Butlletí de l'Institut d'Estudis Catalans

Sessió inaugural del curs 2021-2022 de la Societat Catalana d’Estudis Històrics

Hi participarà Victòria Solanilla Demestre, professora emèrita del Departament d’Art i Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, que impartirà la conferència «L’art precolombí a Catalunya».

Dimecres 3 de novembre de 2021, a les 19 h, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC

Setena Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra: «Model de llengua, variació, ensenyament i realitat»

Els dies 4 i 5 de novembre tindrà lloc la Setena Jornada de la Càtedra Pompeu Fabra, que es titula «Model de llengua, variació, ensenyament i realitat» i se centra en la planificació del corpus i l’estandardització en l’àmbit educatiu.

El dijous 4 de novembre tindrà lloc a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) la inauguració de la jornada, a càrrec d’Oriol Amat, rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), i de F. Xavier Vila, secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. L’obertura de la jornada serà a càrrec de Teresa Cabré, directora de la Càtedra Pompeu Fabra i presidenta de l’IEC. Seguidament, hi haurà la conferència inaugural, titulada «L’estandardització de la llengua catalana: la modelització de la varietat formal a l’ensenyament», que impartirà Miquel Àngel Pradilla, catedràtic de sociolingüística catalana de la Universitat Rovira i Virgili i membre de la Secció Filològica de l’IEC.

El divendres 5 de novembre, la jornada se celebrarà a l’auditori del campus de la Ciutadella de la UPF. En aquesta segona jornada, hi haurà tres conferències: «Model de llengua i immersió: dificultats i possibilitats», a càrrec de Cinta Gonzàlez, mestra de l’escola Les Pinediques de Taradell; «Consciència lingüística sostenible a l’ensenyament secundari: sincronia en l’atenció de la integritat i la vitalitat de la llengua catalana», a càrrec de Puri Pinto, filòloga i professora de llengua i literatura catalanes a l’ensenyament secundari, i «Ús i qualitat de la llengua catalana a les universitats», a càrrec de Jordi Matas, catedràtic de ciència política i vicerector de Relacions Institucionals, Comunicació i Política Lingüística de la Universitat de Barcelona.

Dijous 4 de novembre de 2021, a les 18 h, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC. Divendres 5 de novembre de 2021, a les 9 h, a l’auditori del campus de la Ciutadella de la UPF

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) acollirà, a partir del 12 de novembre i coincidint amb l’inici de la Setmana de la Ciència, l’exposició «Molècules que ens han canviat la vida», organitzada per la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC. Pilar González Duarte és la comissària de l’exposició, l’equip científic de la qual compta amb Jordi Llorca i Àngel Messeguer, membres de la Secció de Ciències i Tecnologia, i amb Eduard Cremades i Fina Guitart, membres de la Junta de la Societat Catalana de Química, filial de l’IEC.

L’objectiu principal de l’exposició és transmetre als joves, d’una manera atractiva i entenedora, la contribució de la ciència en general i de la química en particular a la qualitat de vida. L’exposició aprofundeix en algunes de les molècules que han marcat un abans i un després, que han obert nous camins per a viure més i millor i que han contribuït a resoldre problemes endèmics.

El descobriment de cada molècula s’integra dins d’una perspectiva més àmplia que la mera descripció química: es donen detalls del moment històric, de les circumstàncies científiques i de la personalitat dels protagonistes del descobriment. També s’expliquen les conseqüències de l’abús o d’un mal ús d’aquestes molècules, i es fa referència a la limitació dels recursos i les matèries primeres i a la necessitat urgent de respectar i protegir el nostre planeta.

El projecte s’adreça particularment a alumnes d’educació secundària obligatòria (ESO), de batxillerat i de cicles formatius de grau mitjà (CFGM) o superior (CFGS) que tinguin coneixements bàsics de química. L’exposició es podrà visitar al claustre de l’IEC fins al 25 de març de 2022, de manera lliure o en visites guiades gratuïtes.

Paral·lelament a la mostra, la Societat Catalana de Química convocarà un concurs de vídeos amb el lema «Molècules que ens han canviat la vida». En aquest concurs hi haurà diverses categories de participació, en cadascuna de les quals s’atorgarà un premi de tres-cents euros.

Feu clic a l’enllaç següent per a fer un tastet de l’exposició «Molècules que ens han canviat la vida». Si necessiteu més informació, adreceu-vos a secretaria.cientifica@iec.cat.

Divendres 12 de novembre de 2021, a les 17 h, a la Casa de Convalescència, seu de l’IEC

Conferència «Objectius de la recerca a Catalunya»

Conferència a càrrec de Pere Puigdomènech, president de la Secció de Ciències Biològiques de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i dins el cicle Dijous de ciència 2021.

Els objectius de la recerca a Catalunya a curt, mitjà i llarg termini no haurien de ser altres que els d’assolir el nivell que li permeti contribuir a fer que la societat catalana tingui un nivell econòmic, polític i social que s’acosti a la mitjana de l’entorn europeu al qual pertany. Per a fer-ho, cal disposar d’estructures eficients de gestió en, com a mínim, tres aspectes diferents: personal, centres (incloent-hi grans infraestructures) i projectes. Qui gestiona aquests aspectes pot ser un ens públic o privat o pot ser qualsevol de les administracions que actuen en aquest moment a Catalunya (europea, estatal o catalana). Que actuïn coordinadament o competeixin pot ser indiferent per a l’investigador. El que sí que és necessari és que hi hagi una certa continuïtat, sobretot quant a personal (si volem atreure el talent necessari) i quant a la gestió dels centres, que han d’amortitzar-se suficientment. I en tots els casos calen objectius clars i regles transparents de gestió, que incloguin mecanismes d’avaluació seriosos i allunyats de clientelismes, així com una administració adaptada al funcionament de la recerca i apartada de la burocràcia innecessària i, evidentment, també un finançament suficient, del qual estem molt lluny.

Pere Puigdomènech i Rosell és llicenciat en ciències físiques per la Universitat de Barcelona i doctor en ciències biològiques per la Universitat Autònoma de Barcelona. Després d’una estada a l’Institut Max Planck de Berlín, ingressà al Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) l’any 1981 i s’agafà un any sabàtic el 2013, que passà a la Universitat de Cambridge. Del 1992 al 2013, ha estat director del Centre d’Investigació i Desenvolupament del CSIC, de l’Institut de Biologia Molecular de Barcelona (IBMB-CSIC) i del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CSIC-IRTA-UAB-UB). Ha publicat articles científics i de divulgació en revistes internacionals i mitjans de comunicació, llibres i treballs de síntesi. És membre de l’Institut d’Estudis Catalans (actualment en presideix la Secció de Ciències Biològiques), de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, de l’Academia Europaea i de l’Organització Europea de Biologia Molecular (European Molecular Biology Organization, EMBO), i també és membre estranger de diverses acadèmies europees. Ha estat president de la Societat Catalana de Biologia, del Comitè d’Ètica del CSIC, d’un panel d’Advanced Grants del Consell Europeu de Recerca (ERC), i membre del Scientific Steering Committee, del Grup Europeu d’Ètica de les Ciències de la Comissió Europea i del Consell Científic del Centre Nacional de la Recerca Científica francès. És membre del Consell Científic de l’Institut Nacional de Recerca i Tecnologia Agrària i Alimentària (INIA), del Consell Executiu de l’ALLEA (Federació Europea d’Acadèmies de Ciències i Humanitats) i del Comitè d’Ètica de l’INRA-CIRAD-IFREMER-IRD.

Organitzat per la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC.

Dijous 25 de novembre, a les 18.30 h, a la Sala Pere i Joan Coromines de l'IEC