Agenda i actes

Presentació a càrrec de Pere Puigdomènech, president de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). S’hi impartiran tres conferències, que seran a càrrec de Jaume Bertranpetit, de l’Institut de Biologia Evolutiva (Universitat Pompeu Fabra, UPF); Francisco J. Martínez Mojica, del Departament de Fisiologia, Genètica i Microbiologia de la Universitat d’Alacant, i Eduard Batlle, de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB). Tot seguit, hi haurà dues taules rodones, en què participaran Anna Veiga, del Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona (CMRB); Gemma Marfany, de la Universitat de Barcelona (UB); Josep Santaló, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB); Lluís Pareras, d’Invivo Ventures, i Gema Revuelta, de la UPF. La cloenda anirà a càrrec deRamon Bartrons, vicepresident de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC.

Aquesta sessió forma part del cicle L’edició genòmica. L’edició genòmica ens ha permès incloure modificacions genètiques a voluntat en qualsevol gen de qualsevol organisme. Tot i que la modificació intencionada de genomes és factible des de fa molt de temps, actualment s’ha expandit i millorat gràcies al descobriment del sistema CRISPR, que els procariotes van desenvolupar per a defensar-se de virus i plasmidis invasors. El mateix sistema es pot adaptar per a editar qualsevol seqüència de DNA. Aquesta revolució tecnològica ja és una realitat en molts laboratoris de biomedicina i biotecnologia, així com en aplicacions que afecten plantes, animals i fongs. I esperem que aviat també ho serà per al tractament de malalties congènites, una vegada aconseguim entendre i controlar com funcionen els sistemes de reparació del DNA, essencials per a completar el procés d’edició. La tecnologia és molt innovadora i té unes importants implicacions ètiques, socials i econòmiques. D’altra banda, representa un repte veure quina percepció social despertarà.