Agenda i actes

Cinquanta anys de l’estrena de l’Himne a les Nacions Unides musicat per Casals, de l’atorgament de la Medalla de la Pau i del parlament davant l’Assemblea General el 24 d’octubre de 1971.

L’estrena de l’Himne a les Nacions Unides —amb lletra del poeta Wystan H. Auden i música de Pau Casals— fou tot un esdeveniment perquè la institució que aspirava a crear una unió entre tots els estats per a assolir un ideal de pau tenia en l’intèrpret musical per excel·lència no només un violoncel·lista únic, sinó també un destacat símbol del combat del món per la pau. Casals n’era un símbol per les seves declaracions, les entrevistes i els escrits, però també per dos elements més que cal remarcar: la seva negativa a tocar en dictadures des de dècades anteriors i la itinerància arreu del món de l’oratori El pessebre, que era, en paraules del mateix vendrellenc universal, «una croada per la pau». En aquella jornada, el secretari general U Thant li lliurà la Medalla de la Pau de les Nacions Unides en reconeixement d’una vida d’esforç per la concòrdia de la humanitat. Amb una sala emocionada, dempeus i vibrant davant l’explosió musical que encarnava, Casals feu un parlament molt curt que esdevingué l’exposició més breu i, alhora, més intensa del seu pensament: el reconeixement de la influència i l’amor de la seva mare, Pilar Defilló Amiguet; la voluntat de continuar i d’aconseguir l’esforç de tothom per a assolir la plena pau al món, i la presentació de la identitat de Catalunya davant el món, que no podia defensar-se de la persecució de l’Estat espanyol contra la llengua, cultura i identitat de la seva nació.