Vocabulari Lluís Faraudo de Saint-Germain
INICI 
Cerca per entrada
Cerca per mots de la fitxa
coincident
començada
que contingui
acabada per
cerca
    1 de 1    (9 registres)
veure  Cendra (Girar en ___)
veure  Cendra (Ofici de la ___)
veure  Cendra clavellada
veure  Cendra clavillada
veure  Cendra morta
veure  Cendra viva
veure  Cendra, [çendra]
veure  Cendrada
veure  Cendrada, [çendrada]

CENDRA (GIRAR EN ___) fr.

Reduir a cendra; cremar, destruir totalment, completament.

"... tan gran destruccio e perdicio esdevench en lo mon; es a seber, que tants Reys e Princeps moriren de mort bellicosa, e aytal e tan gran Ciutat com era la gran Troya fo girada en cendra, ..."
Conesa, Jaume Històries Troyanes 353


CENDRA (OFICI DE LA ___) fr.

Ofici religiós del dimecres de Cendra, primer dia de Quaresma.

"Lo dimecres a .xxviiij. dies del mes de febrer e primer dia de Quaresma, per ço com hi havia baxeist, lo senyor infant, reebut a reverentia de Deu lo offici de la cendra, e sabut clarament que los enemichs venien... ordena que l noble En Francesch Carroç romangues per guardar ab les galeres les naus e altres veixells, e semblantment la host..."
Rei Pere del Punyalet Crònica (Rei Pere del Punyalet) (ed. Coroleu, 1885) cap. I, 29


CENDRA CLAVELLADA un. pluri.

Cendra feta de les mares o solatges del vi secat, premsat i calcinat.

V.
cendra clavillada.

"Quintar de cendra clavellada, .ij. dines."
Costums de Tortosa lib. novè, rúbr. XIX, I, De les leudes


CENDRA CLAVILLADA un. pluri.

Cendra feta de les mares o solatges del vi secat, premsat i calcinat.

V.
cendra clavellada.

"Quintal de cendra clavillada donet duos denarios."
Rei Jaume I Privilegis de València priv. 14, f. 15, 4


CENDRA MORTA un. pluri.

Cendra que cova caliu apagat de poc.

"... e puys posa la en lo alar ben calt e gita hi cendra morta e calda, e apres ages molt caliu que gits desus, e mit n i tant tro que t sia vigares que sia cuyta..."
Llibre de Sent Soví MS. n. 216, f. cxxvij, c. Bib. Univ. València


CENDRA VIVA un. pluri.

Cendra calenta amb brasetes de foc molt petites barrejades entre mig; caliu.

"Es menester que prengues perdius que les plomes be, e, com sien ben plomades e netes, met les entre dues sendres vives, e quant hi hauran estat tant com dir un pater noster trau les ne e fes les belles de tot e met les en ast e vajan al foch a rostir..."
Nola, Robert de Art del coch Potatge de Almadroch


CENDRA, [ÇENDRA] s.

Pols residual de la combustió d'un cos orgànic.

V.
cenra.

"... de lenya se fa cendra, roman res?, hoc, la lenya en la cendra. Axi queucom hi roman de allo mateix: axi es en tota mutacio."
Ferrer, Vicent Quaresma 69, XLVII

"Tenir malvolença çelada en lo cor es axi com amagar la brassa en la çendra."
Bonsenyor, Jafuda Sentències morals f. 91 v, col. 2


CENDRADA s.

Cendra que serveix per a fer bugada.

V.
cenrada, ciment.

"... e la muller, qui feya bugada, o justada, pres de la cendrada bullent ab .iŞ taça, e per la finestra de la casa gitave n sobre lo cap del leo, en tant que tot lo cap li escalda..."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià CV


CENDRADA, [ÇENDRADA] s.

Emplastre de cendra i matèries medicamentoses aplicable al cos de l'home i dels animals.

"E can la çendrada del titimal es dada a beure ab aygua, somou lo vomit..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 90, a

"no febreiau
ni sera res, de fredor es:
sobreposada,
cuyta n cendrada,
madexa crua
lo vent desnua;"

Roig, Jaume Spill 8.160

"... pero guardau que li n tragau sanch amesuradament segons la gruxa e la edat de la mula. Enapres ffeu la batre ab cendrada les cames."
Dieç, Manuel Llibre de Manescalia cap. XXVI


torna a dalt