L'Institut vol obrir-se encara més a la societat en els propers anys	IEC

«L’IEC és una institució amb vocació de servei a la societat que representa acadèmicament. Per aquest motiu, s’ha d’implicar en les grans qüestions dels Països Catalans per a fer-hi una contribució decidida des de la seva autoritat acadèmica». Aquest és un dels principis que marca el document Orientacions estratègiques 2009-2018, aprovat al Ple de l’Institut el passat 19 de gener i que defineix l’actuació de l’acadèmia catalana de cara als propers anys.

En el pròxim decenni, l’IEC ha d’aportar coneixement i reflexió sobre els temes més crucials per al futur de la societat catalana, com són la catalanitat, la recerca, el model de llengua catalana, l’educació, la mundialització, la sanitat, el patrimoni històric, entre d’altres. En paraules de Josep González-Agàpito, president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials (SFCS) i membre de la comissió tècnica creada per a elaborar aquest pla, «l’Institut va ser pensat per a una societat fruit de la industrialització que ha canviat absolutament de paràmetres. Per això, calia fer una avaluació, diagnosticar què som, on som i cap on hem d’anar, i en funció dels resultats establir les pistes de futur per assolir els nostres objectius. No té sentit que ens prenguem el pols si això no serveix per a dir que hem de fer de cara als propers anys». A més, el president de la SFCS afirma que «no podem ser una acadèmia que es dediqui a l’erudició per l’erudició, hem de tenir un sentit de rendiment social, hem de donar resposta als problemes de la societat».

	L'IEC s'adapta als nous temps	IEC

El document inclou vint-i-sis orientacions estratègiques, organitzades en quatre apartats (missió, visió i ambició; estructura; funcions, i funcionament), i és fruit d’un intens procés de reflexió i debat intern. S’han realitzat més de trenta entrevistes, tant a persones que integren l’Institut com a d’altres personalitats que tenen una visió global de Catalunya, del teixit institucional i del món acadèmic. A més, s’han analitzat diverses acadèmies internacionals, moltes de les quals també han estat sotmeses a un procés d’adaptació als nous temps, com ara la Royal Academy britànica o la Royal Netherlands Academy of Arts and Sciences, entre d’altres.

Segons el president de l’IEC, Salvador Giner, el document aprovat «és el resultat del que opina l’Institut i és descriptiu, no prescriptiu. No és tracta d’un document tancat».

Estructura
Pel que fa a l’estructura, l’IEC es defineix com una acadèmia unitària organitzada en seccions, la solidesa de la qual depèn de la qualitat i el compromís dels seus membres, així com de la riquesa i el dinamisme que aporten les societats filials. En aquest sentit, González-Agàpito afirma que l’Institut té una estructura «sorprenentment moderna», amb més de nou mil investigadors que abracen totes les disciplines però que fins ara treballen juxtaposadament. «Hem de crear polítiques concretes i estratègies per crear un treball en xarxa i per tal que ningú no treballi com un departament tancat, i això implica un canvi de cultura dins l’Institut.»

Funcions

Es reforça l'esperit de divulgar la ciència	IEC

L’IEC té la funció prescriptiva de la llengua i, segons recull el text, ha de proposar a les autoritats públiques la resta d’àmbits en què també podria tenir aquesta funció. D’altra banda, l’IEC ha de tenir capacitat per a actuar com un ens de foment i coordinació de la recerca, i esdevenir un organisme de referència per a l’assessorament i l’avaluació de les polítiques de recerca.

A més, «ha de difondre l’alta cultura científica, tècnica i humanística, tant dins la societat catalana com a la resta del món». Pel que fa a la funció de difusió del coneixement, «les tasques de l’IEC són científiques i per tant, el seu públic prioritari ha de ser la comunitat científica, sense oblidar que ha d’estar obert a la societat en general».

Funcionament
L’IEC ha d’adaptar la seva organització a les funcions que vol desenvolupar, i per això es contempla la possibilitat de crear una fundació i la consolidació d’una política editorial sòlida que millori el procés editorial i incrementi la difusió social.

	Es busca més difusió social	IEC

El reconeixement social de l’IEC s’ha de fonamentar en les seves activitats i en el resultat dels seus treballs, i s’ha de traduir en una projecció social més gran en tot l’àmbit territorial de llengua i cultura catalanes i en un major coneixement internacional.

Pel que fa a la sostenibilitat econòmica, el document recull la necessitat de disposar d’un finançament públic estable de tots els governs del seu àmbit territorial per al seu funcionament normal.

Les Orientacions estratègiques 2009-2018 constitueixen el marc de la futura actuació de l’IEC i s’han de traduir en iniciatives concretes mitjançant els programes que aprovin els òrgans de govern. Segons el president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, «hem de ser capaços de convertir les directrius que assenyala el document en accions concretes dins les seccions i les societats filials, per tal de convertir l’Institut en una eina per a donar resposta a la societat actual. És un gran document per part de l’IEC, que vol pensar per després poder actuar».