Àngel Llàcer (Alcàsser, 1944)

Àngel Llàcer i Escorihuela va néixer a Alcàsser (Horta-Sud, País Valencià) el 1944. Va estudiar el Batxillerat, com a alumne lliure, a l’Institut Lluís Vives de València i posteriorment va estudiar Medicina a la Universitat de València, on es va llicenciar i va obtenir l’especialització en cardiologia.

En la seva carrera professional, que ha dut a terme a la Universitat de València, ha compaginat la docència, l’assistència i la recerca. Va ser professor ajudant de medicina interna durant sis anys i després catedràtic d’escola universitària, dedicat a la docència de Fisiopatologia mèdica, en els estudis de primer cicle a l’Escola Universitària d’Infermeria, i de Cardiologia, en el segon i tercer cicles de la Facultat de Medicina. Va ser director de l’Escola Universitària d’Infermeria durant el període constituent de la LRU. Després, va dirigir l’esmentada escola en dos períodes consecutius (els 3 nomenaments van ser per elecció, per unanimitat, de la Junta del Centre). Pel que fa a la tasca assistencial, va ser metge resident de Medicina interna (Cardiologia), després metge adjunt de Cardiologia i actualment és cap del servei de Cardiologia de l’Hospital Clínic Universitari de València (aquesta plaça està vinculada al càrrec de professor d’universitat).

Quant a la recerca, les principals línies de la seva tasca d’investigador són: la valoració funcional hemodinàmica, l’electrofisiologia experimental i clínica, la cardiopatia isquèmica clínica, i els factors de risc cardiovasculars. Els resultats obtinguts queden reflectits en els 95 articles originals que ha publicat en revistes científiques especialitzades.

Cal destacar el paper que Àngel Llàcer ha tingut en la promoció del català com a llengua científica en el País Valencià.

En un altre aspecte, Àngel Llàcer ha estat impulsor d’ activitats culturals, sanitàries, cíviques i de recerca per al desenvolupament de la societat valenciana emmarcada en l’àmbit de la promoció de la llengua i de la cultura catalanes.