HONTA, [ONTA] s.

Vergonya, oprobi.

"No ages cura si algu te per foll: qui s vulla te fara honta e injuria."
Flors de les Epístoles de Sèneca LXXI

"... dix Saul a son scuder: -Auciu me ans que vinguen mos enemichs que pendrien me e farien me moltes hontes e desonors..."
Serra, Guillem Gènesi d'Escriptura Con lo rey Saul fo desbaratat

"Vehent tals ontes,
perdiçio,
destrucçio
tant manifesta,
altre no m resta
esperiment."
Roig, Jaume Spill 3.000

HONTAT, ADA adj.

Ahontat, ada; avergonyit, ida.

"Plora, car ffe sta mes ontada que onrada."
Proverbis de Salamó MS. n. 216, f. lxxxv, a. Bib. Univ. València