Conferència Les mentides de la ciència
El 16 de gener se celebrarà, a les 19 h, aquesta conferència, a càrrec de Josep Clotet, de la Universitat Internacional de Catalunya.
Hi ha diversos mètodes racionals per a acostar-se a la realitat, i el mètode científic és un dels que més fruits ens ha donat a la humanitat. Aquest mètode, que col·loquialment en diem fer ciència, és una eina que ens permet acostar-nos i descobrir la realitat tangible d’una manera bastant precisa. Però la ciència està feta per homes i dones sotmesos a interessos molt variats, que, a voltes, poden mentir. Sigui per fugir de la mediocritat, per ganes de demostrar que les seves hipòtesis són certes, o per tal d’obtenir diners, els científics o les empreses que els financen poden caure en enganys més o menys clamorosos. Durant la presentació farem un repàs dels enganys més sonats, divertits i interessants des de Galileu fins a l’actualitat, amb els quals intentarem entendre per què alguns científics enganyen i com és que, malgrat tot, la ciència continua essent un mètode tan fiable de coneixement.
L’acte està organitzat per la Secció d’Ensenyament de la Societat Catalana de Biologia.
Podeu veure més informació aquí.
Conferència Física a tot arreu: fins i tot a l’òpera
El 23 de gener, a les 19 hores, Rafael Garcia Molina, catedràtic de física aplicada de la Universitat de Múrcia, impartirà aquesta conferència.
És ben sabut que la física i la música estan íntimament relacionades. Però no resulta tan conegut que en l’argument d’algunes òperes sorgeixen referències explícites a la física (i també a altres disciplines científiques). El magnetisme apareix en la divertida escena d’«Eccovi il medico» a Così fan tutte (de W. A. Mozart), mentre que la conservació de l’energia és responsable del funcionament d’Olympia (una nina mecànica) mentre canta l’ària «Les oiseaux dans la charmille» a Les contes d’Hoffmann (de J. Offenbach). L’enclusa que sona mentre s’interpreta el «Cor dels gitanos» a Il Trovatore (de G. Verdi) es pot fer servir per a parlar dels fonaments matemàtics de l’escala musical. L’emocionant «Lament de Dido», la famosa ària de l’òpera Dido and Aeneas (de H. Purcell), constitueix un magnífic preàmbul per a introduir el problema isoperimètric. E la nave va (de F. Fellini) és una deliciosa pel·lícula sobre el món operístic, en una escena de la qual s’interpreta el «Moment musical número 3 en fa menor» (de F. Schubert) mitjançant copes i botelles, que emeten so en funció de la quantitat de líquid que contenen. Aquests són alguns dels exemples del maridatge que pot establir-se entre l’òpera i la física.
Durant la conferència escoltarem fragments musicals operístics i, alhora, es faran experiments de física relacionats amb la temàtica de les escenes seleccionades. Aquesta activitat, que es pot emmarcar en el que es diu ensenyament no formal, serveix per a bastir ponts entre gent de ciències i de lletres (en el sentit més ampli d’ambdues accepcions), així com per a mostrar al públic en general com la física pot impregnar qualsevol faceta de l’activitat humana, fins i tot les sublimes creacions operístiques.
L’acte està organitzat per la Societat Catalana de Física.
Cicle de conferències de la Societat Catalana de Musicologia
El 7 de febrer s'incia el cicle de conferències organitzat per la Societat Catalana de Musicologia. Música y devoción en Barcelona (ca. 1550-1626): libros de polifonía, contextos y prácticas musicales, és el títol de la ponència, que serà a càrrec d’Andrea Puentes.
Les següents conferències són Entre la ciutat i el territori: una mirada sobre la vida musical a Catalunya cap al 1800, a càrrec de Lluís Bertran Xirau, que es farà el 19 febrer; Els arranjaments per tecla a finals del segle XVIII: discurs i consum, a càrrec d’Elena Pons, el 6 de març, i Narcisa Freixas, compositora i pedagoga, 160 anys, a càrrec d’Ester Vela López, el 19 de març.
