Joan
Massagué descobreix un còctel de fàrmacs per
lluitar eficaçment contra la metàstasi del càncer
de mama al pulmó
La Societat Catalana d'Estudis
Jurídics convoca un seminari per a analitzar el nou Estatut de
Catalunya
Salvador
Giner analitza la
moral del segle XXI
a València
en una jornada sobre
el pensament en la
societat actual
El
geògraf David Saurí, guardonat
amb el Premi de Medi Ambient 2007 de l'Institut
d'Estudis Catalans
Joan
Manuel Tresserras: «A Catalunya hem estat injustos
amb una part molt significativa del nostre star
system intel·lectual»
El
conseller Tresserras visita
l'Institut d'Estudis Catalans
El
Ple de l'IEC aprova la liquidació del
pressupost de l'any 2006
Maria
Bozzo es jubila a l'IEC envoltada dels seus companys
Joan
Massagué descobreix un còctel de fàrmacs per
lluitar eficaçment contra la metàstasi del càncer de mama al
pulmó
L'equip del científic català
localitza quatre gens que treballen en equip afavorint
el desenvolupament del tumor i la posterior metàstasi
|
|
Joan
Massagué, en la roda de premsa de presentació del Centenari
de l'IEC |
Foto:Jordi Pareto
|
El bioquímic i membre de l'IEC, Joan Massagué,
i el seu equip d'investigació del Centre Memorial
Sloan-Kettering de Nova York, han descobert el procés que
realitzen conjuntament quatre gens i que els converteix en els
principals culpables que un càncer
de mama s'estengui al pulmó, en la que és la metàstasi
més comuna
i una de les més perilloses. Massagué ha aconseguit
desxifrar com es comporten aquests quatre gens, de què són
capaços i, sobretot,
com inhibir el seu desenvolupament: amb una combinació de
fàrmacs
que està disponible al mercat. Aquesta troballa permetrà iniciar
assaigs clínics amb pacients de càncer que tinguin
mutacions genètiques
favorables per aquest procés. A Espanya es diagnostiquen
cada any més de setze mil casos de càncer de mama.
Joan
Massagué va ser el protagonista de la sessió inaugural
del Centenari, celebrada el passat 16 d'octubre al Palau de la
Música Catalana, on va pronunciar, en un marcat to pedagògic,
una conferència sobre l'estat actual de l'oncologia. En
la seva intervenció, el científic català ja
va mostrar-se optimista i va pronosticar que en cinquanta anys la
humanitat podria afrontar la plena gestió del control del
càncer. Segons Massagué "en tres dècades
hem après
probablement el 20% del que hauríem de saber. Ara bé,
això no vol dir que ens calguin dotze dècades més
per a tota la resta! Com que l'adquisició de coneixements
rellevants és un procés progressiu, hauríem
d'haver acabat d'aquí a tres dècades".
Recull de premsa:
La
Societat Catalana d'Estudis Jurídics
convoca un seminari per a analitzar el nou Estatut de Catalunya
L'objectiu del cicle,
que s'inicià el dimecres
11 d'abril, és fixar les bases del desenvolupament immediat
en els diversos àmbits del país
La Societat
Catalana d'Estudis Jurídics (SCEJ), filial de l'Institut
d'Estudis Catalans (IEC), va iniciar aquest dimecres, 11 d'abril,
a la seu de Barcelona de l'IEC, el seminari «L'Estatut
del 2006. El dret i els drets de Catalunya a la cruïlla
del segle XXI».
|
|
Salvador Alegret i Ernest Benach conversen
abans de començar el seminari
|
El cicle, organitzat des de la doble perspectiva de quins són
els drets del país i dels ciutadans, vol apropar-se a la
realitat actual de Catalunya i fixar les bases del desenvolupament
immediat de l'Estatut en els diversos àmbits del país.
El president del Parlament de Catalunya, Ernest
Benach, va inaugura el
seminari en una sessió en la qual Carles Viver i Pi-Sunyer,
director de l' Institut
d'Estudis Autonòmics, va dissertar sobre «L'Estatut
del 2006. Introducció».
En la jornada de dilluns, 16 d'abril, Jaume Vernet,
catedràtic
de Dret Constitucional de la Universitat
Rovira i Virgili, parlarà sobre «Llengua i reforma
estatutària». El 26 d'abril, serà el torn d'Alfons
López Tena, magistrat membre del Consell General del Poder
Judicial, que analitzarà «L'ordre judicial en el nou
marc estatutari».
El 2 de maig, tindrà lloc la ponència sobre «Les
finances públiques en la reforma de l'Estatut», a
càrrec d'Elisenda
Paluzie, professora titular de teoria econòmica de
la Universitat de Barcelona (UB). El 8 de maig, Marc
Carrillo, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat
Pompeu Fabra (UPF), explicarà «La constitucionalitat
dels drets estatutaris», i en la sessió del 16 de
maig, el membre de l'IEC Enric
Argullol, catedràtic de Dret Administratiu de la UPF,
versarà sobre «L'ordenació territorial en el
nou Estatut».
La clausura del seminari, que se celebrarà el
23 de maig, la presidirà la consellera de Justícia
de la Generalitat de Catalunya, Montserrat Tura. La conferència
de cloenda, «El
dret civil en l'Estatut», serà a càrrec de Ferran
Badosa, catedràtic de Dret Civil de la UB.
Programa:
Reportatge fotogràfic:
Salvador
Giner analitza la moral del segle XXI
a València en una jornada sobre el pensament en
la societat actual
El membre de l'IEC, Joan Francesc
Mira participa també en
la sessió organitzada per la Càtedra Josep Lluís
Blasco de la Universitat de València
El president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Salvador
Giner, va participar en la jornada «El pensament en la societat
actual», organitzada per la Càtedra Josep Lluís
Blasco de la Universitat de València
(UV), que va tenir lloc el 27 de març passat, a la
Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació de
la Universitat de València (UV).
|
|
Salvador Giner i Joan F. Mira van participar
en la jornada organitzada per la Càtedra Josep Lluís Blasco
|
Foto: IEC
Comunicació |
Giner va pronunciar la conferència «L'ètica
a la cruïlla», en la qual va analitzar críticament
el relativisme moral i els que el teoritzen i afirmen que no hi
ha una moral única ni universal. «La moral del segle
XXI és una moral negociada», va afirmar el sociòleg
i president de l'IEC, que va argumentar a favor d'uns principis
morals generals, que el procés de mundialització no
solament no soscava, sinó que més aviat consolida.
L'escriptor i membre de la Secció de
Filosofia i Ciències Socials de l'IEC, Joan
Francesc Mira, també va intervenir en la jornada
amb una conferència sobre «Cultura i fetitxisme:
la idolatria del buit». Mira va defensar el posicionament
de la cultura per sobre de la religió en els temps actuals. «Fa
cinc, tres, un i, fins i tot, mig segle, la religió ho
acaparava tot. Ara, en canvi, estem plens de cultura».
La jornada va cloure amb una taula rodona amb Salvador Giner,
Joan Francesc Mira i el professor de la UV Enric Casaban, i amb
l'actuació musical de Rafa Xambó, acompanyat a la
guitarra per Albert Ortega, que va interpretar temes del seu darrer
disc Cançons de la memòria trista.
Josep Lluís Blasco (Sagunt, 1940-València, 2003)
fou catedràtic de Teoria del Coneixement de la Universitat
de València i un líder històric del nacionalisme
valencià. Fou degà de la Facultat de Filosofia i
Ciències de l'Educació durant nou anys, director
del Departament de Metafísica i Teoria del Coneixement i
president de la Societat de Filosofia del País Valencià.
La UV va crear el 2005 la Càtedra amb el seu nom, dedicada
a temes de Filosofia i Ciutadania, com a homenatge al pensador
i per a l'estudi sobre els aspectes que més van interessar
Blasco.
Cicle a Alacant
Un dia després, Salvador Giner va intervenir
a Alacant en el cicle de conferències «Política
i ciutadania: cap a uns nous models de representativitat política?»,
organitzat per la Universitat
d'Alacant (UA). Giner va pronunciar la conferència «Ciutadania
i filosofia republicana», en el cicle en el que ja han participat
la catedràtica de Filosofia Moral i Política de la
Universitat Autònoma de Barcelona, Victòria Camps;
el portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya al Parlament català,
Joan Ridao, i l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi
Pujol.
L'objectiu és reflexionar sobre els canvis socials i de
tota mena que s'estan produint en les nostres societats i sobre
com afecten els sistemes clàssics de representativitat política
en una societat democràtica.
Nota
de premsa de la Universitat d'Alacant
Reportatge fotogràfic:
El
geògraf David Saurí, guardonat amb el Premi
de Medi Ambient 2007 de l'Institut d'Estudis Catalans
La distinció s'avança
enguany al lliurament dels Premis Sant Jordi de l'IEC, que tindrà lloc
el proper 24 d'abril
El Premi de Medi Ambient 2007, que convoquen
conjuntament l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i l'Obra Social
Caixa Sabadell, ha correspost enguany al geògraf
David Saurí. El guardó va ser lliurat el dimecres, 11 d'abril,
i s'avança, en aquesta edició, a l'acte oficial de lliurament
del LXXVI
Cartell de premis i de borses d'estudi Premis Sant Jordi 2007 de l'IEC,
que es durà a terme el proper 24 d'abril a la seu de Barcelona de l'Institut.
|
|
David
Saurí, en el moment de rebre el guardó
|
Llicenciat en filosofia i lletres (geografia)
per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i doctor
en geografia per la Universitat Clark (EUA), Saurí és
autor de més
d'un centenar de treballs científics, finançats per
programes europeus, espanyols i catalans, sobre riscos naturals
i tecnològics (especialment inundacions); planejament i
gestió de l'aigua; canvi ambiental i relacions entre la
natura i la societat. Actualment, és catedràtic de
Geografia Humana de la UAB, membre de l'Institut
de Ciència i Tecnologia Ambientals i forma part del Grup
d'Experts en Canvi Climàtic a Catalunya (GECCC) –participat
per l'IEC–, autors de l'Informe
sobre el canvi climàtic a Catalunya.
Dotació econòmica
El Premi de Medi Ambient, dotat amb 6.000 euros, reconeix investigadors
o institucions de les terres de llengua catalana per la trajectòria
d'estudis, investigació i difusió del coneixement
en alguna de les disciplines de les ciències ambientals
relacionades amb aspectes socioeconòmics del medi ambient,
planificació i ordenació territorial i educació ambiental.
En l'acte de lliurament del premi, David Saurí va pronunciar
la conferència «Una nova cultura de l'aigua? Gespes,
piscines i altres artefactes hídrics a la Regió Metropolitana
de Barcelona» i va exposar les característiques del
sorgiment de dues noves cultures de l'aigua: d'una banda, la derivada
de l'oposició al transvasament de l'Ebre i, de l'altra,
la que neix arran dels canvis demogràfics, econòmics,
territorials, socials i culturals que ha experimentat la població catalana
durant les últimes dècades i que es concreten en
l'augment de població als nuclis més perifèrics.
L'acte va ser presidit pel president de l'IEC, Salvador Giner;
el president de Caixa Sabadell, Lluís Brunet, i el sotsdirector
d'Informació i Educació Ambiental de la Generalitat
de Catalunya, Josep Planes. També hi va intervenir la catedràtica
de Geografia de la UAB i membre de l'Institut, Maria
Dolors Garcia Ramon, i el vicepresident segon de Caixa Sabadell,
Francesc Clusellas.
Deu anys de col·laboració
Lluís Brunet va destacar els deu anys de col·laboració amb
l'Institut i va afirmar que «l'acte d'avui manifesta el compromís
d'ambdues institucions amb el medi ambient». El president
de Caixa Sabadell va aprofitar per felicitar i encoratjar la tasca
realitzada per l'acadèmia catalana en l'any del seu centenari.
Salvador Giner va subratllar que «l'Institut s'ha preocupat
sempre per l'ecologia i el medi ambient», i va recordar la
realització, des de l'IEC, de l'Informe sobre el canvi
climàtic a Catalunya, entre d'altres treballs científics
sobre el tema. «Com a representant de la societat civil,
crec que la gent ja està assumint la responsabilitat de
vetllar pel medi, però també han de fer-ho els polítics,
que han de prendre decisions i instaurar polítiques per
pal·liar els efectes del canvi climàtic, la sequera,
etc. La gent espera dels polítics que actuïn, en una
situació gravíssima com la que ens trobem, no podem
continuar esperant».
Josep Planes va assegurar que el medi ambient «ens preocupa
a tots, però, a partir d'ara, ens ha d'ocupar. Tots els
estudis de les persones guardonades amb un premi com aquest ens
han de donar les eines per actuar».
En les edicions anteriors d'aquest premi han estat guardonats
Josefina Castellví (2006), Martí Boada (2005), Antoni
Tulla (2004), Joan Martínez-Alier (2003), Jaume Terrades
(2002) i Joan Grimal (2001).
Currículum del guardonat:
Resum de la conferència:
Conferència de David Saurí:
Reportatge fotogràfic:
Joan
Manuel Tresserras: «A Catalunya
hem estat injustos amb una part molt significativa
del nostre star system intel·lectual»
El conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de
la Generalitat de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, va lamentar
que «a Catalunya hem estat
injustos amb una part molt significativa del nostre star system intel·lectual»,
en l’acte d’homenatge al membre de l’Institut d’Estudis
Catalans (IEC), Jordi Sarsanedas i Vives, mort el mes de novembre passat, que
va tenir lloc el passat 29 de març a la seu de Barcelona de l’IEC. «Actes
com aquest fan justícia a les nostres figures literàries, hem
d’aprofitar el patrimoni cultural que tenim i que ara els mitjans de comunicació no
en fan l’ús desitjable. A la meva generació li toca ara
ser justa amb aquestes persones i no podem permetre que la seva memòria
s’esvaeixi indefinidament».
El president de l’IEC, Salvador Giner, va recordar que «celebrem
l’existència d’un gran poeta català». Giner va
destacar la faceta de mestre de Sarsanedas, ja que en va ser alumne al batxillerat,
i va explicar que els seus sis primers articles els va publicar a Serra d’Or en
l’etapa en la que Sarsanedas n’era redactor en cap.
En l’acte hi van intervenir el president de la Secció Filològica
de l’IEC, Joan Martí i Castell, i els membres de l’Institut,
Francesco Ardolino, Carles Miralles i Joaquim Molas. També hi van assistir
la vídua de Sarsanedas, Núria Picas, i familiars i amics de l’escriptor
i poeta.
|
|
D'esquerra a dreta: Carles Miralles,
Joan Martí i Castell, Salvador Giner, Joan Manuel Tresserras,
Joaquim Molas i Francesco Ardolino
|
Jordi
Sarsanedas i Vives (Barcelona, 1924) era poeta, narrador
i traductor. Llicenciat en lletres a la Universitat de Tolosa
(Llenguadoc, França), fou professor a l'Institut Francès,
al Liceu Francès i a l'Escola Aula. Redactor de la revista Ariel des
del 1947 fins al 1951, fou membre fundador i un dels directors
de l'Agrupació Dramàtica de Barcelona i redactor
en cap de la revista Serra d'Or. Ha estat president
del Centre Català del PEN Club (1983-2001), degà de
la Institució de les Lletres Catalanes (1988-1999) i
president de l'Ateneu Barcelonès (1997-2003). Ha traduït
del francès, l'anglès i l'italià, i cap
al francès (autor de versions franceses de poemes d'Espriu
i Martí i Pol).
La seva abundant obra literària inclou
poesia (A trenc de sorra, La rambla de les flors, L'enlluernament,
al cap del carrer, Com una tornada, sí),
narracions (Mites, Plou i fa sol) i novel·les
(Contra la nit d'Oboixangó, El martell, La
noia a la sorra). Va dirigir teatre i fou autor de contes,
treballs crítics i, amb regularitat, articles periodístics.
El
conseller Tresserras visita l'Institut d'Estudis
Catalans
|
D'esquerra a dreta: Carles Mundó,
el conseller Tresserras i Salvador Giner
|
Foto:
Jordi Pareto |
El president de l'Institut d'Estudis Catalans
(IEC), Salvador Giner, va rebre, el passat dimecres 4 d'abril,
el
conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat
de Catalunya, Joan Manuel Tresserras, a la seu de Barcelona de
l'IEC. Aquesta és la primera visita institucional de Tresserras
a l'acadèmia catalana, des que fou nomenat conseller el
29 de novembre passat. Joan Manuel Tresserras és soci
de la Societat
Catalana de Comunicació,
filial de l'IEC, des de 1988, i en fou vicepresident en l'actual
junta de govern fins al seu nomenament.
També hi han assistit el vicepresident de l'Institut, Salvador Alegret;
el secretari general de l'IEC, Joandomènec Ros, i el cap de gabinet del
conseller, Carles Mundó.
Reportatge fotogràfic:
El
Ple de l'IEC aprova la liquidació del
pressupost de l'any 2006
El darrer Ple de l'IEC, reunit el passat 27 de març,
va aprovar, entre d’altres, la liquidació del pressupost
de la corporació corresponent a l’any 2006. Al respecte,
el gerent de l’IEC, Ramon Corbella, va presentar als membres
de l’acadèmia un detallat informe sobre els comptes
del passat exercici.
La liquidació del pressupost del 2006 inclou un estat
de despeses per un total de 8.953.691,88 euros i un estat d’ingressos
que recull els drets econòmics liquidats durant l’exercici
per un import de 11.773.828,79 euros.
A més, el Ple de l’Institut, màxim òrgan de govern
de la institució, va escoltar l’informe d’activitats de la
Secció Filològica, a càrrec del seu president, Joan Martí i
Castell.
Entre els afers corresponents a la Secretaria General, el Ple va ser informat
de l’adjudicació dels premis i borses d’estudi corresponents
al LXXVI Cartell, que seran lliurats el proper dia 24.
En la mateixa sessió, el membre de l'IEC Josep
Vigo va llegir una nota
necrològica en memòria del
botànic Oriol
de Bolòs, mort el passat 22 de març,
que fou president de la Secció de Ciències
Biològiques de l'Institut.
Liquidació del pressupost (exercici 2006):
En breu |
Maria Bozzo es jubila a l'IEC envoltada
dels seus companys
Maria Bozzo, es jubila després de sis anys de treball a les Oficines Lexicogràfiques de la Secció
Filològica de l'IEC. Els seus companys
i amics van acomiadar-la el passat 30 de març amb un
pica-pica que va tenir lloc al pati de la seu de l'Institut
a Barcelona.
|
. |
|
|