Notícies i actualitat

Doctora González, quin és l’objectiu de l’exposició?

Es tracta de fer passar una bona estona considerant aspectes científics. La mostra pretén fer una descripció de la ciència que sigui entenedora i planera i que faci perdre la por. Les molècules són l’eix central de la química, que es dedica a l’estudi de la transformació de la matèria: com reacciona, quines propietats té, a què pot donar lloc… Penseu que la química és a tot arreu: avui coneixem més de cent milions de molècules. Quan algú diu «aquest producte és millor perquè no té química», no sap què està dient. Però si tot és química!

De les cent milions de molècules que es coneixen n’heu triat deu. Ha estat un consens fàcil?

Sí, totes les molècules que expliquem a l’exposició ens han canviat la vida i han marcat un abans i un després. Hi ha tres grans causes de mortalitat al món: la guerra, la fam i les malalties infecciones. Gràcies a la química, a determinades molècules, dues d’aquestes causes tenen solució. La producció anual d’amoníac al món és de cent vint milions de tones i el 90 % es dedica a la fabricació de fertilitzants, que permeten que es pugui mantenir la fertilitat dels camps de conreu. Amb els fertilitzants que se sintetitzen avui es podria alimentar dotze mil milions d’habitants i el planeta en té prop de vuit mil. Hi ha qüestions sociopolítiques que no ho permeten, però les eines científiques hi són. Així mateix, amb el descobriment de la penicil·lina es va obrir un camp importantíssim que ha evitat la mort de milions de persones. Un altre exemple de com la química ens ha canviat la vida el tenim en la potabilització de l’aigua, que és la contribució més important que s’ha fet a la salut humana.

Quina molècula és la responsable de la potabilització de l’aigua, per exemple?

La molècula de clor, que són dos àtoms de clor enllaçats. És molt reactiva: té capacitat d’actuar com a agent desinfectant i com a agent blanquejant. Tendeix fàcilment a reaccionar, és un oxidant i fa mal a la brutícia i als microorganismes (els liquida).

Per què ens fa por la ciència?

La ciència en general i la química en particular tenen un llenguatge propi, a vegades totalment nou, que fa de barrera i que demana un cert esforç. Per exemple, en el cas de la química, cal aprendre de memòria els símbols i les valències dels elements. Això implica memoritzar una part de la taula periòdica i aprendre a formular compostos químics que els alumnes no coneixen. És com si, per a preparar un viatge a París, el primer que es fes fos aprendre’s de memòria la xarxa de metro i les seves estacions. No ho fem, oi? No seria gens engrescador. Doncs, en el cas de la química, es pot donar una situació semblant. La taula periòdica és important quan ja tens nocions de química; de fet, la taula el que fa és resumir tots els coneixements que ja tens.

Quina seria la millor manera de començar l’aprenentatge de la química?

Jo començaria passant força hores al laboratori estudiant les propietats de substàncies senzilles i conegudes, comparant-ne les propietats i també la capacitat que tenen per a reaccionar i obtenir-ne de noves… Així veurien que la matèria té unes propietats i que es transforma, i això els desvetllaria la curiositat. Després ja hi posaríem els noms i les fórmules…

Com definiria la ciència?

Com ho fa el professor americà Edward O. Wilson en el seu llibre Cartes a un jove científic, traduït al català i publicat per Rosa dels Vents: «La ciència és el coneixement organitzat i comprovable del món real, de tot el que ens envolta i de nosaltres mateixos». És difícil dir més fent servir menys paraules. D’aquesta definició es pot deduir que les opinions gratuïtes no tenen cap valor en ciència. D’altra banda, si l’objectiu de la ciència és el coneixement de tot el que ens envolta i de nosaltres mateixos, és possible que no ens interessi?

A l’exposició surten els noms i els premis que han rebut molts científics pels seus descobriments. Hi ha algun exemple en què un científic no hagi rebut el premi que mereixia?

Li posaré un exemple esfereïdor que va tenir lloc en el segle XIX: Ignaz Semmelweis, un metge hongarès que treballava en un gran hospital de Viena on anaven les dones a parir, va pensar que, per a evitar la gran quantitat de morts que es produïen per infeccions postpart, els seus ajudants abans d’atendre els parts s’havien de rentar les mans amb una solució d’hipoclorit de calci, un compost que conté clor. Les morts es van reduir en un 70 %. Però, en lloc de felicitar-lo, els metges vienesos es van ofendre perquè van pensar que els estava acusant de ser bruts. Li van fer la vida impossible, el van fer fora de l’hospital i va morir desesperat en un psiquiàtric. D’aquest episodi podem aprendre que, a vegades, la ciència progressa amb suor i llàgrimes.

L’exposició serà una manera diferent d’acostar-se a la química; per això, pot ser de gran ajuda per als professors.

Això esperem. Oferim una visió diferent que reforçarà els coneixements del programa oficial. I venir a l’IEC els permetrà estar en un ambient distès, ideal per a fer-se preguntes. També podran participar en un concurs de vídeo i un de Twitter.

La mostra s’inaugura aquest divendres, a les 17 h. Fins a l’1 d’abril es faran dues visites guiades cada matí, de dimarts a divendres. Els dilluns i totes les tardes la mostra es podrà visitar lliurement. De moment, ja s’hi han apuntat cent grups escolars, és a dir, uns tres mil alumnes.