VOGIR v. n.
Voltar, rodar, contornar.
"... e posaren se cent homens a l argue e començaren molt fort a vogir." Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. XCII
"... e tots los del camp dormen e reposen hi ell vogeix e cerca tot lo camp, e moltes voltes ve ab la pluja a l esquena..." Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CXXIII
"... e prestament les galees, e coques, e tarides riu amunt pujaren tro prop la ciutat, que u fo vogida bellicorosament per una banda e altra de la gent del Comte..." Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 19
 VOGIR v. a.
Voltar, rodar, contornar.
"A totes hores ses belles hores historiades e ben pintades, ............................. ............................. arreu los metres, fingint legia, los ulls vogia de ça y de lla;" Roig, Jaume Spill 3.995
"... se n va tornar a embarcar, e anaren vogint la ylla de Maylorques tro que n trobaren loch per poder traure la gent a terra..." Boades, Bernat Feyts d'armes de Catalunya (falsificació) cap. 24
"E semblantment feu de la illa de Iviça qui es a LX milles prop de la illa de Mallorques, e cascuna es bona illa e honrrada, e cascuna voge C milles, e cascuna era molt be poblada e de bona gent de moros." Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. VIII
 VOGIR-SE v. refl.
Girar-se, tombar-se, voltar-se.
"... e per mig tenia hun pern que la cadira se podia voltar entorn, e alt seya la savia Sibilla molt riquament abillada... e continuament a totes parts se vogia..." Martorell, Joanot Tirant lo Blanch cap. CLXXIII
 |  |  |