Salvador Alegret, vicepresident de l'IEC; José Montilla, president de la Generalitat i Salvador Giner, president de l'IEC

	Assistents a l'acte inaugural del curs	IEC

«Les activitats no minvaran, al contrari.» Amb aquesta afirmació, pronunciada durant la sessió inaugural del curs el passat 13 d’octubre, el president de l’acadèmia catalana, Salvador Giner, va deixar clar quines són les intencions de l’IEC de cara al curs 2008-2009. En aquesta línia, va destacar la celebració a mitjan 2009 del primer congrés d’acadèmies de la Mediterrània amb seu a l’IEC, sota els auspicis de la Unió Acadèmica Internacional i la Fundació Europea de la Ciència.

El simposi aplegarà els representants de les acadèmies de la Mediterrània amb l’objectiu que facin una anàlisi comparativa de les seves estructures i necessitats actuals, i de les perspectives de futur a curt termini. A més, s’organitzarà un cicle de conferències titulat «Les ciutats mediterrànies», en què s’analitzaran, des de diversos punts de vista, les civilitzacions desenvolupades per cadascuna de les principals ciutats de la conca del Mediterrani, des de l’antiguitat fins a la revolució industrial.

Darwin i Jaume I a primera fila

Charles Darwin	UV

A banda d’aquesta reunió, l’IEC s’uneix a les celebracions que es preparen arreu del món amb motiu de l’Any Darwin (2009) amb un cicle de Conferències Magistrals que aplegarà durant tot l’any experts de tot el món que, des de diferents àmbits de la ciència, analitzaran les aportacions dels descobriments de Darwin, i de l’evolucionisme, al coneixement humà.

Sir Crispin Tickell serà l’encarregat d’obrir aquest cicle el proper 29 d’octubre amb la conferència «The theory of evolution: 150 years afterwards». Tickell és expert internacional en medi ambient i ha estat assessor ambiental independent de successius primers ministres del Regne Unit, a més de director del Programa de Previsió de Polítiques (Policy Foresight Programme) de l’Institut James Martin per a la ciència i civilització a la Universitat d’Oxford i president emèrit de l’Institut del Clima, a Washington, DC. El mes de juny, el president de l’IEC, Salvador Giner, tancarà el cicle amb una xerrada sobre el darwinisme social.

A banda d’aquestes jornades amb motiu del bicentenari del naixement de Charles Robert Darwin (1809-1882), autor de la teoria de l’evolució biològica mitjançant l’evolució natural, l’Institut també prepara un acte en commemoració del 150è aniversari de la publicació de la seva obra L’origen de les espècies i de cara a la tardor, una exposició a la Casa de Convalescència.

La celebració d’un altre centenari, en aquest cas del vuitè centenari del naixement del monarca Jaume I, que es va iniciar el febrer de 2008, seguirà marcant l’agenda de l’IEC de cara al proper curs. Després d’haver celebrat diversos simposis a Barcelona, Lleida i, recentment, a Mallorca, els dies 27 i 28 de novembre tindrà lloc a Gandia el congrés «El món de la cultura en l’època de Jaume I. L’expansió territorial vers el sud», amb la col·laboració del Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals (CEIC) «Alfons el Vell».

Les activitats acadèmiques commemoratives del centenari es clouran amb un congrés a Girona, els dies 1 i 2 de desembre, amb el patrocini del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. Les ponències es dividiran en dos blocs: «L’economia rural i l’articulació urbana a Catalunya» i «La família reial, la cort i la cultura». Un cop finalitzat l’acte, l’Institut editarà un volum amb totes les ponències que s’han exposat durant aquests mesos.

Per desè any consecutiu, l’acadèmia catalana reunirà experts en els camps de la literatura, la física, la medicina, la fisiologia, la química i l’economia que analitzaran els treballs i les propostes dels guardonats amb els premis Nobel de l’any. Acció Cultural del País Valencià col·laborarà un cop més amb l'organització d'aquestes conferències que també s'impartiran al País Valencià.

A més, com cada any, l’IEC concedirà per l’abril els Premis Sant Jordi, un total de quaranta-quatre guardons que reconeixen obres i investigadors en tots els àmbits de la ciència i la cultura catalanes. Entre els guardons del 2009, cal destacar-ne cinc de nous. En primer lloc, el Premi Ramon Aramon i Serra, convocat per única vegada amb motiu del centenari de la naixença de Ramon Aramon i Serra; en segon lloc, el Premi Catalunya de Sociologia, convocat per l’Associació Catalana de Sociologia (ACS); en tercer lloc, el Premi Territori, que convoca la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT).També es convoca per primer cop el Premi Catalunya del Nord, ofert al millor estudi, treball o document destinat a l’ensenyament del català a la Catalunya del Nord. I, finalment, el Premi Fundació Mercè Rodoreda per a treballs de recerca de batxillerat, creat per a celebrar el centenari del naixement de l’autora.

Montilla a la inauguració del curs

	Montilla durant la visita a l'acadèmia catalana	IEC

Durant l’acte d’obertura del curs, el president de la Generalitat, José Montilla, va qualificar l’IEC com a exemple de tenacitat per a la societat, que sempre ha lluitat per recuperar la dignitat. Referint-se a la situació econòmica actual, va afirmar que «no ens podem deixar aclaparar per les dificultats, tenim uns fonaments sòlids per a construir el nostre futur. És cert que travessem moments de gran complexitat però Catalunya té i tindrà una actitud activa davant la crisi».

El president de la Generalitat va recordar un cop més les paraules del president de l’Associació Catalana de Sociologia (ACS), Oriol Homs, en qualificar la societat catalana de perplexa. «Aquesta perplexitat no ens ha de portar a la inacció. No hem de permetre que les incerteses no ens deixin prendre decisions», va assegurar. Per Montilla, «només amb lucidesa i determinació serem capaços d’emprendre amb èxit els objectius col·lectius de futur», i com a exemple d’aquesta determinació va assenyalar el Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació, signat el 21 d’octubre.

Pel que fa al català, el cap del Govern va afirmar que «la llengua en la qual jo els parlo és de tots i per a tot, encara que a alguns ja els estaria bé veure-la reduïda a un element folklòric, domèstic o merament col·loquial».

Durant la intervenció, el president de l’acadèmia catalana, Salvador Giner, també es va referir a les condicions econòmiques per les quals passa el país i va reclamar «saviesa i seny». A més, va posar de manifest que l’IEC disposa de capital humà considerable (científics, lingüistes...), sempre disposat a ajudar a superar les dificultats del present. El president de l’Institut també va recordar totes aquelles activitats que han marcat el curs anterior, com el Congrés Internacional Mercè Rodoreda, dins l’Any Rodoreda, o la posada en marxa de l’Observatori Meridià, sense oblidar les cites més importants de cara al curs vinent. «Si Catalunya és intel·lectualment plena, la seva acadèmia també ho ha de ser», va concloure.

Per la seva banda, el secretari general de l’Institut, Joandomènec Ros, va detallar el més destacable del curs passat durant la lectura de la Síntesi Memòria del curs 2007-2008. Des de les activitats del centenari a la incorporació de nous membres, passant per les publicacions, els projectes de recerca i les declaracions públiques de l’IEC.