Carta de Gabriel de Vallseca de 1439	IEC

	Astrolabi nàutic de 1571

Les cartes portolanes van ser una eina molt útil per als mercaders cristians que navegaven per la Mediterrània i la mar Negra. Mallorca va ser especialment activa en la confecció d’aquestes cartes per al comerç internacional, com també Catalunya, Gènova, Sicília, València i Venècia.

El llibre va començar com un projecte de tesi doctoral i s’ha convertit en el treball de tota una vida. Ramon J. Pujades ha trigat dotze anys a recopilar, estudiar i contextualitzar tot el material que existeix sobre la cartografia portolana o cartografia nàutica medieval. El resultat és l’obra Les cartes portolanes: La representació medieval d’una mar solcada, publicada per l’Institut cartogràfic de Catalunya en coedició amb l’IEC i l’Institut Europeu de la Mediterrània, i que ha estat confeccionada per l’editorial Lunwerg, que també té cura de comercialitzar-la.

Es tracta d’una monografia que recull tot el material produït abans del 1470 i conté una gran quantitat de material inèdit. «Hi havia peces que estaven escampades des de Turquia fins als Estats Units. He recorregut una part d’Europa, però no tot el món; ha estat també fonamental la petició de diapositives de gran format a les institucions», explica Pujades. Gràcies a la seva intensa tasca, el públic té a les mans, per primera vegada, tot el material necessari per a estudiar a fons la cartografia nàutica medieval. Per això, l’autor assegura que «l’obra no és un final, és un principi, ja que serà el punt de partida de molts treballs».

Tot aquest material es pot consultar al DVD que inclou l’obra, que conté tres-centes trenta imatges, una gran part de les quals són parcialment o totalment inèdites. «Fins ara s’havia escrit molt sobre aquesta qüestió, però sempre a partir de les poques peces que s’havien vist; per això es deien molts disbarats, perquè no es coneixia el material. Es tenia la imatge d’un material que és l’excepció productiva», apunta l’historiador. Fins ara, les cartes més reproduïdes, i per tant les més conegudes, són les de luxe, que eren les que tenien més elements ornamentals i les que més s’han conservat. Però l’autor considera que no són l’autèntica cartografia nàutica medieval, sinó que ho eren els mapes que es feien servir cada dia, que es mullaven als vaixells i que, per les condicions d’ús, es deterioraven i es llençaven.

Un extens procés d’elaboració

Ramon J. Pujades, autor de l'obra

Un cop recopilat tot el material, Pujades va començar a estudiar les cartes datades. Quan en va tenir analitzades les característiques, per comparació va datar les anònimes i les va situar geogràficament. Després d’ordenar cronològicament tota la informació, va poder començar a descriure l’evolució de la cartografia portolana, cosa que fins aleshores era impossible.

Una altra part del treball ha consistit a contextualitzar l'època en la història de la cartografia portolana, cosa que tampoc no s’havia fet. Gràcies a això, a Les cartes portolanes s’hi poden descobrir aspectes com l’escriptura catalana de l’època, la mentalitat de la gent, l’art medieval, les condicions econòmiques o informació sobre comerç marítim. Precisament, s’aprecia en aquestes cartes l’ús ja generalitzat de les llengües romàniques en la toponímia, i també el de la numeració de base decimal al món àrab.

Per mitjà de la documentació i la literatura d’aquella època es constata que circulaven una gran quantitat de cartes i que se’n conserven ben poques. Es produïen en tallers molt ben organitzats i amb un ritme intens. Hi treballaven diverses persones i les produïen de manera seriada; per aquest motiu eren força assequibles. Costaven el que guanyava en una setmana un oficial; així doncs, qualsevol especialista les podia comprar.

Un inventari dels posseïdors de cartografia nàutica enumera mercaders (32), mariners, nauxers, còmits i pilots (27), patrons de nau (17), mestres d’aixa i calafats (5), escrivans de nau (2), cirurgians, metges i doctors en medicina (5),  notaris (5), juristes (4), clergues (5), i nobles, cavallers i donzells (5), a més, lògicament, dels prínceps sobirans de diferents territoris.
L’autoria de les cartes és molt variada, i normalment hi figurava la signatura del cartògraf amb uns signes miniats que recorden els ex-libris.

Mariners i eclesiàstics, coautors del fenomen

	Iconografia de Mansa Musa, 1455

L’últim capítol aborda la qüestió principal de l’obra: com va néixer aquest producte? Qui va fer els primers patrons de les cartes per a navegar? Segons Ramon Pujades, els mariners, que ja estaven alfabetitzats en llengua vulgar, van anar compendiant una quantitat important de distàncies i direccions, fet que permetria elaborar posteriorment un croquis més o menys esquemàtic de la Mediterrània. El món de la navegació, doncs, va proporcionar aquesta informació; però, segons l’autor, no va ser capaç de fer els primers dissenys. «Probablement els van fer eclesiàstics amb formació erudita, que ja tenien el concepte mental de mapa. Devien fer els primers models i, aleshores, el món de la navegació va aprofitar aquest treball i en van perfeccionar el disseny, fent-lo més realista i transformant-lo en un instrument per a mariners». En definitiva, van adonar-se que podien tenir una gran utilitat pràctica, i per això, a partir del segle XIII, es van començar a expandir, i al  segle XIV ja n’hi havia moltes.

Es pot dir, doncs, que aquest llibre ja és un clàssic. En paraules del seu autor, «d’aquí a cinquanta anys, es podran corregir moltes coses i se’n coneixeran de noves, però sempre hauran de tornar a obrir aquesta obra. La quantitat d’informació i d’imatges que recull és única; ningú no havia tingut la possibilitat de fer-ho».