Notícies i actualitat
La Cobla La Principal del Llobregat va oferir un concert amb dues barítones, la del seu creador, Joan Lamote de Grignon, i la que l’IEC va construir l’any 2013 gràcies a un programa de recerca.
El claustre de la Casa de Convalescència es va omplir ahir d’un so poc habitual, però d’una calidesa captivadora, el de la barítona, l’instrument que Joan Lamote de Grignon va imaginar fa més de noranta anys i també de la seva reproducció: la barítona que l’Institut d’Estudis Catalans va crear el 2013 a través dels documents que s’havien conservat quan encara no s’havia trobat l’original i feta pels lutiers Pau Orriols i Alfons Sibila. Amb el concert Les dues barítones, el cicle Música al claustre de l’IEC va oferir una excepcional oportunitat d’escoltar les dues versions d’aquest instrument tan singular i d’escoltar les seves diferències en directe.
La Cobla La Principal del Llobregat, sota la direcció de Marcel Sabaté, va liderar aquesta trobada amb Jaume Yelo a la percussió i Jordi Campos com a barítona solista.
El concert es va desplegar en dues parts amb un programa acuradament triat per a mostrar la riquesa tímbrica i les possibilitats expressives de la barítona en un context concertístic. La primera part es va obrir amb la sardana Nupcial, de Lamote de Grignon, seguida de la sardana
El toc d’oració, de Pep Ventura. A continuació, els músics van interpretar Plany i exaltació, una obra lliure de la compositora Cleménce de Grandval, dividida en dues parts amb arranjaments de Sabaté. A «Plany», la barítona es va moure sobretot en registre greu, mentre que a «Exaltació», una peça a tempo allegro, es van explorar les possibilitats més virtuosístiques de l'instrument. La primera part va cloure amb Travessant el blau, una havanera de Jordi Molina, en què la barítona de l’IEC va protagonitzar fragments de força dificultat tècnica com a solista.
La segona part es va iniciar amb Obrint camí, d’Enric Ortí, seguida de la sardana El somni d’una albada, de Dani Gasulla. Amb la peça de 1918 El cavaller enamorat, de Joan Manén, es va recuperar la cobla original, una sardana curta i concisa.
La Cobla La Principal del Llobregat va finalitzar amb l’obra en tres moviments d’Ivan Joanals, Gestacions barítones, que integra «Concebiment», «Embrió» i «Naixença» i, com a bis, els músics van interpretar la sardana A la forja d’un nou so.
La barítona, un instrument per a cobrir tots els registres de la cobla
Joan Lamote de Grignon va concebre la barítona per a cobrir tots els registres d’una cobla que, a diferència de l’orquestra simfònica, trobava «desequilibrada». Segons Lamote de Grignon, la cobla es quedava curta de greus i és per això que va proposar la construcció d’una xeremia «baríton» en fa. Arran d’aquesta inquietud sorgeix aquest instrument cosí germà de la tenora i el tible, però més greu. L’Institut d’Estudis Catalans va entomar el repte de crear la barítona, que va veure la llum l’any 2013, gràcies al programa de recerca «Disseny d’una xeremia barítona ―baríton― que complementi el tible i la tenora», dut a terme per la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, iniciat el 2008, sota la direcció de Joaquim Agulló.
Investigacions posteriors han revelat que l’instrument ja s’havia arribat a construir, i tot indica que va ser estrenat per la Banda Municipal de Barcelona a començament de la dècada de 1930.
En aquest segon concert del cicle Música al claustre de l’IEC, la recerca, la tradició i la innovació van dialogar amb elegància a través d’un instrument que, malgrat el seu registre greu i el seu caràcter discret, va parlar amb veu pròpia.
El pròxim concert anirà a càrrec de De Canendi Elegantia, amb un programa dedicat als mestres montserratins dels segles XVII i XVIII. La vetllada serà el 25 de setembre i les entrades ja es poden adquirir a través d’aquest enllaç.