Agenda i actes

En els darrers vint anys, l’impacte de la ciència i la tecnologia ha arribat a tots i cadascun dels àmbits de la societat. L’interès que recentment ha suscitat el desenvolupament contra rellotge de les vacunes per a neutralitzar la COVID-19, la seva producció i distribució i els debats sobre les normatives per a evitar la transmissió descontrolada del virus demostren l’abast i la importància d’una política científica ben dissenyada i ben executada.

Fins a finals de la dècada dels noranta del segle XX, la política científica es basava en el supòsit que la inversió en ciència de qualitat tenia un efecte positiu i directe en la productivitat i la competitivitat dels països. La seva missió consistia a tenir i gestionar recursos suficients per a finançar una recerca de qualitat, seleccionada per procediments interns (avaluació d’experts), els resultats científics i l’impacte de la qual es valoraven mitjançant indicadors que majoritàriament mesuraven l’impacte de la recerca en l’entorn acadèmic i investigador.

El canvi d’orientació de la política científica sorgeix quan des de les institucions es comença a plantejar la possibilitat de valorar els resultats de la inversió pública en recerca, cada cop més abundant, tenint en compte els beneficis que es pretén que arribin a la societat. Aquest nou enfocament requereix que la nova política científica sigui transversal, que incentivi la col·laboració publicoprivada i que faci del big analysis una eina essencial per a una gestió eficaç i eficient.

Aurelia Manuela Modrego Rico és doctora en economia per la Universitat del País Basc (UPB), llicenciada en matemàtiques per la Universitat de Saragossa i llicenciada en econòmiques (branca quantitativa) per la UPB. Actualment és investigadora honorífica de la Universitat Carlos III de Madrid (UC3M). La seva carrera docent i investigadora s’ha desenvolupat en diferents universitats: Universitat Pública de Navarra, UPB i UC3M i també ha fet estades a la Universitat de Manchester i al Departament de Recerca en Polítiques per a la Ciència de la Universitat de Sussex. Les seves publicacions científiques més destacades recullen els resultats de projectes d’investigació —la major part són de contingut empíric—, l’objectiu dels quals és aplicar models estadístics i economètrics a l’anàlisi i l’avaluació de l’aplicació de polítiques públiques, fonamentalment en educació, ciència i innovació.

A l’Administració pública fou la primera directora adjunta de la Agencia Nacional de Evaluación y Prospectiva (ANEP) i, posteriorment, fou subdirectora general de Promoció General del Coneixement del Ministeri d’Edu¬cació i Ciència. A la UC3M ha estat secretària del Consejo Social, subdirectora de l’Instituto Flores de Lemus i directora del Laboratorio de Análisis y Evaluación del Cambio Técnico. Va col·laborar amb la Confederación de Sociedades Científicas Españolas (COSCE) com a secretària executiva de l’acció CRECE (Comisiones de Reflexión y Estudio de la Ciencia en España) i, en aquest moment, ho fa com a coordinadora del projecte DECIDES (Debates sobre Ciencia y Desarrollo Económico y Social).