Agenda i actes

Els Jocs Florals han estat una activitat cultural de creació literària, un acte social i cultural públic que, des de la seva popularització, ha assolit una molt alta dimensió col·lectiva i, àdhuc, una dimensió política. A més del tarannà xaró que denunciava Joan Oliver en un famós poema que els va dedicar, hi ha hagut una voluntat molt notable de conservar una identitat amb l’heroïcitat col·lectiva, estudiada per Josep Faulí i precisada d’un gran estudi en detall —com tot l’exili— que des de l’inici de l’exili i fins a la restauració de la democràcia va mantenir arreu del món la presència de la llengua i la cultura catalana, mentre que aquesta presència no tenia lloc a l’Estat espanyol, hereu del seu estigma de persecució contra les diferències, especialment la catalana. Les tres conferències mostren dos grans episodis ben representatius: el 1888, el 1920 i una panoràmica dels Jocs a l’exili.

Més informació.