Carles Riba, un autèntic home de lletres	Arxiu de l'IEC

«Un país ha de tenir memòria i ha de retre homenatge a tots els que han ajudat a construir-lo», apunta el poeta i membre de l’IEC Carles Miralles, que el passat 7 d’octubre va encetar a la Universitat de Barcelona els actes d’homenatge a Carles Riba amb la conferència «Riba i la Universitat». En la mateixa línia, el filòleg, i també membre de l’Institut, Joan Triadú, confessa tenir la impressió que Riba està una mica oblidat: «Es diu que és un clàssic i que ja no cal parlar-ne, i això pot ser un perill». Contra aquesta inèrcia, la Secció Filològica (SF) de l’IEC ha engegat un seguit d’actes que commemoren el cinquantè aniversari de la mort de Carles Riba.

Per començar, aquest mes d’octubre s’ha iniciat el cicle «Vigència de Carles Riba. Diàlegs sobre el poeta, l’humanista, el crític i l’intel·lectual», coordinat pel poeta i editor Jordi Cornudella, i coorganitzat amb la Institució de les Lletres Catalanes, l’Institut Cambó – Fundació Bernat Metge i l’Aula Carles Riba de la Universitat de Barcelona. Dividit en quatre sessions, el cicle pretén rellegir i posar al dia l’obra de Riba, un corpus immens que inclou poesia, crítica i traduccions.

«Riba és un dels intel·lectuals més importants del segle XX i un dels deu poetes més universals d’aquest segle. És un tipus de persona que és difícil que es doni, un autèntic home de lletres: poeta, crític, traductor, conferenciant...». Carles Miralles defineix així la figura de Carles Riba, que a més de les múltiples tasques literàries també fou president de l’IEC, rotativament; i de la Secció Filològica entre els anys 1950 i 1959. De fet, Riba va iniciar la feina a l’Institut a les oficines lexicogràfiques de Pompeu Fabra i va treballar en el Diccionari general de la llengua catalana. El 1932 el nomenaren membre i, a partir d’aleshores, la seva activitat es va intensificar, ja que també treballava de professor de grec a la Universitat Autònoma, feia traduccions a la Fundació Bernat Metge i era vicepresident de la Institució de les Lletres Catalanes. La guerra civil, però, ho va estroncar tot.

Puig i Cadafalch, Riba, Fontserè i Sagarra	Arxiu IEC

Carles Riba es va haver d’exiliar fins al 1943, any en què va retornar al seu país i va començar una nova etapa de treball a l’IEC. La situació de l’Institut era difícil i hi havia una feina de representació pendent. «Calia que algú que fos molt reconegut ocupés una mena de representativitat simbòlica», recorda Miralles. I aquest fou Riba, que va representar el país en congressos de poesia a Espanya i que el 1954 va aconseguir reeditar el Diccionari general de la llengua catalana, de Pompeu Fabra. Riba, doncs, va treballar en el projecte inicial de l’Institut, de normalització i normativització de la llengua. El seu objectiu era recuperar la llengua i estendre-la en tots els àmbits.

El poeta
En aquest intens treball de recuperació, Riba és l’home que inaugura la poesia catalana inserida en la modernitat. Com va explicar el poeta Carles Camps en el primer diàleg celebrat a l’IEC, el 13 d’octubre, juntament amb Pere Gimferrer;  Riba s’adona que hi ha un problema amb el llenguatge i es converteix en un autèntic laboratori per a aportar una visió moderníssima a la poesia.

	Pere Gimferrer, Jordi Cornudella i Carles Camps	IEC

En aquest sentit, Gimferrer va explicar que Riba aspirava a la màxima excel·lència amb la llengua i que va aconseguir de ple que el lector el llegís com un Rilke català. Així mateix, va recordar que en el moment de morir, Riba tenia una reputació immensa, i que en canvi era molt difícil de trobar a les llibreries. «No ha estat mai gaire llegit, però la gent sentia estimació per ell», va concloure Gimferrer. Davant d’aquesta contradicció, Carles Camps va afirmar que «la cultura catalana no ocupa el lloc que li correspon, i per tant, cap dels seus autors ocupa el lloc que li correspon».

L’humanista
Són àmpliament reconegudes les Elegies de Bierville de Riba, com també les seves traduccions al català, d’Antígona o de l’Odissea. I és que el poeta va llegar una obra prolífica com a traductor del llatí, el grec, l’hebreu, l’anglès, el francès i l’italià. «Riba, dins els objectius del Noucentisme, aspirava a universalitzar la cultura catalana, i dins d’aquest projecte les traduccions eren una peça clau». Amb aquesta afirmació, Raül Garrigassait iniciava el segon diàleg del cicle, celebrat a l’IEC el dia 20 d’octubre.

Pòrtulas, Cornudella i Garrigassait	IEC

De la mateixa manera, el professor Jaume Pòrtulas afirmava que la manera de traduir de Riba era una de les més arriscades, «basada en un model no hegemònic, molt producte del Noucentisme». Tots dos van coincidir a destacar la gran tasca de Riba, el sentit de projecte de reconstrucció de país que l’autor sentia com un deure feixuc. En una carta, el mateix Riba declarava que si visqués en un altre país escriuria novel·les.

El crític
Joan Triadú i Jordi Malé van ser els encarregats d’analitzar la vigència de la crítica de Riba en el tercer diàleg, organitzat el 27 d’octubre. Triadú va recordar les dificultats que una crítica sigui vigent i va subratllar que per Riba la crítica era molt important: «Era la consciència d’una literatura. Volia que la seva crítica fos alguna cosa central dins la literatura catalana». Jordi Malé, d’altra banda, va rememorar un pròleg de Riba escrit per al seu amic Josep Aragall, en què del defecte en feia virtut. No obstant això, «quan feia una crítica —tot i que això sempre té una implicació personal— mirava de desvincular-s’hi, de ser imparcial».

		Joan Triadú i Jordi Cornudella	IEC

El coodinador del cicle, Jordi Cornudella, va concloure que «Riba quan volia, fins i tot fent crítica, era molt divertit».
                                                 
El cicle de diàlegs es tancarà el proper 3 de novembre amb un acte en què Albert Manent i Carles-Jordi Guardiola analitzaran el vessant més intel·lectual de Riba, i Xavier Bosc en repassarà la correspondència.

Dins les activitats commemoratives programades, del 30 de novembre al 2 de desembre, se celebrarà a Barcelona el III Simposi Carles Riba, organitzat per la Secció Filològica de l’IEC i l’Aula Carles Riba de la Universitat de Barcelona. Durant tres dies, nombrosos estudiosos de l’obra de Riba plantejaran la vigència de la seva poesia i  tota la seva obra dins el projecte cultural del Noucentisme. Així mateix, hi haurà una darrera sessió dedicada al record del vessant humà de Riba, amb el testimoni d’alguns intel·lectuals que el van conèixer i que, fins i tot, van participar a les tertúlies que organitzava a casa seva els diumenges a la tarda.

Els actes de commemoració del cinquantè aniversari de la mort de Carles Riba finalitzaran el 15 de desembre, amb un acte acadèmic a la Biblioteca Nacional de Madrid, organitzat per l’Institut Ramon Llull, amb la col·laboració de la Dirección General del Libro, Archivos y Bibliotecas i la Biblioteca Nacional, que versarà sobre la influència de la literatura catalana i la recepció en territori de parla castellana.

Per Carles Miralles, «el país té un deute amb Riba, que és llegir-lo i conservar el diàleg amb la seva obra. Esperem que la feina feta durant aquest homenatge serveixi de fonament i s’utilitzi per a construir un edifici que enalteixi la seva memòria».

III Simposi Carles Riba El simposi situarà l’obra de Riba en el context europeu i n’analitzarà la influència, tant als Països Catalans com a l'Estat espanyol. A més, dedicarà una part important a l’estudi dels seus llibres, la llengua i els gèneres literaris, ja que l’obra de Riba va incidir decisivament en la configuració de la llengua i la tradició literària. 30 de novembre Riba en la literatura europea Giuseppe Grilli: Riba humanista i viatger, entre els llibres i les rutes Jordi Llovet: Carles Riba, intel·lectual europeu Denise Boyer: La crítica ribiana de la literatura francesa Sam Abrams: Llum, voluptat i risc: Carles Riba i la cultura anglosaxona Irradiació Ferran Carbó: Carles Riba i el País Valencià Margalida Pons: Riba insular: models de recepció Jordi Amat: Miralls duplicats: Riba i Ridruejo Jordi Mas i López: Salts i continuïtats en les traduccions al castellà de Carles Riba 1 de desembre Poesia Jordi Malé: El diàleg poètic i amorós entre Clementina Arderiu i Carles Riba Jordi Pujol Pardell: Salvatge cor: el manuscrit de treball com a document crític Jordi Cornudella: Salvatge cor: vigència de la poesia de Riba Enric Sullà: Una lectura d’El fill pròdig Víctor Obiols: La poesia que no va arribar a ser Llengua i gèneres literaris (I) Josep Murgades: No fets per a un destí bestial: Fabra i Riba Pilar  Perea: La llengua de Carles Riba: de la correcció a l’estètica Albert Jané: La llengua de Riba en la narrativa infantil Vittorio Citti i Carles Garriga: Riba traductor d’Èsquil 2 de desembre Llengua i gèneres literaris (2) Joan Solà: Impressió que em va causar la segona traducció de L’Odissea de Carles Riba Feliu Formosa (amb la col·laboració de Cinta Massip): Prometeu: llengua i escena Taula i cloenda Carles-Jordi Guardiola: presentació d’un projecte d’entrevistes sobre Carles Riba Taula rodona coordinada per Jordi Malé i Jaume Medina, amb les intervencions de Jaume Medina, Oriol Casassas, José Corredor-Matheos, Albert Manent, Ricard Torrents i Joan Triadú Joaquim Molas: Apunts personals sobre Riba Les primeres dues jornades tindran lloc a la Sala Prat de la Riba de l’IEC, mentre que l’última se celebrarà a l’Aula Magna de la UB. L’assistència al simposi és gratuïta, però cal inscriure-s’hi prèviament: http://www.iec.cat/sf/activitats/carlesriba3.asp

Recull de premsa: