L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS:
EL SALT QUALITATIU QUE CAL FER ARA
 

Senyors membres de la Junta Electoral, benvolguts col·legues,

L’Institut d’Estudis Catalans és la més alta institució cultural i científica del nostre país. Gairebé centenari, l’Institut ha de respondre com cal, en cada moment, a les tasques que li han estat encomanades, i també als nous reptes que van sorgint constantment dins l’àmbit de la nostra nació. Estem immersos en un procés de canvi històric intens, sense precedents, amb conseqüències de gran abast per a la societat catalana. Això obliga l’Institut, la nostra corporació acadèmica, a encarar l’esdevenidor amb eficàcia, rigor i optimisme, tot mantenint la fidelitat a l’esperit que inspirà Enric Prat de la Riba a l’hora de crear-lo.

El nostre darrer president, Josep Laporte i Salas, havia entès del tot l’abast d’aquestes idees. La seva sobtada desaparició ha aconsellat el seu equip de govern a continuar la seva tasca, en la qual hem participat amb l’entusiasme i la dedicació que coneixeu. Els suggeriments i les peticions abundants que he rebut de membres de totes les seccions per a presentar la meva candidatura a les eleccions d’una nova presidència i un nou equip de govern han fet que ara us demani el vostre suport. Amb convenciment i amb modèstia alhora, crec que les tasques acomplertes i els guanys aconseguits per l’equip de govern, els dos darrers anys, en els àmbits més diversos, em permeten d’afrontar un nou mandat amb il·lusió, força i optimisme assenyat.
D’antuvi, ens sentim satisfets d’haver sabut redreçar alguns dels aspectes de la situació que ens neguitejaven i que preocupaven també la immensa majoria dels membres, quan fa dos anys entràrem al govern de l’Institut. Problemes com ara la manca d’un clima d’harmonia, que tan necessari és en una casa com la nostra, una gestió administrativa poc eficaç, una situació econòmica preocupant, una distribució opaca de la informació, unes infraestructures informàtiques i comunicatives obsoletes ens esperonaren perquè els intentéssim resoldre. Ho hem aconseguit, si no del tot, sí que en gran part.

Certament, dos anys són un període molt breu, i és per això que resta encara molta feina per fer en els àmbits assenyalats i en els que tot seguit assenyalaré. I així, a partir de les fites aconseguides, us proposaré ara un programa. Estic convençut que les propostes que us faig són les que més escauen tant al present com a l’esdevenidor immediat de l’Institut.


(1) L’Institut, acadèmia d’acadèmies
L’Institut és una acadèmia d’acadèmies, tal com ho va preveure Enric Prat de la Riba. Al cap de cent anys, aquesta idea inicial continua essent productiva, més que mai, per a dur a terme els objectius fundacionals, tant els relatius a la llengua i la cultura catalanes com els relatius a coordinar, planificar, assessorar i acomplir la recerca.

L’Institut, en conjunt, no pot perdre mai de vista el valor afegit de l’acció mancomunada, transversal i multidisciplinària de les diverses unitats que l’integren i l’enforteixen. En tant que conjunt d’acadèmies, l’Institut ha d’assumir la funció d’assessor científic habitual del Govern de la Generalitat i del Parlament de Catalunya a l’hora de preparar dictàmens sobre els grans temes d’interès nacional, com ara la llengua, els recursos naturals, l’energia, el medi o el patrimoni artístic i cultural. Ha de dur la iniciativa en aquest terreny, però hauria d’atendre també les consultes que les màximes instàncies polítiques i legislatives del país li vulguin formular sobre temes de llengua, cultura, ciència i tecnologia.

La preocupació per aquesta responsabilitat dugué recentment el Consell Permanent i l’equip de govern a preparar una declaració institucional, amb el títol de L’ús social de la llengua catalana, i se’m confià la presidència de la comissió redactora, en la qual van participar membres de totes les seccions. El document fou aprovat recentment pel Ple de l’Institut. L’equip que ara es presenta continuarà tenint cura d’una manera prioritària d’aquesta dimensió vital de la nostra activitat.

L’Institut és també l’acadèmia de la llengua catalana. Conscients d’aquesta realitat, l’equip que es presenta continuarà fent seves, plenament, les aspiracions i les tasques fonamentals de la Secció Filològica de l’Institut, a la qual donarem suport amb tot l’entusiasme que es mereix. La defensa de la unitat de la llengua catalana i el foment del seu desenvolupament normal davant les amenaces que pateix en el món modern i en el nostre entorn immediat són un afer absolutament prioritari per a l’Institut.

Un exemple paradigmàtic d’actuació mancomunada dins la nostra institució és la responsabilitat legal de l’Institut d’«establir i actualitzar la normativa lingüística del català», una responsabilitat que recau plenament en la Secció Filològica, però que és enriquida per les aportacions de les altres seccions. La potenciació dels treballs sobre la llengua, el diccionari i la gramàtica normatius, i de les actuals oficines de gramàtica, lexicografia i onomàstica constituiran una prioritat de la nostra acció de govern.

Les societats filials com a prioritat. Les nostres filials han estat una preocupació destacada en les activitats del passat equip de govern. Ho continuaran essent encara més. Tot just hem augmentat el suport financer i logístic a les filials. Abans ja hi havíem establert un diàleg fluid, amb reunions informals i també formals. El nombre, estatutàriament limitat, de membres de les seccions, combinat amb la forta penetració que tenen les filials, tant en la societat civil com en la comunitat científica, fa que aquestes siguin determinants en la tasca de vinculació de l’Institut amb tota la societat catalana. Un fet que l’equip que ara es presenta tindrà força present.

Els criteris que ens guien i ens guiaran en aquesta matèria són:

Potenciar les iniciatives de les societats filials, fomentar-ne la tasca científica i esperonar-ne la participació en les tasques de l’Institut.

Augmentar el suport a la programació, la promoció, l’extensió i la difusió de les activitats de les filials i a les resolucions de la Comissió de Societats Filials.

Refermar les relacions acadèmiques i científiques entre les societats filials i les seccions.


(2) L’Institut i la recerca científica
L’equip de govern que encapçalo i que ara us demana la confiança té la ferma intenció de continuar eixamplant i refermant les tasques de recerca de l’Institut, especialment en els camps que li són propis com a acadèmia nacional, per tal de convertir-lo en un centre de referència per a la cultura catalana a escala internacional.

Ens comprometem a donar suport als projectes de recerca en curs i a impulsar-ne de nous. És precisament per això que l’Institut continuarà fent plenament seus projectes com ara el Diccionari del Català Contemporani, l’Atles Lingüístic del Domini Català, la Catalunya Carolíngia, el Corpus Vitrearum o la Flora i cartografia de les plantes i la vegetació. Aquests exemples, al costat d’altres menys dilatats en el temps però amb la mateixa qualitat reconeguda, han de rebre tot el suport que mereixen, com a nuclis neuràlgics de la nostra responsabilitat d’ésser dipositaris també d’autoritat científica.

Per tal d’assolir encara més el lloc que ens correspon en el món de la recerca científica i la cultura superior, cal que l’Institut doti les seccions de més recursos per tal d’augmentar el nombre de programes de recerca. A més a més, proposem crear, dins la secretaria científica, una unitat de suport continuat a la realització i la difusió de la recerca de les seccions, de les delegacions i de les societats filials.

També caldrà incrementar les relacions científiques amb les universitats, especialment amb les de la xarxa de l’Institut Joan Lluís Vives, i amb institucions científiques de caràcter internacional. Caldria reconsiderar la relació amb el CSIC i estrènyer els contactes amb els seus representants.

Considerem, a més, que no podem restar absents en la preparació de la llei catalana per al foment de la ciència i la tecnologia. Cal que aquesta llei reconegui plenament la capacitat investigadora de l’Institut. Estarem amatents pel que fa a aquesta qüestió.


(3) L’Institut i la societat de la informació
En el futur immediat bona part de la recerca bibliogràfica es farà només a partir de les publicacions accessibles per xarxa. La disponibilitat de continguts de qualitat en sistemes d’accés remot, encara que tinguin un ús minoritari o especialitzat, qualifica positivament la llengua en què es redacten, la cultura a la qual pertanyen i la comunitat científica que els genera. Alhora, reforcen l’ús social de la llengua i la cultura corresponents.

Dins el creixent procés de mundialització, la cultura catalana és petita. Tanmateix són molts els països semblants al nostre que han adoptat una política adequada per a assegurar-se, a mitjà i llarg termini, la presència a Internet. L’Institut espera la futura llei del Govern català sobre implantació, regulació i planificació de l’anomenada societat de la informació, però mentrestant no pot restar aliè a tots els canvis propiciats per les tecnologies de la informació i la comunicació.

L’Institut es troba potencialment en una bona posició, amb el seu patrimoni de bases de dades lexicogràfiques. Tanmateix, cal avançar vers un pla explícit i sistemàtic de creació, difusió i preservació de recursos digitals, tant els de factura pròpia com els que li puguin encarregar les administracions, com a institució acadèmica profundament lligada a la cultura del país i per la seva neutralitat, sense cap paral·lel en les instàncies acadèmiques catalanes.

Hem estat conscients d’aquest fet des del primer moment. Fou amb aquest convenciment que, malgrat les migrades disponibilitats econòmiques inicials, començàrem a posar les bases sòlides de la nostra participació en la societat de la informació i del coneixement, tot reorganitzant el Servei d’Informàtica, que avui funciona amb una productivitat ben palesa. Hom creà un portal de revistes de l’Institut, d’accés obert, que ha esdevingut ja un referent important de la nostra llengua dins Internet. També hem remodelat el web, amb una nova gestió del seu contingut, per tal que, progressivament, es transformi en un «web de coneixement», on es reflecteixi, organitzadament i jeràrquicament, l’activitat i els resultats de la recerca produïda per l’Institut. Hem creat, a més, un butlletí electrònic que permet fer arribar setmanalment a tota la nostra corporació acadèmica, que aplega milers de persones, les activitats de les seccions i de les societats filials. Totes aquestes iniciatives han contribuït a cohesionar l’Institut i a fer que la informació hi circuli d’una manera més àgil. Ens comprometem a continuar en aquesta línia d’actuació, que considerem prioritària.

Hem participat activament també en la consecució d’un domini ‘.cat’ per a la llengua i la cultura catalanes a Internet. Continuarem treballant per normalitzar la presència digital de la nostra comunitat nacional en el món de la informació.


(4) La presència territorial
La presència social i territorial de l’Institut mereix una atenció constant. Els canvis històrics intensos, ràpids i profunds als quals he al·ludit al principi ens obliguen a ésser especialment curosos amb la nostra implantació territorial. La millor manera d’ésser ben presents arreu dels Països Catalans és que tota l’activitat científica i cultural de l’Institut s’integri territorialment.
L’Institut ha de descentralitzar progressivament algunes de les seves activitats cap a altres indrets dels Països Catalans. Cal aprofitar l’ajuda que li han ofert o li puguin oferir altres institucions de fora de Barcelona per a dur a terme conjuntament i de manera coordinada activitats acadèmiques de tota mena que s’adiguin amb el tarannà de l’Institut. Caldrà, doncs, dotar progressivament les seccions i les societats filials de més recursos de lliure disposició perquè duguin a terme activitats acadèmiques fora de la seu principal de l’Institut.

L’equip que encapçalo vol intensificar l’activitat de les delegacions de Perpinyà, Castelló i Lleida i augmentar els lligams institucionals en les seves respectives àrees d’influència. També vol prosseguir els contactes iniciats amb la mateixa intenció a Alacant, a València i a les Illes. Per tal de fer rendible aquesta línia d’actuació, hom dotarà les delegacions amb una programació estable d’activitats i amb mitjans tècnics i humans.

En un altre àmbit, el nostre equip emprengué des del primer moment tot un programa de visites dels rectors de les universitats del nostre domini lingüístic i els seus equips a la nostra seu, a fi que ens coneguessin més estretament, i en les quals han participat els membres del Consell Permanent. Hom hi ha presentat les activitats de recerca i les publicacions de l’Institut. El resultat ha estat molt satisfactori. Aquesta iniciativa ha tingut uns efectes ben palesos, en forma d’acords per a convenis. L’equip que es presenta vol consolidar i eixamplar aquesta tasca, que ha tingut un començament tan prometedor.


(5) La dimensió internacional
La projecció internacional ha estat una altra de les prioritats de l’equip de govern durant els darrers dos anys. Féu esforços especials perquè la Unió Acadèmica Internacional, a la qual pertanyem des del 1922, celebrés l’any passat la seva assemblea anual a la nostra seu. En aquesta assemblea es decidí que la coordinació d’un dels nous programes de recerca de la Unió Acadèmica, d’abast mundial, fos assignat al nostre Institut. L’execució del programa depèn ara del finançament de l’European Science Foundation.

L’Equip continuarà potenciant la participació dels membres de l’Institut en projectes i equips internacionals de recerca. Treballarà per refermar la presència exterior de les societats filials i cooperarà amb els organismes governamentals de projecció i difusió internacional de la llengua i la cultura catalanes.


(6) Les publicacions
Les publicacions de l’Institut són un referent –en llengua catalana- en molts camps del coneixement. Això no vol dir que no calguin polítiques de millora de les nostres publicacions, tant en la correcció i la qualitat lingüístiques com en el disseny. Hem de racionalitzar-ne els estocs mitjançant la impressió digital o l’edició electrònica, d’acord amb la natura dels respectius continguts. Creiem, doncs, que ha arribat el moment que l’Institut tingui una unitat funcional i organitzativa que integri totes les fases del procés editorial de les nostres publicacions, des de la correcció dels originals fins a la difusió de les edicions, i que vetlli per la racionalització dels recursos, per la utilització eficient de nous formats i pel compliment de les recomanacions de la Comissió de Publicacions.

L’accés electrònic recent al nostre fons de revistes ha constituït un pas espectacular i substancial. També en aquest terreny s’ha produït un salt qualitatiu. L’esforç continuarà: l’Institut no es pot permetre el luxe de perdre un sol pas en el procés d’incorporació a les noves tecnologies de la informació i la comunicació. L’accessibilitat de la societat –i especialment de la comunitat acadèmica- al nostre patrimoni científic, tant de dins com de fora de casa nostra, és cabdal i necessària. Si no som accessibles, no hi som. Si no hi tenim accés, tampoc no hi som.


(7) La projecció social i la comunicació externa
Tot el que hem anat dient ha d’estar sustentat per una acció comunicativa ben estructurada, programada i diversificada: per una política comunicativa basada en la difusió del coneixement i en l’alta divulgació científica, en els resultats de recerca generats per l’Institut, però sense deixar de banda altres temes d’interès general. Per a garantir a l’Institut la projecció social que es mereix, proposem la creació d’una unitat de comunicació que cobreixi les tasques d’informació interna i externa de les activitats de l’Institut, de les seccions, les societats filials i les delegacions. La propera celebració del centenari de l’Institut fa més urgent encara aquesta mesura.


(8) El centenari de l’Institut
Des del primer moment, l’equip de la nostra candidatura tingué ben present la data del 2007, tot i que queia fora del seu mandat. Sentírem la necessitat de coresponsabilitzar-nos en la preparació d’un esdeveniment d’aquesta magnitud. El Consell Permanent, arran d’un suggeriment nostre, creà una comissió preparatòria, coordinada pel vicepresident Antoni Riera i Melis. L’esmentada comissió ha treballat fins ara amb notable eficàcia. El nou equip que surti de la decisió dels membres de l’Institut n’haurà de continuar la feina per a celebrar d’una manera adequada aquesta fita cabdal de la nostra història immediata.

Un esdeveniment d’aquesta transcendència ha d’ésser aprofitat al màxim per la nostra corporació, tot defugint la nostàlgia, l’autocomplaença i el pessimisme davant les dificultats de l’esdevenidor. Científicament, el centenari pretén suscitar una reflexió serena i profunda sobre diversos aspectes de gran interès per al món acadèmic i per a la societat dels Països Catalans. Volem reflexionar amb rigor: no solament d’on venim i què hem fet, sinó també cap a on anem. Per a assolir aquests objectius demanarem la col·laboració d’estudiosos qualificats, tan de casa nostra com de l’estranger.

El centenari deixarà tot un seguit de publicacions que aportaran informació molt valuosa, per a adaptar l’Institut als reptes de la societat del coneixement, de la mundialització i de la preservació de la diversitat, tant la biològica com la cultural i la lingüística.

El millor guany hauria d’ésser, tanmateix, que la societat catalana i les seves institucions de govern, com a conseqüència de l’esforç científic i comunicatiu desplegat, assumissin definitivament que l’Institut és l’acadèmia nacional del nostre país i en reclamessin les funcions que arreu són pròpies d’aquestes entitats, aportant, però, els recursos suficients per a complir-les.


(9) Les relacions internes
Millorar les relacions internes és una tasca important –i a la llarga molt rendible- en qualsevol institució acadèmica. Quan l’equip anterior assumí les seves responsabilitats al front de l’Institut, la situació entre el personal era tibant, com a conseqüència d’una gestió arbitrària. El canvi de gerent va contribuir força a tranquil•litzar els ànims.

L’equip anterior ha estat, doncs, un element decisiu en l’establiment de l’atmosfera de cordialitat i comunicació fluida que avui impera a la casa. Volem que aquesta situació tan positiva es mantingui. És fonamental que els criteris de concòrdia interna, de comunicació oberta i transparent i de cordialitat esdevinguin un tret predominant de l’Institut.

El nostre equip de govern es compromet a prosseguir en aquesta línia d’actuació, que garanteixi el poder adquisitiu del personal, en potenciï la formació i n’estimuli la dedicació. Es compromet també a dissenyar un organigrama detallat de competències i deures, que aclareixi els criteris de promoció i a continuar el procés de racionalització dels sistemes de treball, per tal d’estalviar recursos i incrementar la productivitat.

Nous serveis per als membres de l’Institut. No podem ignorar que les necessitats assistencials dels membres no solen estar sempre cobertes per altres institucions. Això ens obliga a continuar explorant les possibilitats reals per a arribar a establir una residència de membres o fins i tot a cercar uns lligams sanitaris o d’altra mena per al benestar dels que els hagin de menester, sempre, estrictament, en la mesura que els nostres recursos ens ho permetin.


(10) La sostenibilitat econòmica de l’Institut
Per a acomplir amb dignitat i eficàcia les seves tasques, l’Institut necessita un volum important i creixent de recursos econòmics. Tanmateix, l’equip de govern anterior es va trobar amb un Institut endeutat pel retall unilateral de l’aportacións públiques i per una gerència poc professionalitzada.

L’equip canvià de gerent i renegocià les aportacions econòmiques dels poders públics. Així, la Diputació de Barcelona lliurà de cop tres anualitats que romanien pendents. Es desplegaren esforços discrets per a desbloquejar la subvenció del Ministeri de Foment, sense resultats, però alhora es va incrementar l’aportació del Govern de Madrid mitjançant la presentació de més projectes de recerca al Ministeri d’Educació i Ciència. Tot i treballar durant dos anys amb pressupostos prorrogats, aconseguírem augmentar les partides de recerca de lliure disposició de les seccions i la gestionada per la Secretaria Científica així com crear l’Oficina de Gramàtica. Tot això es feu amb els recursos estalviats amb la millora de la gestió introduïda pel nou gerent. La Generalitat consolidà totes les partides econòmiques provisionals, incrementà la subvenció del 2004 per a finançar el renovament informàtic i de recerca, i ens oferí un contracte programa per a quatre anys, les negociacions del qual estan força avançades. El canvi de govern a Madrid ens ha permès liquidar d’un sol cop el deute de Foment i estalviar els recursos corresponents.

L’equip que es presenta es compromet a prosseguir en aquesta direcció, que ha donat ja resultats tan palesos. Aconseguirem un sistema de finançament més racional encara, mitjançant la signatura de l’esmentat contracte programa per quatre anys amb la Generalitat que permeti programar les inversions i les despeses corrents.

Consignarem més recursos a la recerca, tot respectant l’autonomia de les seccions. Fomentarem les activitats de les societats filials i assignarem més recursos a la Secretaria Científica, per tal que pugui donar un suport més eficaç als equips i als programes de recerca. Esmerçarem recursos en la millora del servei informàtic i en la correcció de textos, i també en el servei editorial.

Assumirem els costos d’un increment qualitatiu i quantitatiu de les edicions periòdiques i no periòdiques, amb la potenciació de les edicions digitals. Incrementarem les partides corresponents a les delegacions de l’Institut. Garantirem el poder adquisitiu dels salaris del personal i finançarem els programes de perfeccionament. Finalment, per a diversificar les nostres fonts de recursos sense comprometre la independència de l’Institut, estudiarem detingudament la creació d’una fundació que ens permetès captar nous recursos privats i públics.


* * *
Tenim al davant, benvolguts col·legues, una tasca engrescadora, plena d’objectius, que l’equip que es presenta, que per mi és un honor encapçalar, vol acomplir. Ens omple un esperit de treball i de dedicació entusiasta a l’Institut. En el meu cas, em plau dir-vos que la meva condició acadèmica em permet dedicar-me a partir d’ara exclusivament a l’Institut, la qual cosa sens dubte no pot ésser sinó un avantatge substancial per dur a terme el programa que us he exposat. L’equip que avui es presenta compta, a més, amb Salvador Alegret, Antoni Riera i Joandomènec Ros, amb un perfil acadèmic i científic d’alt nivell, internacionalment reconegut en tots i cadascun dels casos, i amb una provada capacitat de gestió. És ben bé el que mereix una acadèmia de l’alçada i la importància per a la nostra nació com ara és l’Institut d’Estudis Catalans.

Moltes gràcies, benvolguts col·legues, per la vostra atenció.

Salvador Giner
Institut, 18 d’abril de 2005.