Butlletí de l'Institut d'Estudis Catalans

Jornada de Santa Llúcia: «Descodificant el DNA humà. Avenços i nous reptes per al futur»

Des de la Secció Biologia i Societat de la Societat Catalana de Biologia (SCB), amb la col·laboració de l’Associació Catalana de Comunicació Científica, proposem una nova Jornada de Santa Llúcia per tal d’acostar el coneixement científic actualitzat a tot el públic, tant acadèmic com no acadèmic, que vulgui assistir-hi. Enguany, donada la situació que estem vivint, la jornada serà telemàtica per tal que tothom pugui seguir-la amb total seguretat.

Fa prop de dues dècades el camp de la biologia va experimentar un gran salt amb el Projecte Genoma Humà. El 2003 es va publicar per primera vegada la seqüència completa de nucleòtids de l’ésser humà. Aquest projecte va ajudar a descodificar el DNA humà, va permetre plantejar-nos noves hipòtesis i possibilitats de recerca i va fer que prenguessin una gran rellevància les millores que podia tenir en el camp de la medicina.

Avui, podem afirmar que conèixer la seqüència del genoma ha permès obrir noves vies d’investigació que anteriorment qualificàvem de ciència-ficció. És possible modificar la seqüència del genoma dels nostres embrions? El destí de les nostres cèl·lules té a veure amb la disposició espacial del genoma? La seqüència del nostre genoma pot predir el moment de la nostra mort? Quin paper té el genoma en certes malalties com la infecció per SARS-CoV-2? Aquestes innumerables qüestions topen, però, amb els perills socials que també pot dur la coneixença del genoma, cosa que genera nombrosos debats bioètics.

Dialogarem sobre totes aquestes qüestions i altres dubtes que puguin sorgir amb els ponents de la Jornada de Santa Llúcia.

Sessió També en temps de pandèmia, per als professionals de la salut, cuidar-se no és una opció. És un imperatiu ètic i deontològic

A càrrec d’Antoni Calvo, psicòleg i director de la prestigiosa Fundació Galatea, que s’ha fet càrrec del suport psicològic als professionals sanitaris durant tota la pandèmia.

Sessió dins el cicle «Els efectes de la pandèmia. Perspectives multidisciplinàries».

Disputatio of Barcelona 2020: «Cities, climate and pandemics: reflections from urban studies and environmental economics»

La Disputatio of Barcelona organitzada per l’Academia Europaea analitzarà les relacions entre urbanització, canvi climàtic i pandèmies. A partir del segle XX, la ràpida urbanització de la població mundial ha estat una de les tendències demogràfiques més importants del nostre temps, fet que ha influït en els temes interrelacionats de canvi climàtic i salut pública. Aquest any, el Barcelona Knowledge Hub de l’Academia Europaea (AE-BKH) ha col·laborat estretament amb l’Ajuntament de Barcelona en el seu Pla Barcelona Ciència 2020-2023, el qual ha impulsat diferents polítiques de ciència en l’àmbit de ciutat per tal d’abordar diversos temes, entre els quals hi ha la crisi climàtica actual. Per això, i tenint present la pandèmia de COVID-19 i l’impacte profund que ha tingut en l’àmbit social, l’AE-BKH ha decidit dedicar l’edició del 2020 de la Disputatio of Barcelona —una sèrie de debats que organitza anualment des de l’any 2013— a cuitats, clima i pandèmia i, per aquest motiu, el subtítol de la Disputatio és: «Cities, climate and pandemics: reflections from urban studies and environmental economics».

La sessió se centrarà a examinar el rol fonamental de les ciutats en estratègies de mitigació del canvi climàtic i del control de pandèmies com la COVID-19. La ciutat de Barcelona, com també altres metròpolis mundials, seran analitzades. Des de la urbanística i l’arquitectura, la professora Kathrin Golda-Pongratz (UIC Barcelona School of Architecture) i, des de l’economia ecològica, el professor Jeroen van den Bergh (professor de recerca ICREA a l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, ICTA-UAB) discutiran els diversos temes plantejats com a disputantes, mentre que el coordinador i moderador serà el professor Alexander Fidora (professor de recerca ICREA del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona). Tots tres són membres de l’Academia Europaea, una societat acadèmica paneuropea composta per acadèmics i científics de renom en una gran varietat de camps, la qual actualment té sis oficines situades en diferents ciutats europees, entre les quals hi ha Barcelona (AE-BKH).

El debat es farà en anglès.Trobareu més informació, com ara l’enllaç al web on s’ha de fer la inscripció per a poder accedir a la sessió via Zoom, aquí.

Dimarts 19 de gener, a les 18.30 h, en format virtual