Acte de cloenda de l’Any Badia i Margarit
L’any 2020 s’ha commemorat el centenari del naixement d’Antoni M. Badia i Margarit, filòleg i lingüista, amb l’objectiu de posar en relleu i divulgar la memòria d’aquesta personalitat, que durant més de setanta anys va desenvolupar una valuosa tasca científica amb la llengua com a eix principal de la seva vida.
L’acte s’iniciarà amb una actuació musical del Trio Claret, que interpretarà diverses peces musicals de Johann Sebastian Bach, el compositor preferit del doctor Badia i Margarit.
La benvinguda serà a càrrec de Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans, seguida del parlament de Carles Duarte, comissari de l’Any Badia i Margarit.
Després de la projecció del vídeo Any Badia i Margarit, serà el torn de Joan Guàrdia, rector de la Universitat de Barcelona, i de Toni Badia, fill del doctor Badia i Margarit.
Clourà l’acte Àngels Ponsa, consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i hi posaran el punt final dues peces musicals del Trio Claret.
L’acte, que s’emetrà en directe des de l’IEC, es podrà seguir en línia a través d’aquesta adreça: https://ja.cat/cloenda-anybadia (el codi d’accés és VZr0Lw).
Dilluns 1 de febrer de 2021, a les 17.30, en format virtual
Seminari web «Presentació de l’estudi sobre l’impacte de la COVID-19 sobre la desigualtat»
L’objectiu de la sessió és presentar l’informe que ha dut a terme recentment un equip d’investigadors de la Universitat Pompeu Fabra, l’Institute of Political Economy and Governance i CaixaBank Research, que ha iniciat un projecte pioner d’àmbit mundial per a seguir, en temps real, l’evolució de la desigualtat i el paper de l’estat de benestar.
Es tracta de quantificar com la COVID-19 ha afectat la distribució de la renda, quins col·lectius pateixen més la crisi econòmica de la COVID-19, i quins han estat els efectes de la crisi sobre la desigualtat des del punt de vista provincial.
Cal tenir present que, normalment, per a tenir dades concretes d’aquest tipus, cal esperar un o dos anys, com a mínim, ja que és extremament difícil compilar i processar les dades sobre la distribució de la renda. Aquest projecte pioner permet disposar de xifres d’una manera molt actualitzada i facilita la tasca del sector públic perquè pugui valorar millor l’efectivitat dels diferents programes d’ajuda posats en marxa.
La presentació serà a càrrec d’Oriol Aspachs Bracons, director d’Estudis de CaixaBank Research.
Organitzat per la Societat Catalana d'Economia.
Dimecres 3 de febrer, a les 18 h, en format virtual
Conferència «Verdaguer, Arús i els heterodoxos: maçons i catòlics»
Conferència a càrrec de Ramon Pinyol, president de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). La presentació la farà Joandomènec Ros, president de l’IEC. La conferència s’emmarca en la commemoració Biblioteca Pública Arús (1895-2020). Cent vint-i-cinc anys al servei del poble, que celebra el 125è aniversari de l’entitat.
L’acte es podrà seguir en directe (o veure’l més endavant) a l’enllaç següent.
Organitzat per la Biblioteca Pública Arús i l’Institut d’Estudis Catalans, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona.
Dimarts 2 de febrer, a les 19 h, en format virtual
Conferència «La conflictivització de l’educació lingüística a Catalunya»
La Societat Catalana de Sociolingüística (SOCS), filial de l’Institut d’Estudis Catalans, organitza entre el desembre del 2020 i el març del 2021 un cicle de quatre taules rodones en format virtual sobre el model lingüístic de l’educació de noies i nois a Catalunya. La idea central del cicle és fer dialogar diferents agents socials perquè aportin reflexions al voltant de la realitat i els reptes de la formació lingüística d’infants i joves del nostre país.
Hi participaran Eva Pons (Universitat de Barcelona), Pere Mayans (professor de secundària) i Àlex Gutiérrez (diari Ara). Moderarà la taula rodona Joan Pujolar i la relatora serà Maria Sabaté.
Dimecres 10 de febrer, a les 18 h, en format virtual
8è Congrés d’Energia de Catalunya (COENERCAT)
El 8è Congrés d’Energia de Catalunya tindrà lloc en unes circumstàncies en què s’han superat els límits de resistència de diferents sistemes del planeta, com l’estabilitat del clima, la salut dels humans o el manteniment de l’urani i el petroli sota control.
Els temes que es tractaran en el congrés formen part de la resiliència humana, de la col·laboració i de la formació, aplicats a un dels sistemes crítics com és el de l’energia, perquè es faciliti l’enfortiment dels teixits professional, empresarial i associatiu locals.
La formació energètica a Catalunya —en particular, la professional— ha estat menystinguda tant per la política local com per la dependència de la política espanyola. L’estament que no és públic ha estat el que ha proporcionat més formació energètica, emprant circuits no reglats. Es dona la circumstància que la formació eòlica és, junt amb la fotovoltaica, la que més apareix en la formació pública reglada, tot i que Catalunya és una de les autonomies amb menys aprofitament eòlic. La formació privada no sol incloure l’eòlica i proporciona matèries necessàries no incloses en la formació pública.
Moltes entitats privades que treballen en l’àmbit de l’energia han fet una feina necessària i eficaç que es pot considerar de resistència. L’obligació de les institucions públiques catalanes de complir amb els objectius de la Unió Europea, de l’Estat i amb els propis objectius les forçaran a actuar a un ritme accelerat que només podran fer grans empreses o consorcis, i que pot marginar les entitats privades que han iniciat la transició energètica i han pogut sobreviure.
L’objectiu del 8è Congrés és facilitar la persistència d’aquestes entitats i de les seves activitats.
Ho organitza la Societat Catalana de Tecnologia i COENERCAT.
19 i 20 de febrer, en format virtual
