Baldaquí de Ribes (Vall de Ribes, segon quart del segle XII)	Museu Episcopal de Vic (MEV)

	Els membres de l'expedició	MEV

El Centenari de l’IEC ha servit per a commemorar, entre altres efemèrides, la primera excursió científica organitzada per l’Institut, la ja mítica missió arqueològica i jurídica a la franja d’Aragó, el 1907, dirigida per l’arquitecte i membre de l’IEC Josep Puig i Cadafalch. Aquella missió va ser clau per al reconeixement històric de l’art romànic català i europeu, especialment pel que fa a la pintura mural i l’escultura en talla.

La missió de l'IEC

	Apunts de Puig i Cadafalch per a l'obra "L'arquitectura romànica a Catalunya", procedents de l'Arxiu de l’IEC	Montse Catalán

En el context de la Catalunya de principi del segle XX, el romànic era l’art nacional per excel·lència, i els noucentistes parlaven amb fervor dels tresors que amagaven les esglésies del Pirineu. L’Institut, aleshores, va engegar un projecte sense precedents: descobrir oficialment aquells tresors per tal de catalogar-los i publicar una monografia sobre aquest estil artístic i arquitectònic.

L’expedició va sortir el 30 d’agost de 1907. Encapçalada per Puig i Cadafalch, acompanyat dels també membres de l’IEC Guillem M. de Brocà, responsable de la part jurídica; mossèn Josep Gudiol, conservador del Museu Episcopal de Vic (MEV); l’arquitecte Josep M. Goday, i el fotògraf Adolf Mas, va recórrer les terres pirinenques. Durant quinze dies, van visitar Tolosa de Llenguadoc, la Vall d’Aran, la Vall de Boí i la Ribagorça, i van fotografiar i analitzar amb detall totes les meravelles que trobaren de camí, entre altres, el pantocràtor de Sant Climent de Taüll. Dos anys després, l’IEC publicava el primer volum de L’arquitectura romànica a Catalunya, una obra que donava a conèixer un patrimoni fins aleshores desconegut i que va significar la internacionalització del romànic català dins l’europeu. Aquella publicació va suscitar l’interès científic pel romànic, però també va provocar un interès molt especial per part dels col·leccionistes.

Salvaguardar el patrimoni

Després que es donessin a conèixer les obres, s’inicià un període de venda massiva de pintures a col·leccions privades. La Junta de Museus de Barcelona, encapçalada per Ramon Folch i Torres, reaccionà ràpidament, i va decidir comprar les pintures murals per a dipositar-les al Museu d’Art i Arqueologia de la Ciutadella, actual Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Així, doncs, l’expedició va ser determinant per a la història de l’art, però també per a la configuració de l’excepcional patrimoni museístic romànic del país. Segons el conservador de la col·lecció d’art romànic del MNAC, Manuel Castiñeiras, «la gent considera que el museu és un privilegiat, però amb l’operació de salvaguarda de les pintures el que es va aconseguir és que tothom tingués el privilegi de gaudir d’aquestes obres». I afegeix que, si no hagués estat així, els tresors del romànic haurien anat a parar als Estats Units o a cases de col·leccions privades i, avui en dia, seria molt difícil de visitar-les.

Frontal de Martinet	MNAC

De fet, algunes d’aquestes joies van creuar l’Atlàntic, com ara el Frontal de Martinet, de l’ermita de Lles (Martinet, la Cerdanya), de mitjan segle XII, que es troba al Worcester Art Museum de Massachusetts, o el Relleu amb els apòstols Pau, Andreu i Jaume, de la catedral de Vic (1140-1160), conservat al Nelson Atkins Museum of Art de Kansas City. Ara, però, és possible veure’ls de nou a Catalunya en l’exposició «El romànic i la Mediterrània. Catalunya, Toulouse i Pisa (1120-1180)», que es pot visitar al MNAC fins al 18 de maig. La mostra aplega un centenar d’obres mestres que es troben disperses en museus de França, Itàlia i els Estats Units, juntament amb escultures de la catedral de Pisa, dels monuments de Tolosa i de la portada de Sant Pere de Rodes, obra del Mestre de Cabestany.

Cent anys després del descobriment

El MNAC ha volgut cloure els actes de celebració del centenari d’aquella missió de l’IEC que va significar el descobriment de la pintura mural a Catalunya amb una primera gran exposició d’art romànic, la primera que organitza des que es va inaugurar, l’any 2004. Es tracta, a més, de la mostra més gran que es fa a Barcelona des del 1961, quan l’antic Museu d’Art i Arqueologia del parc de la Ciutadella va acollir «El arte románico». Però, aquest cop, ho ha fet mirant cap al futur.

	Relleu de l'abadia de la Grassa 1157-1167	MNAC

Segons Manuel Castiñeiras, comissari de l’exposició juntament amb Jordi Camps, «hem aprofitat el centenari de l’expedició per a tornar a parlar de la descoberta del romànic català, però han passat cent anys i volem fer descobrir al públic un romànic diferent, que el vegin amb nous ulls». És per això que l’exposició trenca amb la idea d’un romànic avorrit, geomètric o monocromàtic i mostra tot el colorisme d’unes obres que s’emmirallen en la tradició de l’art romà. «El romànic i la Mediterrània» presenta un estil interessat per les formes en moviment, en el cas de l’escultura, i per la brillantor dels colors, pel que fa a la pintura. Com a exemples, el baldaquí de Ribes i el frontal de Sant Pere de Ripoll.

També s’hi poden veure els relleus dispersos de la façana de la catedral romànica de Vic, destruïda al segle VIII, que, per primera vegada, es poden contemplar junts, o l’extraordinària creu pintada a l’església del Santo Sepolcro de Pisa, de gairebé tres metres, que ha sortit d’Itàlia per primera vegada. I és que no ha estat fàcil reunir totes les peces que ara es poden veure a Montjuïc; però, no obstant això, l’exposició ha aconseguit reunir el bo i millor de tota la monumentalitat del romànic. A més, la mostra constata les relacions artístiques que s’estableixen per tot l’occident mediterrani, com ho demostra el taller del Mestre de Cabestany, amb infinitat d’obres repartides des de Navarra fins a la Toscana.

Aquesta nova mirada envers el romànic que proposa el MNAC tampoc no podia oblidar l’existència de les noves tecnologies. Per això, com a complement, presenta una reproducció en tres dimensions de la magnífica portada de Santa Maria de Ripoll. Una fusió única de tradició i modernitat.

Domènech i Montaner, el precursor     L'arquitecte FLLDM   Capitell del Taller de Guglielmo MNAC   En realitat, els membres de la famosa excursió científica del 1907 no van ser els primers de descobrir les pintures romàniques de la franja. L’arquitecte Lluís Domènech i Montaner havia recorregut aquelles esglésies tres anys abans, catalogant i estudiant tot allò que descobria. El seu objectiu era escriure una obra magna sobre el romànic, però el seu deixeble, Puig i Cadafalch, se li va avançar publicant L’arquitectura romànica a Catalunya, i aleshores va haver de renunciar al projecte. L’exposició «Domènech i Montaner i la descoberta del romànic», inaugurada al MNAC el maig del 2006, va rescatar de l’oblit tot el material inèdit que l’artista havia anat recopilant des del 1893. Notes, fitxes, fotografies i dibuixos que l’any 2000 el besnét de l’arquitecte va lliurar al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i que per primera vegada veien la llum. Entre altres, hi havia les primeres fotografies conegudes de les pintures de l’absis de Sant Climent de Taüll i del frontal de Mosoll, o els primers dibuixos i descripcions de les pintures de Santa Maria d’Àneu i Sant Pere del Burgal. Des d’aleshores, el nom de Domènech i Montaner també forma part de la història de la descoberta del romànic, juntament amb Puig i Cadafalch i tots aquells que l’acompanyaren en l’aventura per les terres pirinenques.

Recull de premsa: