Notícies i actualitat

L’acte, en format virtual, va començar amb la benvinguda d’Ester Bonet, presidenta de la SCATERM, i la presentació de M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC. 

A continuació, Sergi Cortiñas, president de la Societat Catalana de Comunicació i director de l’Observatori de la Comunicació Científica de la Universitat Pompeu Fabra, va impartir una conferència titulada «La terminologia i la comunicació durant la crisi de la COVID-19. Una visió des del periodisme científic». Cortiñas va reflexionar sobre els reptes del periodisme i la divulgació científica avui, entre els quals es troben la dificultat de saber explicar un món complex a audiències cada vegada més heterogènies i la lluita contra l’excés d’informació. 

A banda d’això, el ponent també va aprofundir sobre la terminologia usada en la pandèmia. COVID-19, coronavirus, PCR, entre d’altres, han estat paraules recurrents. Cortiñas va repassar els dubtes terminològics que hi va haver amb aquests mots, com ara si eren masculins o femenins o si s’havien d’escriure en minúscula o en majúscula. També va anar un pas més enllà i va aconsellar, amb la mirada posada en futures pandèmies, evitar posar noms de països o d’animals als virus, quelcom que, per exemple, va fer Donald Trump, que va anomenar virus de la Xina a la COVID-19. En fer-ho, es relacionava la malaltia amb un col·lectiu i se l’estigmatitzava. Després de la ponència, va haver-hi un petit debat. 

Tot seguit, va tenir lloc una taula rodona sobre com la pandèmia ha servit de revulsiu per a replantejar-se el paper de la terminologia en la comunicació especialitzada. En la conversa, moderada per la vicepresidenta de la SCATERM, Rosa Estopà, hi van participar M. Antònia Julià (cap de projectes de l’àmbit biomèdic del TERMCAT), Elisabet Garcia (gerent d’Innovació de l’Àrea de Ciutadania, Innovació i Usuari del Servei Català de la Salut), Gabriel Heras (metge especialista en medicina intensiva i director del projecte HU-CI) i Núria Comas (assessora lingüística de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals). 

M. Antònia Julià va iniciar la reflexió explicant com, des del TERMCAT, van intentar explicar tots els termes que van anar sorgint al llarg de la pandèmia, com ara teletreball, aïllament, COVID-19. Julià va dir que ho van fer posant una atenció especial a les paraules que feia servir la ciutadania a les xarxes socials amb l’objectiu d’adaptar-les i normalitzar-les de la manera més ràpida possible. Per la seva banda, Elisabet Garcia va exposar com, des del Servei Català de la Salut, van apostar per explicar la crisi sanitària des d’un punt de vista positiu, fent ús d’un llenguatge tranquil·litzador que no produís angoixes ni incerteses i que empoderés la ciutadania. En aquesta línia, es va crear un glossari terminològic. Gabriel Heras va descobrir als presents un dels projectes dels quals forma part: el projecte HU-CI, que té per objectiu «humanitzar» les unitats de cures intensives (UCI). Per a Heras, el més important és que les UCI siguin més flexibles i que la família dels malalts pugui participar del tractament. El doctor va fer un crit a repensar aquest model i traslladar-lo al conjunt del sistema sanitari. Finalment, l’última intervenció de la jornada va ser a càrrec de l’assessora lingüística de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) Núria Comas, que va relatar com durant la pandèmia la feina del seu departament es va centrar a recollir les necessitats terminològiques dels periodistes de la CCMA per a normalitzar-les i posteriorment incorporar-les a l’ÉsAdir, el portal lingüístic de la CCMA. Tot, amb l’objectiu de crear un criteri lingüístic comú per a informar sobre la pandèmia.

La sessió va finalitzar amb un debat sobre els temes tractats i el comiat de la presidenta de la SCATERM, Ester Bonet.