Agenda i actes

A càrrec d’Eduard Parés, exresponsable de la gestió d’arbres monumentals de la Generalitat de Catalunya.

Des de sempre, alguns arbres s’han respectat d’una manera especial. Són els arbres monument amb nom propi. A Catalunya hi ha el Pi de les Tres Branques, el Roure de Can Codorniu o l’Alzina del Mas de Borbó, que són arbres molt coneguts. Actualment tenim dues-centes cinquanta declaracions d’arbres monumentals. La primera protecció és de l’any 1987 i la darrera, del 2016.

La conferència passarà revista a l’arbre com a monument i com a símbol, a les figures de protecció (declaració d’arbres monumentals, arbres d’interès comarcal o local i altres proteccions) i catàlegs, a les mesures i el rànquing de dimensions i a les actuacions destacables per a la conservació (rètols, webs de divulgació, etc.).

Més enllà de la seva profunda significació per a l’home, els arbres també apareixen en escuts i blasons en representació de països (Garoé, Gernikako Arbola, Pi de les Tres Branques), i també de ciutats i pobles. Algunes espècies són un símbol de pau (olivera), d’hospitalitat (xiprer, palmera), del lloc del darrer repòs (xiprer, teix) o de cura de malalties (roures guaridors). Molts han estat immortalitzats en versos («El pi de Formentor»). Altres han estat plantats en commemoració de grans esdeveniments, de batalles o de canvis polítics (arbres de la llibertat). Fins i tot, algun arbre monumental ha esdevingut el símbol de l’empresa propietària i és reproduït a les etiquetes dels seus productes.