Fitxa Dubtosa BADA s.

Guaita, guardià, vigilant.

"tostemps ab bades
e secrets patges,
o larchs viatges,
no sens espies,
o fiscalies,
a rebre actes:"
Roig, Jaume Spill 548

"... com lo dit castell sta en gran guarda de tot aquest terme e que es gran benefici de aquesta vila star bada en lo dit castell e vuy ell no ha manera de poder n i tenir: reporten (??) en lo present conseyll que lls hi placie provehir, car no facen compte que ell hi tingue bada ni face los avisos e senyals que fets ha fins aci."
Consell de la vila de Cervera 15 de març de 1464

BADA (DE, EN ___) mod.

En bades, debades.

V. bades (De ___), bades (En ___), debades, embades.

"E vullats la pausar
La ceyla que us ay dada,
Car tot seria n bada
Cant fariets de be
Si doncs ceyla de fe
No avets neta e pura,"
March, Pere L'arnès del cavaller 1.158

BADAFIÓ s.

Marítim. Cap de corda prima i curta per aferrar la vela plegada a la verga.

V. Cp. el cast. guadafiones, trabes per als cavalls..

"E lavors los cordons he badafions ab que liguen la vela en la entena flameien a la presencia del vent com sien de color vermella posats en la sobirana part de la vela."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Medea, p. 338

"Item, sexdecim maços de badafions de boneta."
Capmany, Antoni de (editor) Armament de la coca "Sent Climent" Col. diplom. CCLXXX

BADALL s.

Acte de badallar.

"com aquell feu
ulls obriràs,
badallaràs
tu set badalls,"
Roig, Jaume Spill 12.324

"Sent Agosti, fins al derrer badall que li ysque la anima, preyca tots temps..."
Ferrer, Vicent Quaresma 162, XXVI

BADALL (GITAR LO DARRER ___) fr.

Expirar, morir.

"...e cellavos com fon al punt de la mort, com gitas lo derrer badall, se metes a trencar les sanctes leys de familiaritat e d amistat..."
Canals, Antoni Valeri Màximo 2.055

BADALLAMENT, [BADAYLAMENT] s.

Acció de badallar, badall; i per extensió l'entreobrir-se amplament una massa de terra, d'aigua.

"...la qual con ab gran fatigacio per la mar hagues molt discorregut, finalment per los badaylaments de la mar descosida en la carena, e les taules rompudes, entra sse n en lo fons de la mar."
Conesa, Jaume Històries Troyanes lib. IX, 3.582

BADALLAR v. n.

Respirar obrint convulsivament la boca.

"Per res del mon no badalls en taula, o si a ffer se cove, cobrit la bocha e sens clamor e brogit. Alscuns homens bestials cant badallen giten un gran crit qui es fort orreu e leig entre persones de vergonya."
Eiximenis, Francesc Terç del Crestià

"...badalle la mar e tota plena de bogues llance spumalls, e la arena somoguda puge alt e veia lo cel..."
Rubió i Lluch (editor) Curial e Guelfa III, 16

"Digna cosa es, senyer, que vos no exoescats los homens ergullosos de lurs pregueres, car dementre que us preguen, ja no faran sino badallar e estenilar..."
Llull, Ramon Llibre de Contemplació 9, cap. 92

"com aquell feu,
hulls obriras,
badallaras
tu set badalls,"
Roig, Jaume Spill 12.324

BADALLAT, ADA adj.

Entreobert; esbadallat.

"...les narils badallades surbien de senyer brogit per grans sorbiments e uberts poaments d aygua..."
Vilaragut, Antoni de (traductor) Les Tragèdies de Sèneca (atribució falsa a Vilaragut) Ipolit e Phedra, p. 459

BADANC, [BADANCH] s.

Badenc.

"... e si n i hach qui s i acordaren que hom las menas, si no fos .j. prom vel vestit d un badanch de religio que dins entra apres sopar..."
Sant Grasal MS. G. Reixach, f. 10

BADAR v. n.

Embadocar-se.

"Planyer sse deu / lo bo, com no te loch
d executar / sa famosa virtut,
e que l poblas / se trobas sort e mut,
anant badant / a [a]lgun bestial joch."
March, Ausiàs Obres d'Ausiàs March 445, ed. Pagès - CVI

BADAR v. n.

Estar girat, orientat vers; mirar vers.

"... jo faria fer un litet aci en lo porxo, sobre la cambra de mon pare, qui bada sobre lo jardi..."
Decameron jornª 5ª novª 4ª

BADAR v. n.

Guaitar amb admiració nícia; embadalir-se.

V. Cp. l'ital. Badare.

"E l infant ne va e fo en la ciutat e vehe les dones e bada e mira aquelles..."
Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum t. V, f. 88

"Axi matex de vosaltres cavallers e fills de grans homens, e estaran per plaçes e per taules e puix anar badan per ciutat a les finestres cobejant dones e donzelles."
Ferrer, Vicent Reportationes Sermonum t. IV, f. 209 v

"... e esdevenc a una aygua on estava a la riba gran re d omens qui badaven un home qui era negat en l aygua."
Llull, Ramon Blanquerna 2, cap. 87

"Aquell qui va per lo vent, badant deça e della, los peus del qual se muden seguint les delectacions carnals lla hon ne van..."
Canals, Antoni De Providència cap. sisè