Pere Calders de petit, de jove i de gran (durant el seu retorn de Mèxic)		UAB

	A dalt, un cartell publicitari de Calders; a baix, un acudit gràfic publicat al 'Diari de Barcelona'	UAB

Pere Calders i Rossinyol (Barcelona, 1912-1994) dibuixava i escrivia al ritme que li dictava la imaginació, però ho feia sense pensar gaire en la posteritat. Vint-i-tres anys d’exili a Mèxic, diversos canvis de domicili i un esperit d’arxiver més aviat invisible, van fer que el seu llegat fos, fins fa poc, un fons dispers de llibres, manuscrits i dibuixos. Però gràcies a un projecte de recerca de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, juntament amb el Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Grup d’Estudis de Literatura Catalana Contemporània, aquest llegat ha estat escanejat i classificat i ara es pot consultar a través d’Internet (http://www.iec.cat/perecalders). La iniciativa ha estat encapçalada per Jordi Castellanos, membre de l’Institut, per a qui Calders «és un dels millors contistes de Catalunya, un escriptor que ha interessant tant a cultes com a populars i que segueix estant molt al dia».

Pere Calders va lliurar els documents que conservava a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que des d’aleshores vetlla per conservar el seu llegat i promoure’n la difusió, però han calgut diversos anys per a inventariar-lo i catalogar-lo definitivament. Ara és possible consultar més de sis-cents documents —entre els quals hi ha cartes, dibuixos i fotografies extretes dels àlbums familiars— que ressegueixen gairebé totes les etapes de la vida de l’autor. «Es tracta d’una autèntica exposició virtual», afirma el Jordi Castellanos.

De moment, només es pot consultar una selecció d’aquests documents, però ben aviat es podrà accedir a tota la documentació de l’escriptor mitjançant un enllaç (que s’incorporarà en els propers mesos) a una base de dades de la Biblioteca d’Humanitats de la UAB, que és on es troba físicament el fons de l’escriptor. «La correspondència entre Pere Calders i el seu pare, Vicenç Calders, ja consta d’unes quatre-centes cartes», explica Castellanos. «Això és només una petita ordenació de tot el material».

Un adolescent que escrivia sobre la bellesa
Aquesta immersió per l’univers caldersià es divideix en sis apartats. El primer de tots està dedicat als pares de l’escriptor, Vicenç Calders i Teresa Rossinyol. Inclou documents notarials, postals i factures, així com peces teatrals i poemes inèdits escrits pel seu pare. Dels orígens familiars passem als anys d’aprenentatge, en què destaca el contacte amb la natura d’un jove Calders, i, especialment, el seu pas per la Llotja, l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on va consolidar la seva vocació com a dibuixant i grafista. Entre el segon i el tercer apartat, dedicat als arts i oficis, hi figuren alguns textos teòrics sobre l’art i la bellesa; les primeres col·laboracions al Diari Mercantil i a l’Avui; alguns dibuixos comercials i els primers acudits als mitjans, juntament amb els primers textos narratius, on ja trobem motius que s’aniran repetint al llarg de la seva obra, com el temps, les mans, la màgia, el circ, el capgirament de la realitat o els oracles.

Acudit publicat a 'L'esquella de la Torratxa'	UAB

Després de fer un repàs de totes les facetes de Calders —com a dissenyador gràfic, com a periodista i com a escriptor—, entrem de ple en la seva activitat durant la guerra i l’èxode. En aquesta secció destaquen les aportacions, carregades d’ironia, a dos setmanaris polítics, Papitu i L’Esquella de la Torratxa. Això sense oblidar la seva vessant literària, ja que durant aquests anys va publicar a la premsa alguns dels seus contes més emblemàtics, com ara Les mans del taumaturg i L’any de la meva gràcia. A més, d’aquest període també se’n conserva el manuscrit de Gaeli i l’home déu i el d’Unitats de xoc, que ara es poden consultar parcialment al web.

De l’exili al retorn

Carta als pares del 1947

	Felicitació de Pin i Tísner del 1943

Al febrer del 1939, Calders creua la frontera i inicia un exili que el portarà, a finals de juliol, fins a la ciutat mexicana de Veracruz. «Em veig obligat a fugir de tot el que estimo i tinc tanta ràbia i tanta pena que ploro amb els ulls ben secs i no em doldria gens morir-me. El Pirineu és ara l’esvoranc del gran esquinç que desfà Catalunya i amb ella la nostra vida», escrivia a la Revista dels Catalans d’Amèrica. El penúltim dels apartats d’aquest web, doncs, se centra en l’exili a Mèxic, un llarg viatge de vint-i-tres anys. El més destacat d’aquesta secció és la intensa correspondència familiar, especialment amb el seu pare, sovint condicionada pel temor a la censura. No obstant la situació, l’escriptor viu l’arribada a Mèxic amb il·lusió i empenta, com es pot comprovar a través de la correspondència mantinguda amb el seu cunyat Tísner.

El reconeixement

A dalt, amb el seu cunyat Tísner la seva segona dona Rosa; a baix, durant la concessió de la Creu de Sant Jord l'any 1982 (a l'esquerra s'hi pot veure Palau i Fabre)

Finalment, el 1962 Pere Calders torna al seu país. Amb el títol de «Catalunya. La maduresa», l’últim apartat del web recorda el retorn de l’escriptor. Tot i que els primers mesos van ser difícils (no li van donar la feina que li havien promès), a poc a poc Calders va anar rebent el reconeixement que es mereixia. I la popularitat li arribà definitivament l’any 1978 de la mà d’Antaviana, una adaptació teatral dels seus contes a càrrec de la companyia Dagoll Dagom, que va recórrer tot l’Estat. A més, el seu humor i la seva disponibilitat el van convertir en un personatge admirat i estimat en tots els àmbits, tot i que no va deixar mai de ser una veu crítica i incisiva.

Entre altres premis, va rebre la Lletra d’Or el 1979, el Premi de Literatura Catalana de la Generalitat el 1983, el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes el 1986, la Medalla d’Or de l’Ajuntament de Barcelona el 1992 i el Premi Nacional de Periodisme el 1993. A més a més, va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1992.

Aquesta és, sens dubte, una immersió única per l’univers caldersià, un repàs exhaustiu per la seva trajectòria. En paraules del professor Castellanos, «és una excusa per a promoure la lectura i l’estudi d’una obra que conserva tota la seva actualitat». En aquest sentit, i com a resultat d’aquest projecte encapçalat per l’IEC, aviat també serà possible llegir algunes de les novel·les inacabades de l’autor, així com la seva correspondència més interessant.

La mirada única de Pere Calders   'El passeig de Gràcia en despuntar el dia'   'Sol de tardor per a la tercera edat' Fotografies fetes per Pere Calders durant els anys setanta. L'escriptor, finalment, recupera els paisatges de la seva terra, els carrers de la seva ciutat i els seus habitants.