Josep Laporte (Reus, 1922)

Doctor en medicina. Fou professor adjunt de farmacologia a la Universitat de Barcelona (1960-1968), i catedràtic a Cadis, València i la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual fou rector (1976-1980).

S’especialitzà en les drogues i els efectes indesitjables dels medicaments. Presidí l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1970- 1974). Fou conseller de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya (1980-1988) i d’Ensenyament (1988-1992), i comissionat per a Universitats i Recerca (1992-1995).

Des de 1993 fins al 2002 ha estat president de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i del Patronat de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Ha rebut la Medalla d’Argent (1989) i Medalla d’Or (1991) de la Fondation du Mérite Européen i el Premi d’Honor Jaume I (1996).

Ha estat Premi Massot i Palmés de l’IEC (1953), Premi Marañón de l’Acadèmia Médico Quirúrgica de Madrid (1957) i Premi Anales de Medicina y Cirugía de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona (1966). Actualmet presideix l'Institut d'Estudis Catalans.