|
Als extrems, Les dames de
Cerdanyola, del Museu d'Art de Cerdanyola del Vallès; al centre,
a dalt, detall de Sant Jordi conservat al Palau Maricel de Sitges i a
baix, Les Nimfes, de la Fundació Vila Casas
|
|
El projecte Registre i inventari dels vitralls de Catalunya,
sorgit fruit del conveni de col·laboració entre
l’Institut d’Estudis Catalans i el Departament de Cultura i
Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, amplia i
continua el Corpus Vitrearum Medii Aevi, un projecte de recerca de la Secció Històrico-Arqueològica
de l’IEC, iniciat l’any 1981, que ha catalogat, ha
fotografiat i ha inventariat els vitralls gòtics i
renaixentistes de Catalunya.
|
|
|
Roda de premsa a l'Institut
|
|
Tant la Generalitat com l’IEC creien que aquest
treball iniciat als anys vuitanta no podia quedar aturat en aquestes
èpoques i que calia allargar l’estudi dels vitralls fins
als nostres dies, o com a mínim fins al vitrall modernista, un
dels moments de màxima esplendor dels vitralls catalans,
juntament amb el gòtic. Així ho va explicar Xavier Barral,
director del projecte i membre de l’IEC, durant l’acte de
presentació que es va fer el dia 27 de maig a l’Institut,
en què també van participar Antoni Vila, investigador
principal del projecte; Romà Escalas, secretari general de l’IEC, i Jordi Roca, director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
Barral va destacar la importància de la feina de
catalogació, ja que «si el patrimoni no es coneix no es
pot protegir», i va afirmar que el Corpus «és un
luxe per a la recerca historicoarqueològica del
país» i que l’IEC «sempre ha assumit aquesta
tasca». Pel director del projecte és important que sigui
un corpus dels vitralls catalans, independent de l’espanyol.
D’altra banda, Romà Escalas, secretari general de
l’Institut, va subratllar que «la continuació
d’aquest programa és indispensable i que és una
gran notícia per al patrimoni històric del
país».
Vitralls, a casa i a l’església
L’estudi comprendrà el vitrall tant
civil com eclesiàstic i, en aquesta primera fase, se
centrarà en les comarques de la província de Barcelona
(Alt Penedès, Anoia, Bages, Baix Llobregat, Barcelonès,
Berguedà, Garraf, Maresme, Osona, Vallès Occidental i
Vallès Oriental) i en les parròquies, esglésies,
catedrals o monestirs de la ciutat de Girona.
El treball es durà a terme, segons Antoni Vila,
seguint la divisió territorial de l’església,
«ja que la major part del patrimoni per estudiar és
eclesiàstic». Així doncs, el territori s’ha
dividit en l’arxiprestat de Barcelona, el del Maresme, el bisbat
de Sant Feliu de Llobregat, el de Solsona i el de Vic. Cada
població serà dividida en barris i esglésies per a
facilitar la recollida i l’ordenació de les dades.
|
|
Vitrall de Sant Jordi
|
IEC
|
|
Les primeres actuacions, posades en marxa des del
setembre, ja han provocat algunes sorpreses, com és el cas del
vitrall de Sant Jordi del Palau Maricel de Sitges. «És
d’un autor alemany, de principi del segle XX, i la
conservació és excel·lent; és una
peça molt bona», afirma el director executiu del Corpus
Vitrearum Catalunya. En una altra ocasió, a Sant Pere de Ribes,
després de visitar l’església, el mossèn va
advertir a l’equip tècnic que porta a terme
l’inventari que existia una capella amb vitralls. I succeí
el mateix a Vilanova i la Geltrú. Les troballes, doncs,
són constants. «És molt important treballar
directament en el territori i amb les persones que coneixen bé
el patrimoni», afirmà Antoni Vila.
El mètode de treball consisteix en l’examen
de cada obra, que inclou l’estudi històric i
iconogràfic, l’anàlisi de la tècnica
emprada, l’interès estètic i històric i el
valor de l’autoria. A més, s’estudiarà
l’estat de conservació dels vitralls per saber quines en
són les patologies (corrosió, pòsits calcaris,
etc.), el tipus de protecció actual i l’estat de la xarxa
de plom. El més important és que l’estudi
inclourà propostes d’actuació pel que fa a la
restauració i a la protecció de la peça i
establirà la urgència d’actuació segons la
degradació observada. «Podem fer actuacions
d’urgència, però hem de preveure actuacions a mig i
a llarg termini», va assegurar Jordi Roca, director general de
Patrimoni Cultural de la Generalitat.
Roca va afirmar que, encara que la situació
econòmica actual no és la millor, «tot el que fem
pel patrimoni de ben segur té un retorn econòmic en les
poblacions implicades». També subratlla que «el
nostre patrimoni és molt ric» i que els diferents governs
de la Generalitat han fet un gran esforç per a conservar-lo.
«Podem estar orgullosos de l’avenç en el terreny de
la protecció i la restauració del nostre patrimoni».
Un cop analitzats els vitralls, es crearà una
base de dades que recollirà les dades bàsiques de cada
peça. A més, gràcies a aquest treball,
s’aconseguirà també, un catàleg de les peces
d’interès històric o artístic, que
intentarà evitar la comercialització i
l’exportació del patrimoni català. El projecte,
doncs, donarà valor a un patrimoni pràcticament
desconegut que es troba, en molts casos, en perill
d’espoliació i destrucció.
Un projecte iniciat per Joan Ainaud de Lasarte
França fou pionera en la conservació
del patrimoni i després de la Segona Guerra Mundial «va
prendre la decisió històrica de crear un corpus de les
vidrieres medievals», va explicar Xavier Barral. La
tradició es va estendre per Europa fins que va arribar al nostre
país. L’IEC va assumir la tasca de preparar i publicar el
Corpus Vitrearum Medii Aevi, que recolliria tots els vitralls
gòtics i renaixentistes catalans. A partir de l’any 1979,
es va constituir un equip de tècnics dirigit per Joan Ainaud de
Lasarte i integrat per Joan Vila-Grau i Ramon Roca i Junyent, amb la
col·laboració d’altres especialistes com Manuel
Mundó.
|
|
|
Els quatre volums del Corpus publicats
|
|
De Lasarte va dirigir l’estudi i la publicació posterior dels quatre volums del Corpus: el primer, Els Vitralls medievals de l’església de Santa Maria del Mar, a Barcelona; el segon, Els Vitralls de la Catedral de Girona; el tercer, Els Vitralls del monestir de Santes Creus i la Catedral de Tarragona, i el darrer, Els Vitralls de la Catedral de Barcelona i del Monestir de Pedralbes.
El cinquè volum, dedicat als vitralls gòtics de Santa
Maria de Cervera i de la Seu d’Urgell, és en procés
de publicació.
També fou França qui després
d’elaborar el corpus medieval, es va plantejar ampliar el
període de recerca, i molts països en seguiren
l’exemple. «Això és el que
s’està posant en marxa ara», explica Xavier Barral.
«El que cal ara és fer un inventari, saber on són
les vidrieres —també en les cases privades— i
incorporar-hi els aspectes de protecció i intervenció. El
més important és que hi ha continuïtat amb la feina
iniciada, en la dècada dels vuitanta, a l’IEC».
|
Recull de premsa:
Notícia als informatius de Barcelona Televisió