ha una demanda social creixent per a incorporar terceres llengües en el model actual i que potser, dins d’aquest replantejament, serà més fàcil de redefinir.

Cap a una etapa conflictiva

«És una sentència dura perquè ataca directament el cor de l’Estatut», va afirmar amb contundència Ferran Requejo. I és que, tal com va explicar, afecta els quatre grans objectius en què es fonamentava la reforma estatutària: aconseguir un reconeixement explícit de la realitat nacional catalana, ampliar i protegir l’autogovern, establir unes noves bases de finançament —segons Requejo, basades en l’espoli— i, finalment, establir un tracte més bilateral entre la Generalitat i el poder central.

El catedràtic de Ciència Política de la Universitat Pompeu Fabra va recordar que el Tribunal ha declarat inconstitucionals catorze articles dels 223 que té l’Estatut i que vint-i-set més s’han sotmès a interpretació. En total són quaranta-un articles, vint-i-sis dels quals tracten de llengua. «La Sentència obre ambigüitats respecte a la llengua catalana, té un alt contingut polític i planteja un canvi d’escenari». Requejo va assegurar que no es tracta del mateix context jurídic de fa cinc anys i que el nou escenari no és precisament favorable.

El ponent va denunciar que tots els magistrats del Tribunal Constitucional siguin nomenats per institucions del poder central i va afirmar que és un òrgan «mal regulat constitucionalment». En referència a les 234 pàgines de fonaments jurídics que formen la Sentència, va dir que contenen molta retòrica, repeticions constants i una obsessió pel terme nació: «Per als magistrats només hi ha una comunitat política». Requejo va assegurar que «per als jutges, interpretar un article vol dir laminar-lo, no hi ha cap interpretació favorable en tota la Sentència». Per aquesta raó, va advertir que «s’obre una etapa conflictiva, com la dels anys vuitanta».

I ara, què?

	Assistents a l'acte	IEC

El politòleg va subratllar que amb la Sentència han canviat les regles del joc i que hi ha tres camins possibles per a emprendre en un futur immediat. Basant-se en les diferents solucions de les democràcies liberals, va parlar, per una banda, del federalisme com una opció possible. Una segona solució pot ser la creació d’ institucions consensuals, és a dir, una representació dins les mateixes institucions tant de les majories com de les minories, com fan a Suïssa o Bèlgica; i, finalment, una darrera opció seria la secessió, és a dir, constituir un estat propi. «L’esperança que l’Estat de les autonomies pogués anar cap a un federalisme plurinacional ―o clàssic― està morta», va declarar.

Davant d’aquest panorama, el professor va reclamar als partits polítics la necessitat de prendre decisions i va afirmar que «no poden dir el mateix que fa cinc anys perquè hi ha una ruptura de model». També va lamentar que cap partit tingui un programa elaborat sobre el federalisme o l’independentisme, fet que va definir com «un dèficit de país».

El president de la Secció Filològica, Isidor Marí ―que estrenava el càrrec en aquest acte―, va ser l’encarregat de tancar la sessió. Ho va fer amb un discurs en què va alertar que la Sentència «no és una més del Tribunal Constitucional amb la qual ens hàgim de conformar resignadament» i que, contràriament, «la situació ens reclama que anem més enllà de la Sentència». Per Marí, «ens ha de moure la fonamentació ferma i inequívoca dels drets legítims de la nostra llengua, cultura i societat en termes d’estricta igualtat amb qualsevol altra» i, per això, cal «aixecar una base argumental que ens faci inassequibles a les fal·làcies que ja han començat a difondre els que voldrien reduir-nos a la submissió i la subordinació emparant-se en el marc esquifit de la Sentència».

Article «Més enllà de la Sentència», d’Isidor Marí

Aquest acte es pot veure a la videoteca de l’IEC