L’IEC acull la presentació de l’edició en català de Filosofia de la tecnologia, del filòsof argentí Mario Bunge
El pròxim 3 d’octubre a les 18 h tindrà lloc a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) la presentació de l’edició en català de l’obra del filòsof argentí Mario Bunge titulada Filosofia de la tecnologia, coeditada per la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). A més de la presentació del llibre es farà una connexió telefònica amb l’autor per a parlar en directe sobre l’obra.
L’obra Filosofia de la tecnologia és una selecció de textos escrits durant el segle XX, traduïts de l’anglès i el castellà, que, des d’una perspectiva humanística, tracten aspectes que van des de la definició de tecnologia i els seus límits ontològics fins a les controvèrsies tecnoètiques. Les seves reflexions, en lloc de perdre vigència amb el temps, l’han guanyada, a causa de la relació cada vegada més estreta de l’ésser humà amb la tecnologia i la capacitat del pensament bungeà d’avançar-se a la seva època. A més d’un breu pròleg escrit pel mateix Bunge per a aquesta edició, l’economista Alfons Barceló ha prologat l’obra centrant-se en la influència de la tecnologia en l’economia i la societat. Barceló, de fet, ha traduït l’única obra de Bunge que s’havia publicat en català fins ara, el Diccionari filosòfic, editat per l’IEC el 2018. La introducció i l’epíleg, a càrrec del físic i lingüista Antoni Hernández-Fernández, contextualitzen el pensament bungeà davant dels reptes socials del segle XXI, amb un posicionament a favor d’un major esforç per part dels pensadors en l’estudi de la tecnologia i en la millora de l’educació tecnològica a les escoles des de l’ensenyament obligatori, per tal d’abordar problemàtiques socials emergents (com ara els dilemes morals en la programació de màquines, la proliferació de tecnologies militars, el ciberassetjament o l’addicció a les pantalles, entre molts altres temes).
Mario Bunge, nascut a Buenos Aires ara fa un segle, és físic i filòsof. Va fundar a Buenos Aires la Universitat Obrera Argentina, que va ser clausurada l’any 1943 per la dictadura militar. Després d’exiliar-se i recórrer diverses universitats nord-americanes i europees, es va establir finalment a la Universitat McGill, a Montreal (Canadà), on va desenvolupar la major part de la seva carrera acadèmica i on encara avui, amb cent anys, és un professor emèrit en actiu. A més de la seva recerca en física, Mario Bunge és especialment reconegut com a filòsof de la ciència i paladí del pensament crític davant de les pseudociències. Ha rebut dinou doctorats honoris causa i fou distingit amb el Premi Príncep d’Astúries d’Humanitats l’any 1982.
3 d'octubre, a les 18 h, a la Sala Pi i Sunyer de l'IEC.
Sessió de presentació de Manel Esteller Badosa
Discurs de presentació de Manel Esteller Badosa com a membre numerari de la Secció de Ciències Biològiques. El discurs es titula Epigenètica i envelliment.
7 d’octubre, a les 19.15 h, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’IEC.
Simposi Teresa Pàmies, política, memòria i literatura
Amb motiu del centenari del seu naixement, el simposi Teresa Pàmies, política, memòria i literatura vol analitzar l’extensa crònica del seu temps que va confegir.
L’obra de Teresa Pàmies (Balaguer, 1919 - Granada, 2012) reflecteix la seva trajectòria vital i la de tota una generació que va patir la guerra i les conseqüències d’una llarga dictadura. Compromesa políticament amb el comunisme, va viure exiliada a Mèxic, Belgrad, Praga i París fins que el 1971 va tornar a Catalunya, amb el primer llibre, Testament a Praga (1971). A partir d’aleshores, va col·laborar en nombrosos mitjans de comunicació i va publicar novel·les, memòries, dietaris, llibres de viatges…, sempre amb un pòsit autobiogràfic manifest i amb un compromís polític i social inequívoc.
8 d’octubre, a les 9.30 h, a la Sala Pi i Sunyer de l’IEC.
Exposició «La taula periòdica a l’IEC»
Del 14 al 30 d’octubre de 2019 tindrà lloc aquesta exposició única en la qual trobareu un recull exhaustiu dels elements químics. Dels noranta elements que es poden trobar a la Terra, n’hem triat prop de seixanta que són especialment rellevants per la importància científica, tecnològica i, sobretot, didàctica que tenen.
Hi podreu veure representats els principals grups de la taula: metalls, semimetalls, no-metalls i gasos nobles. Comprovareu per què la taula es diu periòdica. A més, durant la visita farem experiments sorprenents, veurem que les diferències de densitat entre els metalls poden arribar a ser espectaculars, parlarem de minerals que causen conflictes bèl·lics i explicarem fins a quin punt la química, la sostenibilitat i l’ecologia van de bracet. Paral·lelament, en els panells de l’exposició també podreu conèixer les dones científiques que han descobert elements químics o que han contribuït significativament al desenvolupament de la taula periòdica.
Per a realitzar el recorregut de la mostra, podeu concertar una visita per al vostre grup aula d’una durada aproximada d’una hora. L’activitat s’adreça fonamentalment als alumnes d’ESO i batxillerat, tot i que els joves de cicle superior de primària també la trobaran interessant. Consulteu tota la informació en el web de l’exposició https://exposicio-taula-periodica.iec.cat. Recordeu que, per a les visites comentades, cal inscriure’s prèviament per mitjà del formulari específic que hi ha al web.
Simposi Alexandre Galí
Amb motiu del cinquantenari de la mort d’Alexandre Galí (1886-1969), pedagog i membre de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), es revisitaran algunes de les seves aportacions educatives, que continuen vigents, amb una trobada d’una trentena d’experts per tal d’aprofundir en l’obra pedagògica d’Alexandre Galí i de debatre’n la projecció en el present.
Joandomènec Ros, president de l’IEC, participarà en la inauguració del Simposi, juntament amb Josep Montserrat, president de la Societat Catalana de Filosofia, i Xavier Besalú, membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC.
18 d’octubre, a les 9.30 h, a la Sala Puig i Cadafalch de l’IEC.
