Mercè Rodoreda, cent anys

L’Any Rodoreda (1908-2008) celebra de l’1 al 4 d’octubre un congrés internacional dedicat a l’autora, i el 10 d’octubre, data en què se celebren cent anys del seu naixement, un acte d’homenatge a l’IEC. Són algunes de les cites que no poden mancar dins d’aquest festival literari dedicat a l’escriptora catalana més internacional

Reproducció dels documents de l'escriptora conservats a l'arxiu de la Fundació Mercè Rodoreda
IEC
   
 
  Traduccions de les obres de Rodoreda  

Diversos experts en l’obra de Mercè Rodoreda debatran qüestions com ara l’aspecte físic dels personatges, les traduccions, els estils, les adaptacions al teatre, la televisió i el cinema i la recepció de la seva obra als Estats Units. El congrés internacional, organitzat per la Fundació Mercè Rodoreda (IEC) i la Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales (SECC), adscrita al Ministeri de Cultura, es farà de l’1 al 4 d’octubre a la Sala Prat de la Riba de l’IEC.

La trobada acollirà especialistes de diferents països, com la professora Kathleen McNerney, de la Universitat de Virgínia de l’Oest; Denise Boyer, de la Universitat de París IV; Barbara Luczak, de la Universitat Politècnica de Poznan; Josep Miquel Sobrer, de la Universitat d’Indiana, i Kathryn Everly, de la Universitat de Syracure. I entre els experts catalans hi participaran Maria Campillo, Joaquim Mallafrè, Marina Gustà i Carme Arnau. Els escriptors Maria Barbal, Josep M. Castellet, Baltasar Porcel i Francesc Serés, moderats per Joaquim Molas, membre de l’IEC i de la Fundació Mercè Rodoreda, participaran en la primera taula rodona del congrés, «L’escriptora vista pels escriptors». En la segona, que recordarà les adaptacions de La plaça del Diamant, hi intervindran Josep M. Benet i Jornet, Lluís Homar, Sílvia Munt, Joan Ollé i Enric Bou (moderador). Al final del debat, les actrius Sílvia Munt i Sílvia Bel recitaran fragments d’aquesta novel·la.

El congrés s’inclou dins l’Any Rodoreda, una iniciativa conjunta de la Fundació Mercè Rodoreda, la Institució de les Lletres Catalanes i l’Institut Ramon Llull, que té el suport de la Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales i de la Fundació Caixa Catalunya. A més, un centenar d’universitats, ajuntaments, biblioteques, escoles, associacions i altres entitats han col·laborat en les activitats de la commemoració.

 
L'autora i el seu avi en una imatge exposada al Palau Robert
Arxiu Fundació Mercè Rodoreda
 

El centenari del naixement de l’escriptora (el 10 d’octubre de 1908, a Barcelona) està desplegant un intens programa, amb un ventall de més de quatre-centes activitats, que s’allargarà fins a l’any vinent. Des que es va iniciar la celebració, a la tardor del 2007, s’han concertat més de cent conferències per a difondre l’obra de l’escriptora i promoure’n la lectura; s’han organitzat exposicions, com ara «Mercè Rodoreda. La mort de la innocència», al Palau Robert (del 26 de març al 15 de juny); mostres virtuals, com «Mercè Rodoreda, joc de miralls» (http://www.lletra.cat/expo/mercerodoreda), i espectacles com ara La plaça del Diamant, amb adaptació de Josep M. Benet i Jornet i direcció de Toni Casares, que va obrir l’Any Rodoreda al Teatre Nacional de Catalunya el 15 de novembre de 2007, o bé Un dia. Mirall trencat, sota la direcció de Ricard Salvat i Manuel Molins, estrenada recentment al Teatre Borràs i que es podrà veure fins al 19 d’octubre. Tampoc no hi han faltat actes acadèmics, produccions audiovisuals i literàries i un projecte educatiu, que ha estat programat conjuntament amb el Departament d’Educació.

Cal destacar també les diferents rutes literàries per Barcelona i Romanyà de la Selva, que permeten descobrir tant els llocs on va viure l’autora com aquells on transcorren algunes de les seves novel·les. A més, l’Institut Ramon Llull ha previst una sèrie d’actes a França per a homenatjar l’autora.

Les edicions
AA banda de totes aquestes activitats, l’Any Rodoreda preveu la publicació, el mes de novembre vinent, de les Obres completes de Mercè Rodoreda, a càrrec d’Edicions 62. L’obra narrativa completa inclourà l’obra de joventut; l’obra definitiva i l’obra inacabada de l’autora; i el 2009 es publicarà el teatre i la poesia. La mateixa editorial també s’encarregarà d’editar aquesta tardor la correspondència de l’escriptora, i Club Editor, l’editorial que va publicar les obres de Mercè Rodoreda en vida, publicarà aquesta tardor la Correspondència Mercè Rodoreda - Joan Sales, que aplega el conjunt de les cartes creuades entre l’autora i el seu editor.

La Fundació Mercè Rodoreda també ha publicat un estudi sobre la primera etapa de l’escriptora, sota el títol Mercè Rodoreda i l’humor, a càrrec de Roser Porta, i, a més, preveu recopilar totes les entrevistes fetes a l’autora. Per als més joves, l’Editorial Mediterrània ha editat Petita història de Mercè Rodoreda, amb textos de Maria Nadal i les ja clàssiques il·lustracions de Pilarín Bayés. El llibre ha estat distribuït a totes les escoles de Catalunya, les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent i el País Valencià i les escoles de la Bressola, de Perpinyà.

Properes cites
Del 15 de setembre al 6
de gener de 2009

Mostra «Rodoreda, Espejo de lenguas», al Centre Cultural Blanquerna de Madrid.

Del 16 de setembre fins
al 31 d’octubre

Inauguració de l’exposició «Mercè Rodoreda, una poètica de la memòria» a la Sala d’Exposicions del Govern d’Andorra.

De l’1 al 4 d’octubre

Congrés Internacional Mercè Rodoreda

10 d’octubre

Acte d’homenatge a l’autora organitzat per la Fundació Mercè Rodoreda a l’IEC, en la jornada en què es compleixen cent anys del naixement de l'escriptora.

Del 23 d’octubre al 4
de gener de 2009
Representació de l’espectacle musical Aloma, de Dagoll Dagom, al TNC.
14 i 15 de novembre
de 2008

Celebració del IV Seminari sobre Patrimoni Literari i Territori a l’IEC.

Del 15 de desembre
a l’1 de febrer de 2009

«Mercè Rodoreda en viu»: exposició de l’obra pictòrica de l’escriptora a l’entresòl de la Pedrera (Barcelona).

Febrer de 2009
Inauguració de l’exposició «Homenatge a Mercè Rodoreda», al Palau de la Virreina, organitzada per l’Ajuntament de Barcelona.
Fins a l’abril del 2009

Exposició itinerant «La plaça del Diamant, un malson de coloms», que es podrà veure a vint-i-dues biblioteques públiques de tot el territori català. Més informació

Tot l’any

Cicle de conferències «Una novel·la són paraules», per tot el territori lingüístic català. Més informació

L’homenatge de l’IEC a l’escriptora

 

«L’IEC té un deute amb Mercè Rodoreda, ja que ella va llegar els seus drets intel·lectuals a l’Institut», explica Joaquim Molas, membre de l’IEC i patró de la Fundació Mercè Rodoreda. L’IEC, hereu de la propietat intel·lectual de l’autora, va decidir aleshores comprar l’arxiu de l’escriptora a la família (on figuraven les seves cartes, manuscrits, fotografies...) i va crear la Fundació Privada Mercè Rodoreda per tal de preservar i difondre aquest valuós patrimoni literari.

Actualment, disposa de més de 4.500 documents personals de Rodoreda, més de 450 fotografies, prop de 700 articles i 22 pintures (de les aproximadament 150 que es coneixen). Així mateix, la biblioteca de la Fundació està formada per les obres de l’autora, les traduccions que se n’han fet a diferents llengües i els estudis i treballs que s’han portat a terme al llarg d’aquests anys, juntament amb les notícies aparegudes a la premsa. A més, conserva alguns objectes personals de l’escriptora, com ara les màquines d’escriure.

«El primer que va fer la Fundació, en senyal d’agraïment, va ser dedicar-li un jardí», recorda Molas. Es tracta del jardí Mercè Rodoreda, un dels pocs jardins penjants de Barcelona, que es troba a la seu principal de l’IEC i de la Fundació. El jardí conté una mostra de les flors i plantes preferides de Rodoreda: camèlies, pelovelles, cineràries, magraners, glicines, llessamins reials, mimoses, acàcies blanques, nenúfars... Des de ben petita eren la seva gran passió. La catalogació de les plantes ha estat realitzada per Josep Vigo i Bonada, botànic i membre de l’IEC.

 
Jardí M. Rodoreda
Montse Catalan
 

Va ser un primer homenatge al qual se n’han sumat molts altres. El proper 10 d’octubre, com no podia ser d’una altra manera, la Fundació retrà un cop més homenatge a l’autora de La plaça del Diamant, en el dia del seu naixement. És l’acte central de l’Any Rodoreda, que inclourà els parlaments dels membres de la Comissió Tècnica de la Fundació i es clourà amb una lectura de textos a càrrec d’Enric Casasses i la interpretació musical de Pascal Comelade.

 

Una autora popular i exquisida

 

Retrat de l'escriptora

Arxiu Fundació Mercè Rodoreda
 

«Quan la vaig conèixer, cap a l’any 1965, era una persona reclosa, però amb moltes explosions de riure; tenia un gran joc d’ulls... i de tot; era molt reservada», recorda Joaquim Molas. Com en tantes ocasions, el membre de l’IEC recorda que l’escriptora rarament parlava d’ella mateixa, però que era capaç de conversar llargament sobre la seva afició a les flors, la literatura o els projectes de vida. «Va tenir una vida d’alts i baixos; va ser rebel i després es va replegar; en certa manera, la vida la va castigar, i això la va portar a tancar-se i a buscar refugi a Romanyà de la Selva». Allà, després del seu exili, va aconseguir la tranquil·litat necessària per a tornar a escriure.

La plaça del Diamant, Mirall trencat, Aloma, El carrer de les Camèlies, Jardí vora el mar, Quanta, quanta guerra..., Vint-i-dos contes, La meva Cristina i altres contes...Les seves obres reflexionen sobre els sentiments, convertits en una autèntica font de sofriment; són plenes de pors i de passions. Aquestes obres han convertit Rodoreda en l’escriptora catalana més difosa internacionalment, ja que, segons Molas, «Rodoreda tracta temes universals, toca de molt a prop les vivències de la dona, i també de l’home. La seva és una reflexió sobre la vida en general, no es particularitza en cap lloc concret». El cert és que l’escriptora, ja en vida, va poder veure la repercussió que tenien les seves novel·les. «Quan va tenir la traducció japonesa a les mans es va posar molt contenta. Era molt conscient de la feina que feia, encara que sempre en dubtava. Però això els passa a tots els grans escriptors». De fet, Rodoreda va rebutjar les seves primeres novel·les i fins i tot es plantejava de fer el mateix amb Aloma.

Segons Joaquim Molas, l’escriptora «tenia la gran habilitat de construir personatges que interessessin a tothom», i per això ha atret sempre tots els públics, des dels més populars fins als més exquisits. Mercè Rodoreda «és ja un clàssic de la literatura catalana i continuarà sent-ho».


El Congrés Internacional Mercè Rodoreda està organitzat per:




L’Any Rodoreda és una iniciativa de la Fundació Mercè Rodoreda (Institut d’Estudis Catalans), la Institució de les Lletres Catalanes i l’Institut Ramon Llull


Amb el suport de:

SECC  i Fundació Caixa Catalunya


Programa del congrés:
Reportatge fotogràfic dels documents dipositats a l'arxiu Mercè Rodoreda:




 
D’acord amb la llei 34/2002 (LSSI) i la llei orgànica 15/1999 (PDCP), si no voleu rebre aquesta informació, sisplau, obriu aquest enllaç