Es lliuren a la UPC els premis de la XVIII Prova Cangur de Matemàtiques, en la qual van participar vint mil alumnes
Martí Oller, estudiant de tercer d’ESO de l’Institut de Puig-reig; Joan Llobera, estudiant de quart d’ESO de l’Institut Samuel Gili i Gaya de Lleida; Gerard Orriols, estudiant de primer de batxillerat de l’Aula Escola Europea de Barcelona, i Marc Felipe, estudiant de segon de batxillerat de l’Institut Jaume Vicens Vives de Girona, són els guanyadors del primer premi de la XVIII Prova Cangur de Matemàtiques. En la prova d’enguany, que es va celebrar el 21 de març, hi van participar prop de vint mil estudiants catalans de secundària i batxillerat. L’acte de lliurament de premis es va celebrar el 16 de maig a l’auditori de l’edifici Vèrtex de la Universitat Politècnica de Catalunya. |
En l’acte hi van intervenir Irene Rigau, consellera d’Ensenyament de la Generalitat; Antoni Giró, rector de la Universitat Politècnica de Catalunya; Jordi Quer, degà de la Facultat de Matemàtiques i Estadística de la Universitat Politècnica de Catalunya; Salvador Giner, president de l’IEC i Joan de Solà-Morales, president de la Societat Catalana de Matemàtiques de l’IEC.
La Prova Cangur consisteix a resoldre trenta reptes matemàtics, de dificultat creixent i de resposta tancada, amb cinc opcions per a cada problema. La prova s’ha de resoldre en una hora i quart. Els enunciats els prepara l’associació Kangourou Sans Frontières en una reunió internacional que enguany s’ha celebrat a Xipre. Catalunya hi participa com a nació i, actualment, ocupa, per elecció, un dels càrrecs de l’equip directiu de l’associació.
Des de la primera edició de la Prova Cangur de Matemàtiques, el 1996, l’organització ha estat a càrrec de la Societat Catalana de Matemàtiques, filial de l’IEC, amb la col·laboració del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i de les universitats catalanes i altres entitats cíviques. La Prova Cangur 2013 rep subvencions de la Fundació Catalunya - La Pedrera i de la fundació privada Cellex.
|
 
|
|
Jaume Casals, membre de l’IEC, nou rector de la Universitat Pompeu Fabra
 Jaume Casals, catedràtic de Filosofia de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, va ser proclamat rector de la UPF el 3 de maig passat. Casals substitueix en el càrrec Josep Joan Moreso, que ha estat rector d’aquesta Universitat entre els anys 2005 i 2013.
Jaume Casals (Barcelona, 1958) és doctor en filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha exercit docència en el camp de la història de la filosofia, la lògica matemàtica i la història de les idees. Actualment és rector de la Universitat Pompeu Fabra, on també és catedràtic de Filosofia des del 2003. Ha estat membre del Col·legi de Filosofia de Barcelona i professor invitat a la Universitat París VII-Denis Diderot. |
Ha tingut diverses responsabilitats de gestió, com ara director del Departament de Filosofia de la UAB, vicerector de la UPF, president del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya, president del Consell d’Estudis i vicepresident executiu de l’Institut d’Educació Contínua (IDEC) de la UPF. És autor d’una considerable producció filosòfica, que comprèn llibres, articles, capítols d’obres col·lectives i traduccions. Ha fet també interessants introduccions i anotacions a obres de Berkeley, Voltaire i Bergson.
|
|
|
Arrels germàniques de la matemàtica contemporània, Premi Crítica Serra d’Or 2013
 El Premi Crítica Serra d’Or 2013 de recerca, en la modalitat d’altres ciències, ha estat concedit a l’obra Arrels germàniques de la matemàtica contemporània, dirigida per Pilar Bayer, catedràtica d’àlgebra de la Universitat de Barcelona i membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, que n’és també l’autora juntament amb Jordi Guàrdia i Artur Travesa. El llibre, editat per la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut, fa una aproximació a diversos treballs de matemàtiques que, produïts a Alemanya entre el 1850 i el 1950, han tingut una forta repercussió en algunes fites assolides per la matemàtica contemporània. Els premis es van lliurar el 30 d’abril al Palau Moja de Barcelona.
|
Les obres d’aquesta antologia han estat escollides amb la intenció de fer abastables uns desenvolupaments matemàtics que es troben en l’origen de sofisticades tècniques actuals. Tant les obres seleccionades com els autors s’han contextualitzat. D’una bada, hi ha una primera part dedicada a la gènesi i al desenvolupament de les matèries tractades, així com la seva ubicació en les dues escoles més representatives de la matemàtica alemanya d’abans de la Segona Guerra Mundial: l’escola de Berlín i l’escola de Göttingen. D’altra banda, s’hi troben apunts biogràfics de les figures estudiades i d’alguns dels seus predecessors i coetanis. A més, també s’hi remarquen els trets històrics que, per als autors, van tenir repercussions rellevants en l’assoliment d’una recerca i una docència universitària excel·lents. |
|
|
Un cicle a València commemora el centenari de la mort d’Alfred Russel Wallace, que va formular la teoria de la selecció natural
 Des del mes de març, a València se celebra el cicle de conferències Wallace 100 – La geografia de la vida, amb motiu del centenari de la mort del científic Alfred Russel Wallace. Wallace va encunyar la teoria de l’evolució a través de la selecció natural, que va motivar Charles Darwin a publicar la seva pròpia teoria a L’origen de les espècies. Per ara ja s’han celebrat tres sessions de les quatre de què consta el cicle. La propera, que és l’última, tindrà lloc a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (c/Sant Ferran, 12, de València) el 12 de juny a les set del vespre i consistirà en un debat titulat «Què són i per a què serveixen les col"leccions d’història natural? Present i futur d’un patrimoni fràgil».
|
En el debat hi intervindran Hèctor Botella, director del Departament i del Museu de Geologia de la Universitat de València; Jesús Català, historiador de la ciència, Universitat CEU Cardenal Herrera de València, i Anna Omedes, directora del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Moderarà el debat Maria Josep Picó, de la Unitat de Comunicació Científica i de la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València.
Wallace 100 – La geografia de la vida és organitzat per l’IEC, la Societat Catalana de Biologia (filial de l’IEC), la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València, Acció Cultural del País Valencià, la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia, la Xarxa d’Unitats de Cultura Científica i de la Innovació del CSIC i l’Octubre Centre de Cultura Contemporània.
|
|
|
|
Notícies
* L’obra completa de Fabra, una eina cabdal per al català
*
Joandomènec Ros presenta el seu programa electoral davant del Ple de l’Institut d’Estudis Catalans
*
La Secció Filològica de l’IEC es pronuncia sobre les noves disposicions legals relatives a les llengües d’Aragó
* Josep Guitart, membre de l’IEC, elegit vicepresident de la Unió Acadèmica Internacional en representació de l’Institut
* L’IEC i Òmnium inicien un procés de reflexió acadèmica per a aportar propostes per a la Catalunya del futur
* La jornada Bernat Metge, en el sisè centenari de la seva mort, a l’IEC
* L’enginyer químic Joan Grimalt pronuncia el seu discurs d’ingrés com a membre numerari de l’IEC
* Es presenta a la Universitat Jaume I el llibre Comentaris a les lleis civils valencianes
* Es lliuren a la UPC els premis de la XVIII Prova Cangur de Matemàtiques, en la qual van participar vint mil alumnes
* Jaume Casals, membre de l’IEC, nou rector de la Universitat Pompeu Fabra
* Arrels germàniques de la matemàtica contemporània, Premi Crítica Serra d’Or 2013
* Un cicle a València commemora el centenari de la mort d’Alfred Russel Wallace, que va formular la teoria de la selecció natural
|
|
|
|
