Agenda i actes

Les comarques nord-occidentals del país són, actualment, les que han estat menys estudiades d’una manera sistemàtica des del punt de vista onomàstic. Tot i el gran interès que hi ofereix tant la toponímia com l’antroponímia, que ja va ser posat en relleu pels lingüistes que al principi del segle XX les van resseguir, i tot i el fet que Joan Coromines les convertís en un dels àmbits predilectes de les seves excursions de recerca, podem dir, a hores d’ara, que continuen sent, almenys en el pla de la recollida i fixació integral dels seus noms de lloc i de persona, les grans desconegudes. Sens dubte hi ha contribuït, a desgrat de l’excepcional interès del seu paisatge, el fet que parlem d’un territori que ha patit històricament unes condicions d’aïllament i de marginalitat que, als anys seixanta i setanta del segle passat, les va portar a un buidament demogràfic sense precedents. Tot i això, es percep durant les darreres dècades a tot el domini pirinenc i prepirinenc el sorgiment d’una presa de consciència dels seus valors i la defensa i reivindicació del seu patrimoni cultural en el sentit més ampli de l’expressió. I, dins aquest patrimoni que cal salvaguardar i que cal difondre, l’onomàstica hi té, sens dubte, un paper capdavanter.

Proposem centrar el 47è Coŀloqui de la Societat d’Onomàstica (SdO) en un sector especialment emblemàtic de l’àmbit descrit, Tremp i l’entorn immediat: la Conca, per una banda, i la Terreta, per l’altra. Un domini geogràfic molt representatiu dels Prepirineus i de la seva intrínseca diversitat, que es concreta en un territori resseguit per dos dels principals rius del país (la Noguera Pallaresa a la part de la Conca de Tremp i la Noguera Ribagorçana al cantó de ponent, conegut tradicionalment com la Terreta). I un territori que, pel fet de ser en bona part, en el pla lingüístic i dialectològic, un àmbit de transició, ofereix el màxim interès per a incentivar i promoure l’estudi en sentit ampli de la seva onomàstica. Un estudi que ja compta amb els precedents assenyalats, i els que s’han materialitzat posteriorment (com el recull de noms de Tremp i de Claret de Jordi Mir, de l’any 1983, o les recerques impulsades a partir dels anys noranta per tota la Ribagorça per Xavier Terrado), però que ara, en la perspectiva d’una reivindicació general dels Pirineus i dels seus valors en un sentit integral ―culturals, patrimonials, paisatgístics―, pren una dimensió de necessitat peremptòria i inajornable.

Més informació.

Ampliació del termini de presentació de comunicacions.