El 3 de juny el Ple de l’IEC tria la nova Presidència, amb una única candidatura encapçalada per M. Teresa Cabré
L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) celebra el dijous 3 de juny el Ple extraordinari per a triar la nova Presidència de la institució, en unes eleccions a les quals únicament s’ha presentat la candidatura de l’actual presidenta de la Secció Filològica, M. Teresa Cabré. Cabré encapçala una candidatura amb un equip integrat per Marta Prevosti i Maria Corominas, candidates a vicepresidentes, i Àngel Messeguer, que ocuparia el càrrec de secretari general.
En el Ple d’aquest dijous, format per 284 votants entre membres numeraris, membres emèrits i presidents de les societats filials, la candidatura ha d’aconseguir majoria absoluta. Si no l’aconseguís, caldria una segona votació, que s’obriria el mateix 3 de juny, a les 19 h, i es mantindria oberta fins a les 13 h del 10 de juny. En cas que tampoc no l’aconseguís, caldria una tercera votació, prevista per a l’1 de juliol i en què la candidatura només hauria d’obtenir majoria simple.
A dos quarts de cinc de la tarda s’iniciarà el Ple amb una presentació breu del president de la Junta electoral, Francesc Fontbona, i, seguidament, la secretària de la Junta electoral, Josepa Cucó, llegirà el resultat de les votacions. En cas de ser elegida en primera ronda, M. Teresa Cabré valorarà el resultat i desgranarà el seu programa de govern.
Jornades Internacionals d’Estudi «Centenari Jordi Pere Cerdà»
Els dies 3 i 4 de juny tindran lloc les jornades del centenari Jordi Pere Cerdà, un dels poetes més importants de la Catalunya del Nord, però també un escriptor que va esmerçar bona part de la seva vida a difondre la llengua catalana a França, a preservar la tradició cultural de la seva terra i a conrear diferents gèneres literaris (teatre, conte, novel·la, memòries, articles, etc.). A cent anys del seu naixement i a punt de commemorar els deu anys de la seva mort, aquestes jornades volen homenatjar l’home i l’escriptor, conèixer millor tota la seva obra i difondre una mica més el seu llegat intel·lectual.
Programa.
Organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes, l’Institut d’Estudis Catalans i la Universitat Autònoma de Barcelona. Hi col·labora la Biblioteca de Catalunya.
Dijous 3 de juny, a les 9 h, i divendres 4 de juny, a les 10 h, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC
Torna el cicle de concerts Música al claustre de l’IEC
El dissabte 12 de juny, a les vuit del vespre, s’iniciarà al pati de la Casa de Convalescència (carrer del Carme, 47, de Barcelona) el cicle de concerts Música al claustre de l’IEC, que, en la novena edició, ofereix un conjunt de concerts que ens il·lustren sobre diferents estils d’interpretació derivats del concepte actual de recuperació i connexió. El primer dels concerts serà «Orient-Occident. Un diàleg de les ànimes», amb Jordi Savall al rebab, la viola de gamba soprano i el rabec i Pedro Estevan a la percussió.
El segon concert tindrà lloc el dijous 8 de juliol i es titularà «El piano més enllà del concert», amb Marina Rodríguez Brià, fortepiano Érard (Londres, segle XIX) del Museu de la Música de Barcelona, i Belén Cabanes, dansa i castanyoles. I el tercer concert es farà el 15 de juliol i es titularà «Villancets, tons, cantata i sarsuela, del segle XVII al XVIII a Catalunya», amb In Sana Poetica.
El cicle d’aquest any ens convida a gaudir de repertoris allunyats en el temps i l’espai, obtinguts com a resultat d’un procés de recerca sobre repertoris musicals —respectant-ne els originals— inspirats en obres i fets d’èpoques rellevants de la música a Catalunya, sovint encara desconeguts o inèdits. Aquesta recreació de músiques diverses sorgeix de la participació de tres elements creatius fonamentals: la creació sonora (compositor), la recuperació del so original i la inspiració de l’intèrpret, acotats entre els marges de tècnica històrica i llibertat.
En el primer concert del cicle, Jordi Savall, acompanyat per Pedro Estevan, amb el programa «Orient-Occident. Un diàleg de les ànimes», ens convida a participar de l’itinerari històric i cultural que ens ofereixen les relacions i els diàlegs entre les músiques de cultures mediterrànies i les nostres tradicions de l’època medieval. La recerca antropològica i musicològica aporta nova llum sobre les relacions entre esperit i cultures com a fonament del nostre propi desenvolupament musical.
En «El piano més enllà del concert», Marina Rodríguez Brià i Belén Cabanes ens transporten a l’àmbit estètic sorgit del Romanticisme, en el qual la inspiració dels compositors i intèrprets flueix bidireccionalment entre l’expressió dels sentiments propis i els de la música popular. Així, el segle XIX i el principi del segle XX gaudeixen d’un fenomen d’aproximació, del qual el públic també serà partícip, que esvaeix les rígides fronteres entre les etiquetes de música religiosa, música popular, música domèstica i música de concert, entre d’altres. Aquest fet permet als compositors expressar-se d’una manera més personal i propera a l’oient i elegir estils que abans eren considerats incompatibles: Ferran Sor i Frédéric Chopin componen valsos; Felip Pedrell, masurques, i Enric Granados, danses andaluses. Aquesta riquesa i permeabilitat s’expressa amb l’autenticitat de l’harmonia del fortepiano, instrument domèstic per excel·lència, en diàleg amb les castanyoles, instrument més popular, que s’afegien per a recolzar i intensificar els ritmes de dansa.
El concert «Villancets, tons, cantata i sarsuela, del segle XVII al XVIII a Catalunya», del grup In Sana Poetica, està dedicat a la interpretació musical i històrica dels resultats de la recerca recollida i publicada en la col·lecció «Mestres Catalans Antics», editada per Ficta Edicions i dirigida per Josep M. Gregori i Bernat Cabré, professors d’art i musicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona. El conjunt d’intèrprets, veus i instruments d’època, dirigits per Jordi Ribell, ha estat seleccionat per donar-nos una versió viva i actual d’obres recuperades del nostre patrimoni, avalada pels criteris de rigor interpretatiu compartits amb la Societat Catalana de Musicologia, filial de l’IEC.
Podeu trobar més informació al web.
Podeu adquirir les entrades aquí.
CATCAR. El món carolingi a vista d’ocell
Presentació dels primers resultats del projecte CATCAR: Patrimoni digital al servei de la innovació social. Durant l’acte, es donaran a conèixer els primers resultats del projecte de cooperació transfronterera liderat per l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Es mostrarà la plataforma virtual que acollirà la documentació d’època carolíngia i dues aplicacions digitals: una proposta d’itineraris carolingis per a dispositius mòbils i una altra de didàctica.
Organitzat per l’IEC i la Universitat de Barcelona.
Dijous 17 de juny, a les 11 h, en format dual: presencial (claustre de l’IEC) i virtual (Zoom)
Entrega dels premis de la prova Cangur 2021, organitzada per la Societat Catalana de Matemàtiques
El proper 16 de juny tindrà lloc al Palau de Congressos de Barcelona l’entrega de premis de la prova Cangur i d’un concurs de relats de contingut relacionat amb el món de les matemàtiques que es convoca en el marc del Cangur (cangur.org/relats/relats2021). També hi haurà un reconeixement de les guanyadores i guanyadors d’altres activitats de resolució de problemes que organitza la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM).
S'espera representació institucional del Departament d’Educació i hi intervindrà el president de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). En el vestíbul, els assistents podran visitar una exposició del Museu de Matemàtiques de Catalunya (MMACA) i, com a cloenda del festival, hi haurà una actuació de màgia matemàtica, a càrrec del professor Sergio Belmonte, que també és membre de l’equip del MMACA.
La Prova Cangur és una activitat matemàtica, emmarcada en la proposta que fa l’associació internacional Le Kangourou sans Frontières, que es defineix com un joc concurs en què el mateix dia (el tercer dijous de març) arreu del món molts nois i noies participen en aquesta activitat d’estímul per a demostrar que «fer matemàtiques» pot ser joiós.
Catalunya i els Països Catalans tenen representació nacional pròpia en l’associació internacional esmentada, a través de la SCM. L’any 2020 havia de tenir lloc la vint-i-cinquena edició del Cangur en català, però, a causa de la pandèmia, no va ser possible celebrar-la com a concurs. Això no obstant, molts centres van fer servir l’enunciat de les proves com una activitat didàctica telemàtica en la mateixa línia que el Telecangur (cangur.org/telecangur), web que va crear la SCM i que ha tingut més de 325.000 visites.
Per a l’any 2021 es va fer una proposta perquè els centres poguessin incloure la Cangur en les seves activitats del dia 18 de març de 2021, respectant les mesures de prevenció de la COVID-19. La resposta a la iniciativa del 26è Cangur de la SCM va ser tot un èxit. S’hi van inscriure 917 centres i un total de 93.000 concursants, repartits així en els tres nivells d’organització de la Cangur: més de 24.000 de cinquè i sisè de primària, més de 52.000 dels tres primers anys de l’educació secundària i 16.000 del que anomenem «el cangur dels grans» (quart d’ESO i secundària postobligatòria), nivell organitzatiu que altres anys reunia alumnes de diversos centres en seus universitàries.
Dimecres 16 de juny, a les 18 h, al Palau de Congressos de Barcelona
