El diccionari normatiu serà lliurat dilluns vinent al president de la Generalitat, José Montilla, per una àmplia representació dels òrgans de govern de l'acadèmia 

Dilluns vinent, 26 de març, el president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Salvador Giner, acompanyat d'una àmplia representació dels òrgans de govern de l'acadèmia catalana de les ciències i les humanitats, entregarà un exemplar de la segona edició del Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, el DIEC, al president de la Generalitat, José Montilla, en una audiència institucional programada per a primera hora de la tarda, en el Palau de la Generalitat, a l'inici de la qual el president Montilla farà una intervenció sobre la llengua catalana i la rellevància del seu diccionari normatiu. 

Joan Martí mostra la maqueta de la portada del nou DIEC als membres del Ple de l'Institut	Foto:Montse Catalan

Unes hores abans, Salvador Giner, acompanyat del president de la Secció Filològica (SF) de l'IEC, Joan Martí i Castell, i del director de les Oficines Lexicogràfiques de la SF, Joaquim Rafel, presentaran la segona edició del DIEC als mitjans de comunicació, a la seu de Barcelona de l'Institut. En la roda de premsa, hi seran presents els altres membres de l’Equip de Govern i del Consell Permanent de l’acadèmia, ja que el DIEC és l’expressió senyera d’una de les tasques fonamentals de l’IEC, «la superior investigació científica de la cultura catalana», tal com recull el dictamen fundacional de la corporació acadèmica, signat per Enric Prat de la Riba, ara fa cent anys.

També hi assistiran: el president de la Comissió de Lexicografia de la SF, Carles Miralles, i representants d’Edicions 62 (Xavier Mallafré, director general; Fèlix Riera, director editorial, i Esther Gallart, directora de l’Àrea de Nous Negocis) i d'Enciclopèdia Catalana (Albert Pèlach, director general; Jesús Giralt, director editorial, i Montserrat Torras, cap d’edició de diccionaris). Aquest consorci editorial fou l’adjudicatari, el mes de setembre passat, de la publicació del nou DIEC, després d'un concurs públic al qual van concórrer cinc editorials més o grups d'empreses del sector.

Dades bàsiques

La segona edició del DIEC consta de 69.988 articles, que superen de 2.422 els 67.566 de la primera, publicada l'any 1995. Conté 17.343 subentrades, 343 més que el DIEC1; 132.460 accepcions, 12.460 més que l’anterior, i 50.234 exemples, amb un increment de 6.234 respecte als 44.000 de la primera edició.

El nou DIEC, que té 1.840 pàgines i del qual s'ha fet un tiratge inicial de 30.000 exemplars, es podrà adquirir a les llibreries a partir del pròxim dia 29, al preu de 67 euros. De la primera edició –de la qual s'han reaitzat vuit reimpressions, la primera el 1996 i la darrera l’any 2004– se n’han venut 144.738 exemplars, a més dels 10.121 de la versió manual i de les 1.800 còpies en CD-ROM.

Abans de la seva pública difusió, els continguts del nou DIEC van ser presentats pel president de la SF, Joan Martí, als membres de l'IEC, en el darrer Ple ordinari de l'acadèmia, celebrat el 26 de febrer passat .

Una llengua  plenament codificada

La publicació del DIEC escenifica un nou exemple de la llarga cadena de fets que fan del català un cas únic a Europa. Tot i tractar-se d'una llengua sense estat, el català està considerada com una llengua de demografia mitjana per molts motius: pel seu estatus jurídic, per la seva demografia... I si el català és un cas tan singular és, en part, gràcies al seu ingent equipament lingüístic. La llengua catalana està plenament codificada, normativitzada i estandaritzada. Compta amb una autoritat lingüística reconeguda (l'Institut d'Estudis Catalans) i amb un seguit de recursos lingüístics i terminològics equiparables i, en alguns casos, fins i tot superiors als d'altres grans llengües.

L'Institut d'Estudis Catalans és conegut per molts com la institució encarregada de l'elaboració del DIEC, una tasca que desenvolupa a través de la Secció Filològica. Tanmateix, aquesta no és la seva única intervenció en el camp de la llengua. L'IEC està desenvolupant altres projectes de primer nivell en aquest camp, com l'Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC), una obra de referència que reuneix en diferents formats un conjunt de materials que reflecteixen el pols patrimonial del català entre els anys 1964 i 1978, i el Diccionari descriptiu de la llengua catalana (DDLC), iniciativa lexicogràfica que es desenvolupa a l’IEC des de 1985, amb l'objectiu de definir les unitats lèxiques de la llengua, des del punt de vista del seu contingut i de la seva utilització real sense restriccions basades en criteris prescriptius. 

L'IEC també promou o participa en altres projectes i organismes de recerca, com ara el Laboratori de Fonètica (juntament amb la Universitat Autònoma de Barcelona), una investigació dels processos de producció i percepció de sons lingüístics, amb especial referència al català, amb ús de la instrumentació més recent en el camp de la fonètica experimental; la Xarxa CRUSCAT (Coneixements, Representacions i USos del CATalà), una xarxa científica dependent de l'Institut d'Estudis Catalans que aplega diversos centres i grups de recerca que treballen sobre la situació i l'evolució del català; o el consorci del TERMCAT, el Centre de Terminologia, que té com a finalitat promoure, coordinar i desenvolupar les activitats terminològiques en llengua catalana.

Com assenyalava recentment Joan Martí i Castell, en la conferència que va pronunciar a la Universitat Autònoma de Barcelona el passat 15 de març, "salvar la llengua catalana exigia [el 1907, l'any que Enric Prat de la Riba va fundar l'IEC] principalment tres condicions: codificar-la, estendre'n la disciplina en l'ús i fer-la present en qualsevol context o registre, totes tres, del tot inseparables". 

Dilluns vinent, amb la publicació del nou DIEC, es farà realitat, per a tot el país, un pas més en la disponibilitat actualitzada d'una eina essencial per a garantir el prestigi de la llengua pròpia i per afavorir, amb totes les garanties científiques, el seu ús plenament normalizat.

Antecedents del DIEC