La presència del català a Internet gaudeix de bona salut gràcies, entre altres, a iniciatives com el domini .cat, els blocs o els mitjans de comunicació digitals

La presència del català a la Xarxa gaudeix de bona salut, tot i que encara hi ha aspectes a millorar	Foto: B.C.

Ara fa dos anys, el 19 de desembre de 2005 per ser exactes, el domini .cat entrava a la Xarxa, és a dir, ja era visible des de qualsevol part del món. Havien estat anys d'una brega discreta però intensa per assolir el primer domini lingüístic del món que donava al català la porta d'entrada a la «primera divisió» d'Internet. El 13 de febrer de 2006 començaven a aparèixer a la Xarxa els primers .cat registrats per empreses i institucions, i el 23 d'abril del mateix any s'obria el registre a tothom. Era un pas important en la presència del català a Internet, una llengua que tot i la seva base demogràfica relativament baixa, es mostra dinàmica i emprenedora i és l'única sense un potent estat propi al darrere que apareix en el rànquing de les més usades a Internet. Exemples clars en són la proliferació de blocs (l'anomenada catosfera), els mitjans de comunicació digitals, com Vilaweb o La Malla, o les dades del Baròmetre de l'ús del català a Internet del WICCAC, que atorga una qualificació de «mitjà» a l'ús de la llengua pròpia als webs dels països catalans.

El que només era, de bon principi, una explosió d'alegria per a aconseguir el domini .cat s'ha convertit, dos anys després, en un cas d'èxit, ja que actualment existeixen a la Xarxa gairebé vint-i-sis mil dominis .cat i quatre milions de documents. La Fundació PuntCAT, creada amb la participació, entre altres institucions, de l'IEC, i que ha estat acollida fins fa uns mesos a les dependències de l'acadèmia catalana, és l'encarregada de validar els dominis que demanen el .cat, ja que només el poden aconseguir aquells que es comprometin a publicar al web continguts significatius en català o referents a la cultura catalana. «En aquests dos anys, el domini lingüístic ha esdevingut un referent i un model a seguir arreu del planeta», afirma Joan Francesc Gras, president de la Fundació PuntCAT, «però un domini és una eina, no un estri meravellós que canvia les coses de la nit al dia». 

Pioners a la Xarxa

Per a Vicent Partal, director de Vilaweb i considerat un dels pioners de la xarxa Internet als territoris de llengua catalana, la consecució del .cat representa que «juguem en igualtat de condicions amb qualsevol altra cultura del món. I això només passa a la Xarxa. Però, encara més: reafirma que la cultura catalana és un exemple per al món i és el món, en aquest cas representat a través de l'ICANN, que ho reconeix atorgant a la cultura catalana precisament el primer domini cultural que s'atorga al món».

Evolució del nombre de dominis .cat registrats	Gràfica: Fundació PuntCAT

Novetats i preus

El segon aniversari del .cat ha arribat amb novetats que milloren l'univers de la presència catalana a Internet. La Fundació PuntCAT ha creat un mapa de planes web .cat a l’estil de la xarxa de metro, que dóna visibilitat a més de 250 dominis .cat. S'ha presentat un fotobloc en el qual tothom que ho vulgui pot penjar fotografies, veure-les i classificar-les. També s'ha posat en marxa una nova plataforma que permet oferir descomptes propers al 50 % en el preu del registre en grup de dominis .cat a tots els membres d'un col·lectiu que ho desitgin i consolidar la postvalidació com a mètode de registre dels dominis, cosa que permet registrar el domini i tenir-lo actiu en pocs minuts. 

El preu del domini depèn de cada registrador i dels serveis addicionals que ofereixi. El preu final dels noms de domini .cat el fixen els registradors .cat. El preu pot incloure altres prestacions, com ara correu electrònic, gestió dels DNS, espai web, suport telefònic, etc. Segons fonts de la Fundació PuntCAT, des que va néixer, els preus del domini han estat rebaixats dos cops i, en la mesura del possible, s'aniran reduint més.

En primera divisió a Internet

I és que el català gaudeix de bona salut a Internet. Tal com comenta Bernat Joan, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, «segons les dades del cercador Alltheweb, el català és l'única llengua sense estat propi [o, per a ser precisos, amb només l'estat d'Andorra que la té com a oficial] que sol aparèixer entre les trenta més usades a Internet». Si es posa en valor el nombre de documents en català existents, el .cat és el cinquè domini amb més fitxers per domini, només superat pels dominis .org, .is (islàndia), .cz (Txèquia) i .ca (Canadà) i frec a frec amb el .fr (França) i el .hr (Croàcia). Per posar-ho en perspectiva, el català és la vuitanta-sisena llengua del món en nombre de parlants, però es troba entre les trenta primeres a Internet.

Imatge de la presentació del primer aniversari del PuntCAT a la seu de l'IEC	Foto: IEC

Una altra dada interessant és que, entre el 2004 i el 2007, el català ha anat escalant posicions i la presència que té a Internet ha augmentat clarament, a més bon ritme que altres llengües semblants. Comparativament, com assenyala Bernat Joan, «al món hi ha devers nou milions de catalanoparlants, uns set milions dels quals tenim el català com a primera llengua. Entre set i nou milions de catalanoparlants posam a la Xarxa devers el 3 % dels webs del món en la nostra llengua nacional. Al món hi ha, segons diuen ells, devers quatre-cents milions d'hispanoparlants. Posen un 9 % dels webs de la Xarxa en la seua llengua». I afegeix que «perquè hi hagi una densitat d'espanyol comparable a la de català, ens haurien de multiplicar per quaranta-cinc. Amb prou feines ens multipliquen per tres». Òbviament, el nivell de desenvolupament cultural i econòmic no és comparable, ja que el 80 % dels hispanoparlants formen part de Llatinoamèrica.

L'èxit del DIEC2 en línia

Una eina útil per a conèixer l'estat de salut del català a la Xarxa és el Baròmetre de l'ús del català a Internet, del Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d'Àmbits Cívics (WICCAC). Segons Joan Soler i Martí, membre de l'equip de coordinadors del WICCAC, «un factor clau en la bona situació del català a Internet són, especialment a Catalunya, els webs de les administracions públiques, així com l'empenta de la societat civil organitzada, amb iniciatives destacables com ara Vilaweb o La Malla». En aquest sentit cal remarcar que la versió en línia de la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l'IEC, el DIEC2, està assolint elevades xifres de consultes, una dada que ratifica l'interès i l'ús del català a la Xarxa. Des del 18 d'abril de 2007 fins al 30 de novembre passat, s'han realitzat més de tres milions de consultes, és a dir, una mitjana de més de 15.000 cada dia (vegeu taula adjunta). Malgrat aquestes xifres encoratjadores, hi ha punts febles, com la baixa presència de la llengua catalana als webs de les empreses, especialment de les més grans, segons el Baròmetre del WICCAC. Joan Soler conclou que «si s'aconseguís millorar aquest punt feble, la situació del català a Internet passaria de ser bona a ser excel·lent».

El món dels blocs

Un altre cas reeixit i que ha tingut un impuls espectacular en el darrer any són els blocs en català. La comunitat blocaire catalana destaca pel dinamisme i és una de les llengües capdavanteres en el món dels blocs. Tot i això, intentar quantificar el català a Internet o a les bitàcoles és una tasca complexa. A tall d'exemple, segons un estudi realitzat pel National Institute for Technology and Liberal Education (NITLE), una organització nord-americana de recerca tecnològica, la llengua catalana és la segona amb més blocs (123.320), just per darrere de l'anglès (195.8443) i per davant del francès (83.950) i de l'espanyol (80.509), dels quasi tres milions de blocs que NITLE té indexats. Un resultat que sembla força optimista, encara que només sigui per una mera qüestió demogràfica. Tal com assenyalava Vilaweb, «de fet, una pàgina especialitzada en blocs com ara la de Technorati, de prestigi reconegut, publica periòdicament informes sobre els idiomes als blocs. En el del mes d'abril de 2006, el català no apareix ni entre els deu primers.»

El que és del tot evident és que els blocs catalans són cada cop més presents a la Xarxa i que, per exemple, els de temàtica política (de polítics i de ciutadans que parlen de política) han patit un boom que, segons assenyala Saül Gordillo, director de l'Agència Catalana de Notícies (ACN) i autor del llibre Nació.cat, «no es pot comparar amb les comunitats de la resta de l'Estat espanyol».

Google també és .cat

Un altre element que posa en perspectiva l'èxit del .cat i la importància del català a Internet és que el cercador més important del món, Google, va registrar el google.cat el mateix dia del llançament del domini i, finalment, l'ha incorporat al web, així com al programa de retoc fotogràfic Picasa, al web d'àlbums de fotografies Picasa i al Google Cerca de Llibres.

En definitiva, tal com comenta Partal, «l'any 1995 no era segur que Internet fos un cas d'èxit per al català. Podria haver passat com en el món dels videojocs o del cinema. Avui, però, ningú no dubta que Internet és una de les millors notícies per a la nostra cultura al llarg de segles».

'La llengua catalana a Internet: quin pes té la nació virtual', per Bernat Joan