L’IEC posa en marxa dos cursos de lingüística aplicada
La Secció Filològica de l’Institut d'Estudis Catalans ofereix aquest mes de febrer dos cursos de lingüística aplicada: el Curs pràctic de lexicografia i el Curs sobre onomàstica catalana: la recerca toponímica. La presentació dels cursos es va fer el dia 25 de gener i encara hi ha places disponibles. |
Són dos cursos que es duran a terme a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans i que impartiran professionals d’aquesta institució amb àmplia experiència en el camp de la lexicografia i l’onomàstica (tot i que també s’han convidat professionals d’altres empreses o institucions a impartir algunes sessions específiques). Les activitats pràctiques es faran amb materials de l’IEC i seran cursos prioritàriament pràctics, encara que es basaran en uns fonaments teòrics sòlids.
Curs pràctic de lexicografia
En el Curs pràctic de lexicografia es proposa adquirir la metodologia i les habilitats pràctiques del procés d’elaboració dels diccionaris: la definició, la selecció de la nomenclatura i la redacció dels articles.
Va dirigit a graduats i llicenciats en qualsevol titulació de l’àmbit lingüístic (filologia, ciències de la comunicació, traducció, ensenyament de llengües) que estiguin interessats en el lèxic, la lexicografia i els diccionaris i vulguin tenir coneixements especialitzats en la creació i elaboració de diccionaris, a professionals d’editorials i a assessors lingüístics i correctors.
El curs s’iniciarà el 21 de febrer de 2018 i s’impartirà a la Sala Puig i Cadafalch de l’IEC (carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona) durant cinc dimecres consecutius, de 16.00 a 18.30 h.
Curs sobre onomàstica catalana: la recerca toponímica
El Curs sobre onomàstica catalana: la recerca toponímica té per objectiu mostrar els principals aspectes teòrics i aplicats de la recerca onomàstica des de la lingüística i estudiar la relació de la toponímia amb altres disciplines (com la geografia, la història, la botànica, etc.).
Va dirigit a estudiants de filologia i geografia, tècnics del Consorci per a la Normalització Lingüística, correctors i professionals de l’assessorament lingüístic, personal de l’Administració dels serveis lingüístics i de serveis amb un ús significatiu de la toponímia, membres de la Societat d’Onomàstica i membres d’associacions relacionades amb la llengua, com la Societat Catalana de Llengua i Literatura i l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes.
El curs s’iniciarà el 6 de febrer de 2018 i s’impartirà a la Sala Puig i Cadafalch de l’IEC (carrer del Carme, 47, 08001 Barcelona) durant cinc dimarts consecutius, de 16.00 a 18.30 h.
Més informació i inscripcions en aquest enllaç: http://bit.ly/2rEHvsb |
 
|
|
Es presenta a València La cort napolitana d’Alfons el Magnànim: el context de Curial e Güelfa, una coedició de l’Institut d’Estudis Catalans, Publicacions de la Universitat de València i la Institució Alfons el Magnànim - CVEI
 El president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros, va participar, el 24 de gener, en la presentació de l’obra La cort napolitana d’Alfons el Magnànim: el context de Curial e Güelfa, de l’historiador Abel Soler, queva tenir lloc a l’Aula Magna del Centre Cultural La Nau, de València. En l’acte també van intervenir, en nom de les institucions coeditores, el director de la Institució Alfons el Magnànim - Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, Vicent Flor, i el vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, Antonio Ariño. A més, a la taula participaran l’autor i Antoni Ferrando, catedràtic de filologia catalana, membre de l’IEC, director de la investigació i autor del pròleg.
|
Aquesta obra, La cort napolitana d’Alfons el Magnànim: el context de Curial e Güelfa, de gairebé cinc mil pàgines i estructurada en tres volums, estudia a fons la cultura literària de la cort i els seus protagonistes, amb especial atenció a Enyego d’Àvalos, a qui s’atribueix l’autoria del Curial a partir d’una anàlisi exhaustiva de les fonts literàries de la novel·la i dels referents historicoculturals.
El primer volum (Enyego d’Àvalos i el Nàpols alfonsí) és una radiografia sociocultural de la cort d’Alfons el Magnànim. Conté el seguiment biogràfic de vora tres-cents cortesans relacionats amb les lletres (incloent-hi els humanistes). El segon volum se centra en Les fonts literàries de la novel·la, que coincideixen significativament amb els gustos literaris i bibliòfils d’Enyego d’Àvalos. El tercer volum (L’Europa cavalleresca i la ficció literària) analitza, en la primera part, l’ambientació de la novel·la (geografia, indumentària, heràldica, música, etc.), i en la segona part s’identifiquen els nombrosos personatges històrics de l’Europa del 1445 que figuren exaltats o satiritzats —segons el cas— en el món de la ficció. |
|
|
La marededeu de Valldossera, cremada i desapareguda durant vuitanta anys, torna a mans de l’Arquebisbat de Tarragona en un acte simbòlic a l’IEC
 El dilluns 18 de desembre de 2017 va tenir lloc a la Sala Pere i Joan Coromines la conferència «El llarg camí d’una escultura gòtica perduda: de la devoció al mercat antiquari», a càrrec de Francesca Español, presidenta d’Amics de l’Art Romànic, societat filial de l’IEC.
Al llarg de la conferència va anar desgranant la història d’una imatge, la marededeu de Valldossera, una verge gòtica del segle XIV de la qual es va perdre el rastre durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i que ara s’ha pogut recuperar. |
La història s’inicia l’any 1997, quan Francesca Español va presentar un article a la revista Lambard sobre el ressò d’algunes peces del taller de Rieux, a la regió francesa de Migdia-Pirineus, com la d’una marededeu dempeus amb el nen. La imatge era coneguda per una petita fotografia publicada als anys trenta en un treball de Francesc Blasi. La fotografia, malgrat que tenia poca qualitat, permetia identificar els trets característics de l’escola de Rieux: els rínxols dels cabells de la imatge, la concepció de la marededeu sense corona o el gust pel plegat de la roba en cascada, entre altres elements iconogràfics i estilístics.
Més endavant, Español va veure una escultura gòtica que li va semblar familiar en un brocanter barceloní. Quan al cap d’uns mesos la va identificar com la marededeu de Valldossera, l’antiquari ja l’havia venuda. Seguint-ne la pista, la va localitzar en mans d’un altre antiquari, que li va permetre comparar la imatge amb les de les fotografies conservades. Malgrat que no va ser fàcil, el resultat va ser inequívoc: la peça era l’original.
Durant l’acte de cessió simbòlica, que va tenir lloc a l’Institut d’Estudis Catalans i en el qual va assistir Mn. Antonio P. Martínez Subías, delegat de Patrimoni Artístic i Documental i Art Sacre de l’Arquebisbat de Tarragona, la Dra. Español va agrair a l’antiquari Albert Palau la cessió de la marededeu a l’Arquebisbat de Tarragona.
La marededeu serà visitable en el futur, un cop finalitzin les tasques de restauració.
|
|
|
Commemoració del 125è aniversari del naixement de l’escriptora Aurora Bertrana
 El 20 de desembre va tenir lloc a l’Institut d’Estudis Catalans l’acte de commemoració del 125è aniversari del naixement d’Aurora Bertrana (1892-1974), que fou acceptada com a sòcia de la Societat Catalana de Geografia el 1935 i que fou l’única dona d’aquesta societat abans de la Guerra Civil.
Hi van participar quatre especialistes en diferents àmbits de la vida i obra de l’escriptora: Marta Vallverdú, doctora en filologia catalana i catedràtica de l’Institut La Llauna de Badalona; Neus Real Mercadal, doctora en filologia catalana i professora agregada de la Universitat Autònoma de Barcelona; Mariàngela Vilallonga, doctora en filologia clàssica, catedràtica de filologia llatina de la Universitat de Girona i directora de la Càtedra de Patrimoni Literari, i Maria Dolors Garcia Ramon, doctora en geografia i catedràtica emèrita de geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona. |
Marta Vallverdú va analitzar com era Bertrana realment i què expliquen i amaguen les seves Memòries. Neus Real va incidir en la relació íntima entre la biografia i l’obra literària de Bertrana pel que fa als viatges i les estades a l’estranger i en la producció en què van derivar abans de la Guerra Civil i durant la postguerra.
Per la seva banda, Mariàngela Vilallonga va explicar que Aurora Bertrana va començar la carrera literària escrivint articles periodístics sobre Suïssa, Tahití i el Marroc. Així, la seva obra va evolucionar de l’article periodístic a la narrativa i, finalment, a la literatura memorialística.
Finalment, Maria Dolors Garcia Ramon va presentar la faceta més viatgera de l’autora i, en particular, el viatge que va fer al Marroc i que va reflectir en el llibre El Marroc sensual i fanàtic, que es va publicar el 1936, poc abans de la Guerra Civil. |
|
|
|
|
