La ciutat sarda de l'Alguer manté el sentiment de catalanitat, però pateix una situació preocupant en matèria lingüística

Vista general del port de la ciutat de l'Alguer	Foto: Montse Catalan

«La situació més preocupant de la llengua catalana dins del seu domini lingüístic la viu l'alguerès». Aquesta sentència és d'una persona que coneix profundament la situació del català a l'Alguer, Rafael Caria, el primer membre de l'IEC d'aquesta localitat de l'illa de Sardenya. Però, per què i a què és degut? Les dades que ens ofereix l'Enquesta d'usos lingüístics a l'Alguer 2004 (EULA) són prou esclaridores: mentre que el 1921 l'Alguer era el territori on la parla del català entre la població tenia el percentatge més elevat (arribava a un 99,6 % dels habitants), en aquests moments, només un 13,7 % dels habitants té l'alguerès com a llengua habitual.

A què és degut aquest retrocés tan acusat? Al llarg del segle xx, l’alguerès ha experimentat una recessió molt important, sobretot a partir dels anys seixanta per diverses raons, per exemple, sociològiques: l’eclosió del fenomen turístic, la modernització general de la societat sarda i italiana i, sobretot, la pressió important per part dels estaments educatius i del mateix entorn, que, durant dècades, han concebut l’alguerès com a llengua sense vàlua que no podria fer cap servei al futur dels estudiants. Aquest fet, però, no havia estat sempre així, ja que, històricament, el català era la llengua de la població urbana, de l'Administració i de les classes socials privilegiades després que, el 1354, el rei Pere III conquistés l'illa, i que, posteriorment, el 1372, es deportés la població sarda de l'illa.

	Les entitats culturals de la ciutat són les impulsores de la conservació de la llengua catalana a l'Alguer

Al primer cop d'ull, la situació del català a l'Alguer pot semblar funesta, però hi ha indicis d'una petita recuperació. La quantitat, cada any creixent, d'actuacions a favor del recobrament de la llengua catalana és un clar marcador que l'algueresisme guanya terreny en la població sarda. La recuperació que està vivint el català des dels anys seixanta és deguda, en bona part, a la col·laboració de les associacions culturals catalanes en les activitats culturales organitzades a l'Alguer. Així, el català ha assolit i recuperat alguns espais d'ús que havia anat perdent al llarg dels anys: és present, per exemple, a les reunions del consistori municipal o als avisos de l'aeroport. L'Obra Cultural de l'Alguer, l'Òmnium Cultural de l'Alguer, el Centre de Recerca i Documentació Eduard Toda i l'Escola d'Alguerès Pasqual Scanu són, en gran part, els impulsors d'aquest reeiximent del català. Un altre fet que dóna certes esperances és la creació de Catalan TV, una emissora televisiva que, en paraules de Caria, «ha establert una línia de promoció de l'ús de l'alguerès en un àmbit d'audiència d'uns dotze mil televidents».

Però l'alguerès, com bé se sap, és una variant del català amb particularitats ben definides i, sovint, molt diferenciades de l'estàndard general. Segons assenyala Joaquim Arenas, pedagog i autor de l'obra L'Alguer, voluntat de persistència, «destriar les estructures gramaticals, lèxiques i fonètiques de l'alguerès que per història i persistència temporal del seu ús, tot i provenir de parlars veïns, fossin vàlides i es poguessin considerar el subestàndard d'àmbit restringit de la llengua catalana, ha estat una feina que ultra durar nou anys llargs de continuat i persistent estudi, s'ha basat en el buidatge de textos». El resultat, ara com ara, ha estat la publicació d'un model d'àmbit restringit de l'alguerès, elaborat, principalment per Luca Scala, expert en la variant algueresa. El model va ser presentat a la Secció Filològica de l'IEC, que, el 12 d'abril de 2002, va avalar-ne el contingut. Un estàndard restringit, pensat per a l'escola, que reflecteix l'experiència de diversos centres d'ensenyament i que comprèn un sistema gramatical i lèxic que parteix de la genuïnitat, entesa com a conjunt de mots i formes compartits per la resta del català, però també de mots i formes manllevats, especialment, del sard.

Lèxic Alguerès (Racó Català)

Enquesta dels Usos Lingüístics del Català a l'Alguer:

El català de l'Alguer: un model d'àmbit restringit:

Entrevista amb Rafael Caria, membre de la SF de l'IEC