Imatge del cartell de la fira	FLAH

«Mèxic ha estat durant molts anys la capital de la cultura catalana. Aquesta fira és el millor homenatge als que es van exiliar a Mèxic i a qui els van rebre». Amb aquestes paraules inaugurava José M. Murià, coordinador de la Feria del Libro de Antropología e Historia de Mèxic, l’edició d’enguany. Després de la fira del llibre de Guadalajara del 2004 i del festival escènic de Guanajuato del 2008, la cultura catalana ha desembarcat un cop més a Mèxic. En aquesta ocasió per participar com a convidada d’honor a la vint-i-unena edició d’una trobada que té per objectiu propiciar l’intercanvi cultural en matèria d’antropologia i història. La fira ha tingut lloc al Museo Nacional de Antropología (MNA) de Mèxic del 17 al 27 de setembre.

L’esdeveniment ha estat organitzat per l’Instituto Nacional de Antropología e Historia (INAH) de Mèxic i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) s’ha encarregat d’organitzar les activitats relacionades amb la cultura catalana, en col·laboració amb l’Institut Ramon Llull i l’IEC, entre altres institucions. Hi han participat més de cent editorials, entorn de cent vint especialistes en diverses disciplines i més de seixanta presentacions editorials.

L’IEC ha inaugurat a Mèxic l’exposició «El Institut d’Estudis Catalans a través de sus publicaciones», que relata la història de l’acadèmia catalana i la il·lustra amb les publicacions més representatives de cada període. La mostra, comissariada pel membre del l’IEC Salvador Alegret, inclou més d’un centenar de publicacions, que van des del primer Anuari de l’IEC, del 1908, fins a la reedició de L’origen de les espècies, de Charles Darwin, publicada enguany, passant per la Gramàtica catalana de Pompeu Fabra. Els llibres van anar acompanyats de set plafons que van servir de fil conductor per a entendre la història de l’Institut.

L'exposició de l'IEC a la fira	S. Alegret

La mostra estava integrada dins l’exposició «1000 libros catalanes», dedicada a la bibliografia catalana acadèmica dels darrers temps. «El més important és que tots aquests llibres es quedaran a Mèxic», explica Salvador Alegret. I és que, a partir del 10 de novembre, la mostra que repassa la cronologia de l’IEC es podrà visitar al Museo Regional de Guadalajara, que també pertany a l’INAH, i un cop s’acabi, les obres aniran a parar a la Universitat de Guadalajara. El comissari de l’exposició destaca que és un encert que la mostra s’hagi fet al Museo Nacional de Antropología, un equipament que rep cada cap de setmana vint mil visitants.

Un reconeixement als exiliats
A banda de l’exposició, l’Institut també ha estat present a l’esdeveniment en diversos actes. En primer lloc, el dissabte 19 de setembre es va celebrar el «Coloquio Cataluña a México», moderat pel membre de l’IEC Josep Maria Terricabras i en el qual va participar el vicepresident de l’IEC, Joan Solà, que va pronunciar la conferència «El exilio catalán y la Generalitat de Catalunya en México». Durant l’acte es van revisar les relacions entre Catalunya i Mèxic des del punt de vista de l’economia, la literatura i la immigració i es van proposar mecanismes per a enfortir les relacions existents, com ara la creació d’un centre de documentació català o bé la coordinació dels centres que existeixen actualment.

Per la seva banda, el vicepresident de l’IEC va repassar la influència lingüística de tres escriptors catalans exiliats a Mèxic: Avel·lí Artís Gener, Pere Calders i Joan Sales. En el cas de Sales, Joan Solà es va fixar en les obres Incerta glòria i l’epistolari amb Joan Coromines i va determinar que l’autor «no revela cap influència lingüística específica». Pel que fa a Calders, Solà va recordar que l’autor de Gent de l’alta vall, Aquí descansa Nevares i L’ombra de l’atzavara amara els seus escrits d’ambient mexicà, «però lingüísticament usa un català molt primmirat i tot el que es refereix a Mèxic ho dóna passat pel seu català». En canvi, el lingüista va explicar que Artís Gener traspassa l’ambient local, fa parlar els personatges en la seva pròpia varietat i explica contínuament les paraules que esmenta: «què son i què signifiquen, tant les paraules comunes com els topònims».

Però si algú ha rebut un homenatge especial aquests dies ha estat Pere Bosch i Gimpera, a qui la fira mexicana ha dedicat una exposició fotogràfica i una taula rodona. Com Pere Calders, Agustí Bartra, Anna Murià i tants altres, el qui fou membre de l’IEC i l’últim rector de la Universitat de Barcelona abans de l’arribada del franquisme emprengué el camí de l’exili un cop acabada la Guerra Civil i s’establí a Mèxic. «El seu record encara és viu entre els funcionaris del l’INAH», recorda Salvador Alegret, qui qualifica de «molt emotiu» l’homenatge dedicat al prestigiós arqueòleg.

Durant la trobada també s’han presentat diversos llibres, el fil conductor dels quals és l’exili mexicà. Cal destacar l’obra Catalanes en México, de José M. Murià, i Voces del exilio, de l’historiador Josep M. Figueres, coordinador de les activitats catalanes a Mèxic. Les dues han estat editades per Conaculta-INAH.

Un pavelló per a Catalunya   Cartell de la mostra MHC Durant deu dies, els mexicans han pogut conèixer altres aspectes de la cultura i la història catalanes. Així, per exemple, el Pavelló Català ha acollit una mostra sobre el cartellisme de la República i fotografies de guerra i postguerra de Josep Maria Pérez Molinos (les dues produïdes pel Museu d'Història de Catalunya) i l’exposició «Bibliografía catalana académica reciente de antropología, arqueología e historia», que ha mostrat aproximadament mil llibres procedents de diferents universitats, institucions i editorials privades. A més, durant la fira també han estat homenatjats el director de cinema Josep Maria Forn i la periodista Dolors Genovès. D’altra banda, la trobada ha celebrat del 21 al 23 de setembre el XIV Simposio Román Piña Chán, que ha servit per a analitzar l’estat actual de l’arqueologia a Catalunya i ha tingut la participació, entre altres, del membre de l’IEC Joan Sanmartí, que va parlar sobre la museïtzació del jaciment ibèric de Calafell, com a exemple de protecció de difusió del patrimoni.

Article «Catalunya a Mèxic: presència i reconeixement», de Josep Maria Terricabras